L' Antic Régim

˙·٠•●♥ Ƹ̵̡Ӝ̵̨̄Ʒ ♥●•٠·˙                                                                                              𝑪𝑹𝑰𝑺𝑰 𝑫𝑬 𝑳'𝑨𝑵𝑻𝑰𝑪 𝑹𝑬́𝑮𝑰𝑴                                                                          

L' Antic Régim es un sistema basat en la desigualtat social, legal i económica caracteritzada per la monarquia absoluta i economia agraria.                                                                                                                               Primer anem a parlar de la seua societat, que estava dividida en tres estaments: clero, noblessa i tercer estat. El clero i la noblessa eren els privilegiats, gaudien de drets i de privilegis i no pagaven impostos. En canvi, el tercer estat no gaudia de drets ni de privilegis i si pagaven impostos.                                                                                                                                                                 Per l'economia, l'agricultura era la font més important de riquessa, pero poc productiva. La major part de terra estava vinculada. Els propietaris cobraven drets senyorials. Els escassos excedents donaven lloc a l'agricultura de subsisténcia.                                                                                                       El comerç interior era molt reduit, es comprava l'indispensable. Estava controlat per gremis.                                   Al segle XVIII, la mortalitat era elevada, l'esperança de vida baixa i la natalitat molt alta.                                          En els periodes de grau falta d'aliments les enfermetats i epidémies afectaven amb una població subalimentada.                                                                                                                                                        La monarquia absoluta era l'eix central del sistema polític. El monarca poseia el poder absolut i no es sometia a ningun tipus de control, pero el seu poder estava limitat per les corts i els parlaments.                                                                                                                                                                                         L'introducció de nous cultius i noves técniques agrícoles va produir l'augment de la població. El creixement de la demanda en les colónies europees en América varen provocar una major necesitat de productes manufracurats. Es va començar a extendre el treball doméstic.                                   Els productes obtinguts en ultramar eren ben rebuts i apreciats per les societats europees. Es varen obrir noves rutes maritimes i el comerç colonial es va convertir en un factor per les economíes. El creiximent de l'economia va convertir a la burgesia en el grup social més dinámic. Poseïen els negocis, manufractures i companyies comercials. La burgesia va demandar el fi dels privilegis estamentals de la noblesa.                                                                                                       La il·lustració va ser un moviment intel·lectual que sostenia que la raó era l'únic medi per a entendre i explicar el món. Defenien la llibertat de conciéncia i pensament. Varen proposar un nou módel basat en els principis d'igualtat i llibertat.                                                            Les experiéncies reformistes pretenien unir l'autoritat real amb les idees de progrés de l'il·lustració. Les contradiccions del desportisme il·lustrat varen obrir camí a les revolucions.

𝑅𝐸𝑉𝑂𝐿𝑈𝐶𝐼𝑂́ 𝐼𝑁𝐷𝑈𝑆𝑇𝑅𝐼𝐴𝐿

La revolució industrial es el procés de transformació económica, social i tecnológica que es va iniciar al segle XVIII. Durant aquest periode es va viure el major conjunt de transformacions.                                                                                                                                                                               Les transformacions en l'agricultura varen fer posible l'increment de la producció d'aliments.                                                                                                                                                                                               L'augment de l'oferta d'aliments va fer posible un creixement de la població. La reducció de la tasa de mortalitat va ser conseqüéncia d'una millor alimentació. La desaparició d'hambrunes va comportar una major resisténcia. La natalitat es va elevar i va iniciar el descens de la mortalitat infantil.                                                                                                               L'introducció de noves fonts d'energia va afavorir la manufractura a l'industria. Les primeres máquines industrials utilitzaven l'energia hidráulica. La gran revolució va ser la máquina de vapor.                                                                                                                                                                                                                   El estava impolsat per la locomotora. Com a resultat, es va crear la red ferroviaria.                                                                                                                              La millora de les infraestructures i el transport varen consolidar una economía de mercat.                                           El métode agrícola era la rotació de cultius. Varen decidir concentrar les parcel·les del seu camp i tancarles. Per a legalitzar aquest porcés, el parlament anglés va aprobar unes lleis de tancament.                                                                                                                                                                                             Es va provocar un augment de la producció, una millora dels productes i del comerç a distància. Els dos factors de producció eren el capital i el treball.                                                                                                                                                                                          El primer sector en mecanitzar la producció va ser l'indústria téxtil algodonera.                                                                      La necesitat del ferro per a la maquinaria va estimular la industria siderúrgica. En 1856, el convertidor de Bessemer va transformar el ferro en acer.                                                                                                                 El desenvolupament de la mineria va ser possible gràcies a l'ús de vigues de ferro i a la introducció de barrils i vagonetes.                                                                                                                                                   La difusió de l'industralització va obligar als treballadors a translladarse a la ciutat. Es varen planificar barris residencials.                                                                                                                                                           Es van comportar una societat de classes: la burgesia, el proletariat, els obrers i la classe mitja. Les diferéncies socials es varen establir en l'àmbit económic. Va sorgir el conflicte de classes.                                                                                                                                                                                        Les condicions de treball eres molt dificils, els ambients laborals eren molt durs i amb una estricta disciplina.                                                                                                                                                                        L'introducció de máquines va provocar protestes per la perdua de treball. El marxisme defenia la necesitat de destruir l'ordre lliberal i el sistema económic capitalista.                                        Després del fracás de la Primera Internacional, es va conformar l'anarcocomunisme.

...