La Mano Negra

COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC: LA MANO NEGRA

La Mano Negra és un text historiogràfic que tracta sobre una suposada organització anarquista anomenada “La Mano Negra” inventada per la burgesia espanyola, la classe dominant en el règim de la Restauració que va actuar a Andalusia a finals del segle XIX que, en teoria, va assassinar, cremar collites i edificis. Els presumptes membres de l’organització van ser condemnats, amb sentències de mort en alguns dels casos. Es tracta, per tant, d’un text de naturalesa periodística.

El text és un recull de dos textos diferents publicats en dos blogs d’internet, el primer anomenat La Alcarria Obrera, del document titulat “Sentencia del proceso de la Mano Negra” i publicat el 4 de març de 2008 i el segon anomenat Tartaso, amb el nom de “Mano Negra, la leyenda de la injusticia rural” publicat el 15 de febrer de 2008. Com els articles són publicats posteriorment als fets que narren, el nostre text és una font secundària. La Alcarria Obrera va ser un setmanari sindical de Guadalajara publicat entre 1906 i 1911, quan canvià de nom i passà a anomenar-se Juventud Obrera. Aquest periòdic obrer fou destruït per la burgesia, degut al temor que experimentaven vers el proletariat militant.

El text no ens mostra l’autor d’aquest, per tant és anònim. El destinatari són els lectors del blog, per tant podem dir que és divulgatiu.

Un cop superada la lluita constant entre democràtics i republicans que hagué d’afrontar Espanya en el Sexenni Revolucionari, sota la Restauració borbònica i, per tant, el regnat d’Alfons XII, la burgesia espanyola imposà en 1875 un règim liberal, capitalista i burgès. Aquest portà a l’explotació de la classe obrera, la qual, des de 1881, ja començava a conformar i reconstruir associacions de resistència amb una ideologia anarquista.

La burgesia intentà aturar les revoltes obreres, i després de crear la Primera Internacional espanyola, utilitzà La Mano Negra per atacar encara més els anarquistes andalusos. Aquesta conspiració comptà amb la col•laboració de òrgans del govern, la policia, la justícia i els medis de comunicació, els quals “signaren” la condemna dels membres de la fictícia organització terrorista anarquista. Parlaven del grup com a una banda armada sense problemes per assassinar amb l’objectiu d’imposar les seves idees, atemptaven contra la vida i contra la integritat de la burgesia.

S’inculpava a l’associació secreta en relació a quatre crims, coneguts cadascun d’ells amb un nom diferent. Tots quatre tingueren lloc a finals de 1882 i principis de 1883 i es basaven en assassinats. L’objectiu del poder no era només aturar el moviment obrer, sinó vincular la delinqüència amb aquest. Cal afegir que no només se’ls atribuïa aquests quatre episodis, sinó que, a més, se’ls acusava d’incendis, pallisses i més crims. Fins i tot arribaren a dir que l’associació signava l’autoria dels seus crims amb la marca d’una mà, d’aquí el nom de “La Mano Negra”.

Per demostrar la seva culpabilitat es precisaren falsos testimonis, els quals declararen en contra dels imputats. També es validà com a prova concloent una llista amb els noms dels membres de la presumpta organització, trobada sota una pedra a la muntanya. Amb els judicis també manipulats, es conclogué amb condemna a mort de quinze pagesos i divuit homes condemnats a disset anys de presó.

Amb aquest conjunt d'actuacions s’inicià la força repressiva sobre l’anarquisme espanyol. L’Estat, simulant el bon funcionament i la justícia en la que es basava la democràcia de la Restauració, tramà diverses conspiracions per aturar el proletariat defensor dels seus drets i evitar qualsevol agrupació perillosa pels seus interessos.

Tot i que es coneix que les maquinacions van ser varies, en el text es destaca l’últim i brutal cas, conegut com El procés de Montjuïc. Aquest tingué lloc a Barcelona, després de diversos atemptats greus que, majoritàriament, van ser fruit de l’acció directa dels obrers anarquistes catalans. Els més importants van ser l’atemptat de la Gran Via contra el general Martínez Campos (setembre de 1893), el de Gran Teatre del Liceu (novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (juny de 1896). En resposta a aquests atacs, l’Estat va portar a terme una duríssima repressió contra el moviment anarquista català. Just després de l’atemptat contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous de Barcelona, foren detingudes i empresonades injustificadament quatre-centes persones. Els procediments judicials van caracteritzar-se per l’arbitrarietat i per la falta sistemàtica de les garanties jurídiques més bàsiques.

La premsa pro-republicana (El Nuevo Régimen, El País, etc.) i el llibre titulat La Barbarie Gubernamental enEspaña (1897) donaren a conèixer el terrible cas del procés, fet que provocà una forta campanya contra el govern espanyol. Finalment, després de l’atemptat que acabà amb la vida del cap de govern Antonio Cánovas del Castillo l’agost del 1897, portat a terme per l’anarquista italià Micheele Angiolillo, el nou cap de govern, Sagasta, permeté la tornada dels que havien estat desterrats i el 1901 alliberà els qui encara restaven empresonats.

Respecte a La Mano Negra, diversos escriptors n’han fet referència a aquest exposant que fou una manipulació, com Vicente Blasco Ibáñez, o Juan Madrid, qui també ho afirma i, a més, fa referència a la intenció històrica que hi ha hagut sempre de deteriorar la imatge de l’anarquisme no només a Espanya, sinó arreu del món, tal

...