Primera Guerra Mundial I Imperialisme

L'IMPERIALISME

LES CAUSES DE L’IMPERIALISME

Causes ideològiques i religioses

 Convicció en la “superioritat” moral, intel·lectual i cultural de la raça blanca, que dóna lloc a un “dret de conquesta”.

 “Obligació moral” d’evangelitzar i estendre el cristianisme sobre la resta de pobles i cultures del Món. (com a justificació de l’imperialisme).

Causes demogràfiques

 Excedent de població a Europa, que afavoreix l’emigració a la recerca de noves oportunitats de vida.

 Polítiques dels governs europeus per afavorir l’emigració, per evitar problemes socials i establir població “nacional” sobre els nous territoris colonitzats.

Causes polítiques i geoestratègiques

 Prestigi polític dels Governs europeus per dur a terme una política exterior agressiva i activa, que “distreu” el país d’altres problemes interns.

 Competència entre els diversos Estats colonialistes per aconseguir més i millores colònies que els seus rivals.

 Interès dels aparells militars de les grans potències per les guerres colonials, com a fórmula d’ascens i prestigi.

 Interès geoestratègic (militar i comercial) per dominar determinats punts per al control de les grans rutes marítimes.

Causes econòmiques

 Recerca de nous mercats on vendre els grans excedents de la producció industrial de la metròpoli (entesos com a mercats exclusius)

 Necessitat de proveïments de matèries primeres, en gran quantitat i a baix cost, que ara s’extreuen de les colònies. Imposició de monocultius, espoli forçós dels principals recursos naturals, etc., als territoris colonitzats.

 Noves oportunitats d’inversió i d’obtenció de grans beneficis per a la burgesia financera en l’explotació i l’organització de les noves colònies.

 Negocis entorn a la mateixa empresa colonitzadora (proveïments a l’Exèrcit, construcció de les infraestructures bàsiques a les colònies ...)

ELS GRANS IMPERIS COLONIALS

L’Imperi Britànic

 El més gran en extensió i en importància, en els 5 continents, amb una població de gairebé 500 milions d’habitants i que ocupava 2/5 parts de la superfície terrestre.

 A Amèrica: el Canadà, Hondures brit., Guyana brit., i nombroses illes i arxipèlags del Carib i de l’Atlàntic.

 A Àfrica: Gàmbia, Sierra Leona, Nigèria, i Ghana (Costa d’Or) a la regió occidental, Egipte, Sudan, Somàlia brit., Kènia i Uganda a les regions orientals, i la Colònia del Cap (Sudàfrica) i Rhodèsia. (Projecte d’unir en un eix nord – sud les ciutats d’El Caire i El Cap)

 A Àsia i al Pacífic: diverses regions de la Península Aràbiga (Aden, Oman ...), el Pakistan, l’Índia, el Nepal, Ceilan, Birmània, Malàisia, Hong-Kong, la part oriental de Nova Guinea, Austràlia, Nova Zelanda i diverses arxipèlags i illes del Pacífic.

 I a més cal afegir les colònies europees de Gibraltar, Malta i Xipre.

L’Imperi Francès

 El segon en importància i en extensió després del britànic, amb gairebé 13.000.000 km2.

 A Amèrica: la Guyana francesa i diversos arxipèlags al Carib

 A Àfrica: Marroc, Algèria, Tunísia, el Senegal, l’Àfrica Occidental Francesa, l’Àfrica Equatorial Francesa, Gabon (Congo francès), l’illa de Madagascar i la Somàlia francesa (Djibuti)

 A Àsia i al Pacífic: diversos ports i ciutats de l’Índia, la Indoxina (Vietnam, Laos i Cambotja), diverses illes i arxipèlags del Pacífic.

Altres Imperis colonials al Món

 Holanda: la Guyana holandesa, i el gran arxipèlag d’Indonèsia.

 Bèlgica: la colònia del Congo (fins 1908, considerat com a possessió privada del Rei Leopold II)

 Portugal: Guinea port., Angola i Moçambic a Àfrica, el port de Macau a la Xina, la part oriental de l’illa de Timor (a Indonèsia) i diversos ports i ciutats de l’Índia.

 Alemanya: Va arribar tarda al repartiment colonial, i va obtenir una part de l’illa de Nova Guinea, i el Camerun, Togo, l’Àfrica Sud-Occidental (actual Namíbia) i Ruanda, Burundi i Tanganika. La major part de les seves possessions van anar a parar als britànics després de la Primera Guerra Mundial.

 Itàlia: Líbia, Eritrea i la Somàlia Italiana.

 Rússia: Es va expandir cap a l’est (per Sibèria) i per l’Àsia Central, fins arribar a l’oceà Pacífic. Va exercir gran pressió i influència sobre Pèrsia (l’actual Iran).

 Espanya: Va mantenir el seu domini sobre Cuba, Puerto Rico, les Filipines i diversos arxipèlags del Pacífic fins a la guerra amb els Estats Units de 1898 i la signatura de la Pau de Versalles. Després, el seu Imperi es reduí al Protectorat del Nord de Marroc, l’Ifni (costa atlàntica del Marroc), Rio de Oro (el Sàhara occidental) i la Guinea Equatorial (amb l’illa de Fernando Poo).

Imperis colonials no europeus

 Els Estats Units d’Amèrica: Van iniciar una política expansionista dirigida sobretot al continent americà i al Pacífic. Al 1867 van comprar la península d’Alaska a Rússia. A més de la victòria sobre Espanya el 1898 i el seu domini sobre Cuba o Filipines, van intervenir sovint en conflictes interns de diversos països llatinoamericans per assegurar el seu domini polític i econòmic sobre el continent.

 El Japó: Aquest país asiàtic havia iniciat des de 1867 un període de gran creixement econòmic i d’industrialització que el portà a una política expansionista cap a Corea, Manxúria i Formosa (actual Taiwan). Els seus interessos al Pacífic el van portar a enfrontaments i tensions amb la Xina, amb Rússia i amb els Estats Units.

LES CONSEQÜÈNCIES

...