La Guerra Civil (1936-1939) Enfrontament entre 3 grans idees

La Guerra Civil (1936-1939)

Enfrontament entre 3 grans idees:

• el que vol mantenir els estats democràtics, parlamentaris i capitalistes (siguin repúbliques i monarquies)
• El feixisme
• El comunisme

Espanya havia intentat tenir un sistema completament democràtic, a causa de la guerra civil això s’acaba.

L’inici de la guerra civil va ser un cop d’estat militar. L’exèrcit d’Espanya es dona a ell mateix una funció política i patriòtica.

La Guerra Civil comporta el final de totes les reformes aplicades durant la república. Enfrontament entre defensors de la república i cop d’estat.

1. L’AIXECAMENT MILITAR

El 17 de juliol de 1936, comença el cop d’estat a les casernes de Melilla i l’endemà a la resta del protectorat, el coronel Yagüe. El dia 18, Franco arriba al Marroc i va prendre el comandament de les tropes d’Àfrica. El mateix 18, es van revoltar uns altres caps militars: Mola a Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla, Goded a Mallorca i Cabanellas a Saragossa.

La Insurrecció va fracassar a les regions industrials, els sindicats i partits fidels a la república juntament amb una part de l’exèrcit lleial i la Guàrdia d’Assalt van plantar cara als colpistes.

El 18 de juliol, Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern.

A Catalunya la insurrecció va ser dirigida pel general Goded. Llanos de la Encomienda era el cap de la guarnició de Barcelona, es va declarar fidel a la República. Goded va anar a Barcelona a dirigir el cop d’estat llavors. Els militants de la CNT i UGT van impedir-ho, fent rendir Goded i fusilant-lo. Triomf popular.

1.3 La consolidació dels bàndols

Insurrectes (colpistes, rebels, facciosos): Suport de les classes altes, dels sectors conservadors i els oposats a les reformes de la República.

Lleials a la República (DIVERS I AMB INTERESSOS DIFERENTS): Classes populars (socialistes, comunistes, anarquistes) els rojos. Intel·lectuals i classes mitjanes que volien un sistema polític democràtic i progressista.

Uns volen fer la guerra per mantenir la república i els altres volen fer la guerra per fer la revolució socialista o anarquista.

2. Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional?

Espanya era un microsistema en el qual s’estava produint l'enfrontament armat que molts temien a escala mundial. Enfrontament entre les forces democràtiques, en part revolucionàries, i els règims feixistes.

L’opinió democràtica progressista va estar a favor de la república. Els conservadors veuen la insurrecció com un fre al comunisme. Les grans democràcies com França, Gran Bretanya i els EUA, van mostrar un gran abandó, prudents per por a una guerra a Europa.

Es respira que aquest enfrontament entre les democràcies i el feixisme acabarà en algo pitjor.

Posicions

• A favor: Governs Feixistes, govern portugués de Salazar, catolicisme tradicional i el papat.
• En contra: partits obrers, la URSS
• Neutrals: Països democràtic, Agost de 1936 Comité de No-Intervención

Ajuda Exterior

Itàlia i Alemanya: Legió Còndor alemanya i el Corpo Truppe Volontarie. Voluntaris portuguesos i irlandesos.

URSS: Enviament de gran quantitat de material militar a canvi de les reserves d’or del Banco de España. Brigades internacionals (60.000 brigadistes).

3. El bàndol republicà: guerra i revolució.

3.1 Un clima de revolució social

El bàndol republicà dividit entre els revolucionaris i els defensors de la democràcia.

La revolució comença en el moment en que la Guerra Civil comença (Juliol 1936). Es van cometre més de 8500 morts violentes a la reraguarda catalana, la violència va arribar a unes proporcions extremes.

Conformació d’un poder popular

Milícies populars. Es creen estructuras de poder popular, els ajuntaments desapareixen i es creen comitès locals revolucionaris. S’ocupen les infraestructures més importants de les ciutats.

Companys i el govern de la generalitat, va ajudar a calmar la situació i generar diàleg.

CNT-FAI → Comitè de Milícies Antifeixistes (“govern” real)

Els sectors més exaltats utilitzen la violència extrema: persecució sense control, assassinats i destrucció, requisa de béns, saqueigs i delinqüència.

S’obren les presons.

Col·lectivitzacions i economia de guerra

Els comitès revolucionaris col·lectivitzen bona part de la indústria i l’agricultura. La Generalitat aprova un decret per legalitzar-ho (decret de col·lectivitzacions), crea el Consell d’Economia de Catalunya. Es dissenya un pla socialista per reorganitzar l’economia i dirigir-la cap a la guerra.

Altres mesures: control de la banca, creació d’entitats de crèdit públic, regulació dels salari i municipalització del sòl urbà.

3.2 El govern de Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)

El govern de Largo Caballero format per socialistes i republicans i, quatre mesos després, 4 ministres anarquistes (Joan Peiró, Joan García i Frederica Montseny)

Largo Caballero intenta formar una aliança entre forces republicanes, burgeses i obreres, per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l’estat. Govern d’unitat. Es trasllada a València.

Largo Caballero és conegut com “el Lenin Español”, té una personalitat molt forta, poc dialogant, una mica dur. Té problemes amb els comunistes i els anarcosindicalistes. Pel seu perfil personal potser no era el més indicat per dirigir el govern.

A Catalunya, el 26 de setembre es va formar un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas (conseller en cap), companys seguia sent president.

...