Manifest de sandhurst.

Comentari Manifest de Sandhurst

Es tracta d'una font primària amb un clar caràcter polític. El seu autor formal és Alfons de Borbó, futur Alfons XII. No obstant això, el veritable autor del text és Cánovas del Castillo, polític de tendència liberal moderada que durant els anys del Sexenni Democràtic va encapçalar la defensa de la volta de la casa reial de Borbó a Espanya.

Amb el Manifest de Sandhurst, s'obre el període polític conegut com "Restauració".

La idea principal i que a més queda emmarcada durant tot el text, és l'oferiment del jove Alfonso d'encapçalar la restauració borbònica a Espanya. Alfonso fa una defensa d'un sistema monàrquic parlamentari, tractant de donar a entendre que només a través de les Corts, el poble pot exercir la seva sobirania, i només de forma parlamentària, és possible solucionar els problemes que comporta Espanya.

La Restauració borbònica (1874-1931), Període Iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació d'1 nou sistema polític que va posar fi a l'inestabilitat del Sexenni democràtic.

Cánovas del Castillo serà l'Artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876. El sistema canovista és basava en l'existència de dos Grans Partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal. El conservador aglutinava a els grups polítics més conservadors excepte carlins i integristes, i su líder era Antonio Cánovas del Castell, en cambio el partit liberal aglutina Progressistes, unionistes i uns quants republicans moderats, i su líder era Mateo Sagasta. És diferenciïn en què a els conservadors defensaven l'immobilisme, sufragi censatari, defensa de l'Església i de l'ordre social, en cambio a els liberals defensaven sufragi universal masculí, reformisme social progressista i laic.

Jordi Roda Cabanas

Campus Esart

...