La novel·la va ser escrita a l’Edat Mitjana

CARACTERÍSTIQUES LLENGUAç

Llengua

La novel·la va ser escrita a l’Edat Mitjana

Valencianismes

Eliminació d’arcaismes

Arabismes

Castellanismes

Gal·licismes

Jocs de paraules

Estil

Culte

Col·loquial

Llenguatge ple de referents eròtic i expressions picaresques.

PERSONATGES

Tirant

Es el personatge principal de l’obra. és un home corrent però al llarg de la història evoluciona i acaba sent considerat un dels millors cavallers de l’època. Té dues cares: la  d’un gran cavaller i l’altre cara seria la  d’un tímid i vulnerable enamorat davant la princesa del regne, Carmesina.

Carmesina

Es la princesa del regne de Constantinoble, Protagonista juntament amb Tirant, té catorze anys, és d’una gran bellesa singular, manipulable, ja que es deixa influenciar per totes les opinions. Ferma en les seves conviccions,  el seu objectiu és de guardar la virginitat considerada una virtut que la converteix en pura i de no casar-se amb qualsevol. Molt enamorada, mor de tristesa quan mor Tirant.

Diafebus

És el cosí de Tirant, gran amic i company d’armes, es va casar amb Estefania, filla del Duc de Macedònia, que coneix en les seves visites a palau per parlar  Carmesina en nom de Tirant. Va ser nombrat Duc en casar-se amb Estefania

Estefania

Filla del Duc de Macedònia, dona de Diafebus i íntima amiga de Carmesina i cosina segona. La podem descriure com a una donzella delicada i bonica.

L’emperadriu

Mare de Carmesina i dona de l’Emperador. Persona noble i astuta, respectuosa amb la gent i amable. Després descobrim que és infidel al seu marit amb una relació secreta amorosa amb Hipòlit amb qui acabarà vivint.

Hipòlit

Cavaller de l’exercit de Tirant i és el seu escude i patge. Jove, amable i honest, bastant insegur amb si mateix, sense gaire experiencia. Primerament, va formar parella amb la donzella Estefania però més tard, la va deixar per casar-se amb l’Emperadriu desprès de la mort de l’emperador.

Plaerdemavida

Es amiga de la princesa Carmesina, una donzella de palau. És una persona molt intel·ligent, sincera, extravertida i desvergonyida. Al començament s'enamora de Hipòlit

Viuda Reposada

Una donzella enamorada de Tirant, per tant intenta fer impossible la relació de Tirant amb Carmesina. Diem que és una persona odiosa perquè després de la mort del seu marit no ha sabut tornar a veure la vida com abans, intentant fer-la difícil als que l’envolten.

Emperador

Es l’amo de l’Imperi grec de Constantinoble. Home molt culte i educat,

ESCENARIS GEOGRÀFICS

     Londres: on en Tirant té l'ocasió per demostrar la seva destresa en els combats, per aquest motiu, el rei d'Anglaterra decideix nomenar-lo cavaller.

Nantes: Lloc on el protagonista s'assabenta del setge de Rodes i decideix anar-hi per ajudar a defensar la ciutat de l'exèrcit genovès.

Sicília (Palerm): Lloc on en Tirant i el seu company Felip s'abasteix de blat i són rebuts pel rei i la reina de Sicília junt amb la princesa Ricomana, de la qual en Felip queda bojament enamorat.

Rodes:

      En Tirant aconsegueix alliberar la ciutat fent creure als atacants genovesos que ell i les seves tropes disposen d'una gran quantitat de recursos i posteriorment, trencant les línies defensives de l'exèrcit enemic.

Constantinoble: La Viuda Reposada fa creure a en Tirant que la Carmesina manté relacions sexuals amb el seu hortolà, això, produeix que el protagonista mati a l'hortolà i marxi cap al nord d'Àfrica sense acomiadar-se de la princesa.

Nord d’Àfrica

Un cop en alta mar, Plaerdemavida descobreix l'engany de la Viuda Reposada i ho fa saber a en Tirant, moments més tard hi ha una tempesta i el vaixell s'enfonsa, però aconsegueixen arribar al nord d'Àfrica per separat.

En arribar a la costa, en Tirant és empresonat,

Retorn a l’imperi grec: Tirant finalment soluciona els problemes amb Carmesina i mantenen relacions, més endavant el protagonista aconsegueix la mà de la princesa.

Tot i guanyar finalment els turcs negociant la pau junt amb Plaerdemavida, en Tirant i el rei moren a causa d'una malaltia. Temps més tard Carmesina també mor a causa de la pena produïda per la mort d'en Tirant i del seu pare.

L'Emperadriu escull l'Hipòlit com a nou marit qui fa enterrar els cossos del difunt emperador, d'en Tirant i de la princesa Carmesina.

HISTÒRIA I FORTUNA DEL LLIBRE

Joanot Martorell va escriure Tirant lo blanc en els seus últims anys de vida i quan la seva situació econòmica era precària ja que els diners que li havia deixat en herencia, s’estaben acabant. En un préstec amb amb Martí Joan de Galba, va deixar el manuscrit de Tirant com a garantia i va morir al 1465, abans de poder recuperar-lo.

Es diu que el llibre el va acabar Galba, pero no se sap si es del tot veritat, ja que ell era prestamista i no escritor. El llibre va ser publicat el mateix any de mort de Galba, en el 1490.

És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.

En Tirant, trobem restes d’obres clàssiques, al costat d’influències que tenen a veure amb la tradició cavalleresca artúrica. Joanot s’inspira en diverses obres i autors catalans com  Ramon Llull i el seu llibre Ordre de cavalleria (és un recull dels sabers i de les virtuts que ha de tenir qualsevol cavaller, i dels vicis que ha d'evitar.).

Novel·la de cavalleries o novel·la caballeresca

Novel·la de  cavalleries

-es caracteritza per la presència d’elements meravellosos i inversemblants

...