L'edat Mitjana

Estem davant d’una nova època, l’edat mitjana. El nom l’hi van posar els il•lustrats ja que esta entre mig de l’esplendor de l’època antiga i l’esplendor de la il•lustració. La consideren una època antiga.

L’edat mitjana aniria des de la conquesta dels musulmans (711) fins l’acabament dels musulmans 1492, descoberta i invasió d’Amèrica i la conquesta de l’últim regne musulmà de granada a ESP pels reis catòlics.

Al territori peninsular hi ha la civilització cristiana i la musulmana i al 492 al conquerir el últim territori musulmà uneixen la Península.

A Europa l’edat mitjana hi ha dos:

- Alta edat mitjana (més antiga)

- Baixa edat mitjana (més propera, moderna):

Cap al 1200 un fenomen de caràcter europeu arriba a la Península Ibèrica i fa canviar la des de el punt de vista del dret, es el renaixement jurídic Bolonyès. En el cap del art es parla de la recuperació dels artistes de l’època antiga, dons al dret es el mateix a la universitat de Bolonya, es descobreix els llibres jurídics antics i es descobreix/crea la ciència jurídica europea. El dret que es crea a la universitat s’escampa al resto de Europa. Quan arriba a la Península se li coneix com el dret comú. El dret comú es el descobriment i estudi fet a la universitat de un conjunt de textos jurídics:

- Dret roma de Justinià: consistent en el digest, codi, institucions i novel•les.

- Dret canònic: decret de gracia i les decretals dels papes.

- Dret feudal culte: esta dintre dels libri feudorum, son el dret feudal italià, Llombart.

Estudiat pels juristes Bolonyesos. Aquest dret fet a Bolonya provoca un canvi en la forma de treballar i de ser dels juristes i canviarà la forma de ser del dret als països.

L’època alto medieval és una època on se creu que el dret el crea Déu i que els homes busquen el seu lloc en aquest pla diví. En aquesta època esta marcada per l’aparició de dos fenòmens nous: feudalisme i municipis. I com a conseqüència que hi ha un dret per a cadascun predomina el particularisme jurídic. Si ho comparem am el baix medieval, es torna a la idea que els dret el fan els homes, en concret els reis. I en aquesta època també hi haurà 2 tipus de dret diferent: fet únicament pel rei i dret fet pel rei conjuntament amb els estaments. Tot plegat és característica per la seva dimensió universalista com generalista (s’aplica a tothom).

Dret musulmà i cristià

El dret musulmà va estar vigent a la Península durant 8 segles. I la influencia es pot veure a tot arreu. La influencia del dret musulmà al dret espanyol es casi bé 0. Com es un dret basat en la religió no va deixar marca, proves, ni testimonis de la conservació d’aquest dret després. Els creients van marxar.

Conseqüències de l’arribada dels musulmans a la Península Ibérica (per l’ordenament

...