Resum Història Cultura Catalanista

1.UNA NOVA CULTURA CATALANISTA

Al principi del segle XIX, a Catalunya hi havia un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. Degut a aquesta política, el català havia quasi desaparegut com a llengua administrativa i de cultura, no tenia cap presència a l’administració estatal, ni en el sistema d’ensenyament ni en la vida oficial eclesiàstica. Malgrat aquest retrocés, el català continuava viu com a llengua en la parla quotidiana entre la majoria de la població i també s’utilitzava per cançons, o llibres religiosos o d’entreteniment.

La Renaixença va ser un moviment cultural on es pretenia reivindicar l’ús públic i cultural iniciat el 1830. L’any 1859 es van celebrar els Jocs Florals, per promoure i difondre la llengua i la literatura catalana. La Renaixença va situar la llengua com a element central de la identitat catalana.

La Renaixença popular defensava la utilització del Català “que es parla” i comptava amb una literatura i un teatre popular que tractaven temes quotidians. Els escriptors d’aquesta època criticaven els partidaris del català culta, dient que feien una llengua medievalitzant, arcaica i carrinclona plena de paraules incomprensibles. Aquesta Renaixença es va donar a conèixer per Josep Anselm Clavé, Abdó Terradas i Frederic Soler. Clavé va contribuir a l’arrelament del català entre les classes populars fent cançons i obres de teatre, però l’autèntic renovador del teatre popular va ser Frederic Soler, que va escriure un teatre caricaturesc i sarcàstic. Durant la dècada del 1870 els Jocs Florals es van popularitzar i van esdevenir una plataforma de difusió del català gràcies als autors que hi participaven, com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Narcís Oller.

2.ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única, i van apostar per un model d’organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar. La dècada moderada va suposar una política d’ordre públic molt dura que va comportar la declaració de l’Estat de guerra a Catalunya en diferents ocasions. Això va provocar que fins i tot els moderats catalans, descontents davant l’uniformisme cultural, reivindiquessin el particularisme català.

El federalisme va iniciar-se de la mà del republicanisme amb Abdó Terradas com a primer referent. El 1868 es va crear el Partit Republicà Democràtic Federal, on les idees federals van expandir-se. Aquest partit contava amb el suport de la petita burgesia i del proletariat industrial. Francesc Pi i Margall, deia que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica.

El 1869, un grup de federals catalans van signar el Pacte federal de Tortosa, que constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol que tingués en compte la realitat històrica de l’antiga Corona d’Aragó. Es va proclamar la Primera República, que deia com havia de ser un Estat federal, però el republicanisme va acabar perdent influència degut a la Restauració. El 1883 es va redactar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola.

Valentí Almirall va ser considerat un dels principals impulsors del catalanisme polític. Va trencar amb Pi i Margall l'any 1881 i es va impulsar una actuació política específicament catalana al marge dels partits d'àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va portar a promoure el primer congrés catalanista el 1880, on pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins a la primera associació catalanista, la jove Catalunya. Almirall, ja des del diari català va explicar la necessitat que el catalanisme havia de fer un pas del catalanisme cultural al catalanisme polític. Aquesta idea va fer que s'acordés la formació d'un partit polític: El Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del principat. El centre català va convocar el segon congrés catalanista l'any 1883, on va fer una crida als polítics catalans perquè s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.

L'any 1885, el centra català va convocar una trobada a la Llotja de Barcelona amb la participació d'organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i altres entitats catalanistes. Es va redactar el Memorial de Greuges, que va ser presentat a Alfons XIII i que va constituir el primer manifest unitari del catalanisme. El memorial denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional, defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l'amenaça governamental d’elaborar un nou codi civil únic per tot Espanya. La mort del rei aquell any va limita l'eficàcia d'aquell document, però el seu impacte a Madrid va ser notable. L'any 1886, Almirall va publicar Lo Catalanisme, on va establir les bases ideològiques d'un catalanisme progressista.

La proposta d'Almirall va anar perdent suport. D'una banda representava un catalanisme massa republicà per atreure sectors de la burgesia catalana. De l'altra banda tenia un comportament social més feble que el republicanisme federal. La forta oposició d'Almirall a l'exposició universal de Barcelona del 1888 promoguda per l'alcalde liberal Rius i Taulet va contribuir el seu aïllament i al distanciament de la burgesia. Poc després el Centre Català va desaparèixer.

Les discrepàncies dins del Centre Català van provocar la formació de la Lliga de Catalunya (1887), que va incorporar homes com Narcís Verdaguer i Callís, Lluis Domènech i Montaner, Josep Puig Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Àngel d'Almirall. El nou grup va fer seves les reivindicacions de l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català i el proteccionisme. Una de les seves primeres iniciatives va ser el missatge a la Reina Regent (1888), adreçat a Maria Cristina, en el qual es demanava l'autonomia per a Catalunya. L'any següent la Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de la reforma del Codi Civil que s'estava discutint a Madrid. El govern va accedir a canviar la relació del codi civil i aquest fou presentat com la primera victòria del catalanisme

3.EL CATALANISME CONSERVADOR

La tradició vigatana va començar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic que va defensar un catalanisme d'arrels

...