L’europa de l’antic règim

TEMA 1 L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

1 ESTRUCTURA ECONÒMICA

1.1 La propietat de la terra

L’agricultura era la font de riquesa més important. Una petita part de les terres eren de propietat privada, que se’n podia disposar lliurement i posar-les a la venda. Les altres estaven vinculades i se’n podia treure profit econòmic però no vendre’s.

El conjunt de terres d’un senyor era la senyoria territorial que constava de la reserva senyorial on s’hi ubicaven la residència i els establiments. La resta del territori estava dividida en masos, que es cedien.

1.2 Els drets senyorials

Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors, en virtut del domini que tenien sobre la terra. Provenien de l’explotació econòmica de les propietats, de les taxes d’utilització dels monopolis senyorials i de l’explotació dels boscos i rius de la senyoria.

El senyor gaudia de jurisdicció que incloïa les terres alienes de propietaris alodials, d’aquesta manera exercia les regalies. També treia profit econòmic de la senyoria jurisdiccional amb el cobrament d’impostos. S’afegeix el delme que és l’obligació dels pagesos d’entregar la desena part de les collites a l’Església.

1.3 Una producció insuficient

Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu bàsicament de cereals. No hi havia cap especialització i havia autoconsum. Per aprofitar la terra hi havia el conreu en camps oberts on es produïa cereals i es practicava el guaret. I les terres comunals dedicades a boscs o pastures. La producció ramadera era insuficient ja que no hi havia alimentació suficient. La dieta de la població es basava en el consum de cereals. Les males collites provocaven crisis de subsistència. Les crisis periòdiques provocaven fam i desnutrició i provocaven revoltes del pa.

1.4 Una població estancada

L’estancament econòmic produeix un estancament demogràfic i apareix un sostre de disponibilitat d’aliments.

Quan augmenta la població, els ingressos per habitant baixen. L’edat en el matrimoni augmenta i la natalitat cau. La superfície conreada augmenta i també la irregularitat de les collites i augmenta la mortalitat.

Quan disminueix la població, els ingressos per habitant augmenten i l’edat en el matrimoni disminueix i la natalitat augmenta. La superfície conreada disminueix i es regulen les collites i la mortalitat disminueix.

La mortalitat i la natalitat eren altes amb fluctuacions i la població queda estancada. Es prohibeix el treball infantil i la escolarització va ser obligatòria, la natalitat cau. Amb la millora de l’alimentació, d’higiene i salut la població augmenta.

1.5 La indústria tradicional i les manufactures

La família pagesa s’encarregava de treballar la terra i d’elaborar productes per al consum domèstic. La producció artesana estava controlada pels gremis que vigilaven la producció i els preus de mercat i evitaven la competència.

No hi havia ni llibertat d’empreses, ni de comerç ni de competència ni de preus. Durant el segle XVIII es van difondre les manufactures, on s’elaboraven articles de luxe que constitueixen un precedent de la fàbrica moderna.

1.6 La insuficiència de transports

Els camins i les carreteres eren el sistema de comunicació per excel•lència. Els vehicles més utilitzats eren el carro i la diligència moguts per animals. El segon mitjà de transport era la navegació marítima i la navegació fluvial.

La marítima utilitzava la força del vent i el seu desplaçament era lent. La navegació fluvial era més fàcil i barat. Requeria bones condicions hidrogràfiques.

1.7 El comerç interior i el començ colonial

El comerç interior solia tenir un abast local o comarcal o també les fires periòdiques. El comerç colonial va esdevenir un factor d’estímul per les economies europees perquè proporcionava matèries primeres, permetia vendre objectes manufacturats i donava grans beneficis.

El capitalisme comercial es diu així ja hi va haver un gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial.

2 LA SOCIETAT ESTAMENTAL

2.1 Els estaments

La societat estava dividida en estaments. Establia el clero, que s’ocupava de resar i assegurar la protecció divina. La noblesa que combatia i protegia al col•lectiu dels adversaris. L’estat pla que produïa els béns materials.

La característica principal dels estaments era la desigualtat civil on hi havia privilegiats i els no privilegiats.

2.2 Els privilegiats

El clero era el primer dels grups. Representava una part molt petita. No pagava impostos i els seus ingressos venien del delme i del patrimoni. L’alt clero provenia de les classes nobiliàries i vivien en el luxe. El baix clero era d’origen pagès i sense luxes.

La noblesa era el segon grup. Representava entre el 2 i el 3%. Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals. La noblesa de la Cort, la noblesa de províncies, i la noblesa de toga.

2.3 Els no privilegiats

El tercer estat integrava la majoria de la població. La burgesia era el grup econòmic més dinàmic. Es componia per la burgesia rendista, que vivia de rendes. La burgesia financera integrada per banquers i cobradors d’impostos. La manufacturera i la petita burgesia que incloïa els artesans, petits comerciants i professionals liberals.

Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de la ciutat. La pagesia constituïa la majoria de la població. Hi havia els pagesos lliures que podien ser propietaris i els jornalers i els serfs que vivien sota el règim senyorial.

3 L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC

3.1 La monarquia de dret diví

L’eix central era la monarquia absoluta del dret

...