L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

TEMA 7: L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

Després de l’intent fracassat d’instaurar un règim democràtic durant el Sexenni (1868-1874), es va restaurar la monarquia borbònica i Espanya va tornar al liberalisme censatari. El nou sistema polític, ideat per Cánovas del Castillo, es l’alternança entre els dos grans partits: el conservador i el liberal. El període anomenat la Restauració va durar més de 50 anys, des del pronunciament de Martínez Campos, al 1874, fins a la segona república (1931), amb una inflexió l’any 1898. Durant aquest període, que compren els regnats d’Alfons XII, i d’Alfons XIII, amb l’interregne de la regència de Maria Cristina, es va consolidar un règim constitucional i parlamentari. Malgrat, l’establiment del sufragi universal masculí (1890), el règim polític de la Restauració, no va arribar a ser mai plenament democràtic i va estar dominat per una burgesia oligàrquica de base agrària. A Catalunya aquest es el període de la consolidació del catalanisme polític.

Els dos partits hegemònics es van anar descomponent i el règim no va ser capaç de donar entrada a les noves forces emergents, com l’obrerisme, el republicanisme i el catalanisme. Al 1898 la pèrdua de les colònies espanyoles (cubà, les filipines) va fer caure la restauració en una crisi política i moral que va veure la necessitat d’iniciar un procés reformista que modernitzés la vida social i política espanyola (regeneracionisme).

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Martínez Campos el desembre del 1874, acollit per l’exèrcit i per les forces polítiques conservadores, va fer que es tornés la RESTAURACIÓ de la monarquia en la persona d’Alfons XII, l’únic fill mascle d’Isabel II. El polític cabdal del moment va ser Antonio Cánovas del Castillo, assumir la regència fins la tornada del rei al gener, 1875.

El grups conservadors van rebre amb satisfacció la restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la nova monarquia tornaria l’estabilitat política i posaria fi a la revolució democràtica i social. Cánovas, no cercava el retorn d’Isabel II, sinó volia un model polític que superés alguns dels problemes endèmics del liberalisme precedent: el caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat d’isabelí, l’intervencionisme dels militars en la política i la proliferació d’enfrontaments civils. Per aconseguir el seu propòsit 2 objectius: elaborar una constitució que dividís un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país poant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí. La primera mesura: la convocatòria d’eleccions per a unes corts constituents, perquè la Constitució del 1869, defensava per les forces polítiques més democràtiques, perquè s’havia quedat sense efecte després de la proclamació de la República. Tot i que Cánovas no era partidari del sufragi universal, va disposar que les primeres eleccions del mou règim es fessin amb aquest sistema, malgrat que posteriorment hagué de tornar al sufragi censatari.

La constitució es una mostra del liberalisme doctrinari , caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. Una constitució de caràcter conservador i inspirada en valors tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat.

El text constitucional considerava la monarquia com una institució superior, al marge de qualsevol decisió política. Constituïa el poder moderador en la vida política i garantir l’alternança entre els partits polítics. Per això, establia la sobirania compartida i s’hi atorgaven poders al monarca: dret de vet, nomenament de ministres i potestat de convocar les corts, suspendre-les o dissoldre-les sense comptar amb el govern.

Les corts eren bicamerals i es componien de SENAT I CONGRÉS DELS DIPUTATS (caràcter electiu). La constitució no fixava el tipus de sufragi, però una llei del 1878, va establir vot censatari, limitat als més grans contribuents. Com a resultat, els electors catalans l’any 1890, en què el partit liberal era en el poder, es va aprovar el sufragi universal masculí.

La constitució proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat, malgrat que tolerava altres creences sempre que no se’n fes manifestació pública. Es va restablir el pressupost de culte i clero per finançar l’Església. El nou text constitucional incloïa declaracions de drets, però a les lleis ordinàries, que després, els van restringir-los (drets d’impremta, d’expressió, d’associació i de reunió).

Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança en el poder ( conservador i liberal), que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern. Se’ls coneixia com a partits dinàstics perquè pretenien reunir les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina.  torn pacífic de partits garantia l’estabilitat institucional per mitjà de la participació en el poder de les dues famílies del liberalisme i que posaria fi a la intervenció dels militars en la vida política.

L’exèrcit, va quedar subordinat al poder civil i una real ordre del 1875 va establir que la seva missió era la defensa de la seguretat i la independència del país. A més, s’atorgava als militars una certa autonomia per als seus afers interns i es proveïa l’exèrcit d’un pressupost elevat. El torn pacífic va eliminar del panorama polític de la Restauració els pronunciaments militars i el protagonisme de l’exèrcit en la vida espanyola.

TABLA PÀG 149

Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903)  Polític espanyol que va militar des de jove en el Partido Progresista, amb el qual va participar en la Revolució del 1868 i va presidir tres vegades el govern durant el Sexenni Democràtic, càrrec que ocupava quan a ser bandejat del poder pel pronunciament de Martínez Campos. Va ser un dels grans defensors del model de monarquia democràtica que es va plasmar en la Constitució del 1869. Durant la restauració va moderar les seves inclinacions revolucionàries, admeté la Constitució conservada del 1876 i va acceptar la manipulació sistemàtica de les eleccions. Però, alhora, va ser capaç d’introduir algunes reformes en el règim (més llibertat d’impremta, sufragi universal masculí...) que li van donar credibilitat i flexibilitat suficients per formar diferents governs fins a la seva mort, 1903.

FALSEJAMENT ELECTORAL I CACIQUISME (els que tenien el poder, els burgesos) el sistema del torn pacífic es va mantenir gràcies a la corrupció electoral i a la utilització de la influència i del poder econòmic de determinat individus (cacics). El caciquisme va ser un fenomen que es va produir a totes les regions d’Espanya, però es va assolir més

...