La Figura De Franco En La Definició De La Dictadura.

La figura de Franco en la definició de la dictadura.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939): Cabdill d'Espanya.

En aquest apartat es tractarà de dilucidar el paper de Franco en la contesa: les circumstàncies que fan que se sumeix a l'Alçament, la seva ascensió al lideratge del bàndol rebel i el concepte del seu cabdillatge.

Com a referència de partida hem de tenir en compte que durant la Guerra Civil, en un escenari de conflicte, en el costat rebel o dels “nacionals” s'està gestant un poder polític i un Estat. Tractarem de definir aquest poder polític que es gesta, del que des de ja es pot assenyalar que és el poder unipersonal que exerceix el general Franco, i de la naturalesa d'aquest Estat que va a anar sorgint del bàndol dels militars rebels sabent que tots dos són conceptes historiogràfics producte d'una dinàmica històrica desenvolupada en l'escenari de la Guerra Civil espanyola.

El paper de Franco en l'Alçament del 18 de juliol de 1936.

En 1936 serà el general Mola qui des de Pamplona dirigeixi els plantejaments de la conspiració. A ell se sumessin diversos generals i altres oficials de diversa graduació preveient que el cop ho lideraria el general Sanjurjo.

Per intervinguts de maig el general Franco àdhuc no estava compromès. Sabia dels plans i estava completament assabentat de la conspiració però no volia vincular-se doncs, segons revela Preston, Franco volia mantenir les esquenes cobertes fins a no estar segur del tot. Es quedarà del costat més òptim, en aquests moments encara la República. Franco sabia el que es jugava doncs coneixia la fi que esperava als militars rebels.

La política espanyola es precipitava en una espiral de confrontació. El punt de no tornada es va aconseguir quan el 13 de juliol va ser assassinat José Calvo Sotelo, capdavanter dretà-monàrquic, en represàlia per la mort d'un altre polític d'esquerres. Això va ser el que finalment va animar a Franco a prendre postura pel bàndol rebel. El seu anunci no va poder menys que alegrar i donar seguretat a la resta de conspiradors, si ben aquests estaven molt en guàrdia davant Franco, especialment el propi Sanjurjo i Queipo de Pla, amb els quals ja tenia una relació de mutu recel. Per la seva banda Franco esperava compensacions militars i polítiques; aspirava a un Alt Comissariat al Marroc.

En l'inici, Franco, es trobava molt lluny d'aconseguir un paper primordial. El cap indiscutible era ja el general Sanjurjo. El general Mola, de prestigi similar a Franco, havia estat la ment conspiradora que havia mobilitzat a la resta. Goded, que estava a Barcelona, tenia una posició similar a la de Franco i mantenia aspiracions en ser ell qui hauria de rebel•lar-se en aquesta gran ciutat. Fanjul era un altre militar que esperava compensacions. I hem de recordar que per a un futur polítics civils com a Primer de Rivera i Calvo Sotelo haurien de jugar un paper important.

I no obstant això, Franco serà el que agafi el lideratge, d'una forma clara

...