Revolucion Liberal En Barcelona

Ramon Arnabat en el seu article La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política, ens fa una breu síntesis sobre la revolució liberal a Barcelona, el contextualitza dins del període entre 1808 i 1868. Es produeix un procés de transició entre un absolutisme i un liberalisme, un canvi de domini de classe, on l’aristocràcia perd influència i aquesta és substituïda per la burgesia benestant, i on es veuen les consolidacions dels partits polítics i la seva evolució: partint dels absolutistes fins arribar als demòcrates i republicans. El propi autor ens parla de dos tipus de revolució que actuen a l’hora i que són totalment paral•leles, aquestes són la revolució burgesa que es produeix, segons l’autor, en un termini mitjà, i la revolució liberal que es fa en un termini més curt. Tot això anirà juntament amb un procés de constitució de la burgesia i del proletariat, enteses com a classes socials, que van anar marcant els seus objectius i definint les seves polítiques de classe i anar més enllà d’aquestes fins a arribar a una política de masses.

Fontana, dos moments d’evolució política de la burgesia espanyola: el primer, en la realització de la revolució, parla d’un liberalisme utòpic, en que es creia que el poble podria ser feliç amb el nou ordre polític i l’establiment de la propietat. Els liberals del 1820, més realistes, haurien intentat assegurar el sistema augmentant la base propietària. Però seguint amb aquest liberalisme utòpic.

En tot aquest marc, és un període constant de conflictes permanents marcat per les bullangues, les guerres i les repressions. Tot això anirà transformant la ciutat de Barcelona, tant social com políticament i també econòmicament. Hi ha un nexe comú que va canviant amb la ciutat, és l’Ajuntament de Barcelona i el seu ball de canvi polític entre moderats i progressistes, republicans i radicals. El poder local és una peça important dins de l’aparell Estatal, és per això que l’autor es basa per fer aquest anàlisis de canvis polítics, tant a nivell general com a nivell local. En aquest cas es centra en Barcelona, que és el motor de Catalunya en aquest temps de conflictes. L’autor analitza qui hi ha, com i per què accedeixen i que fan amb aquest poder, aquests interrogants són els segueix per analitzar l’Ajuntament de Barcelona en els seus diferents temps.

La transformació de la ciutat durant aquest període és total. L’augment demogràfic es duplica al arribar al 1868, i l’entramat urbà també pateix canvis amb el projecte d’Ildefons Cerdà al 1860.

Els grans canvis es produeixen a les classes socials: a l’elit barcelonina hi han dels que viuen de les seves rendes (nobles i hisendats) i aquells que viuen dels seus negocis (burgesia), els professionals liberals que també agafaran força i els treballadors, que formen part de gairebé de la meitat de la població de la ciutat. Tots aquests seran els protagonistes d’aquest període, on veurem com poc a poc van pujant en l’escala política i van revoltant-se per aconseguir els seus objectius.

Ramon Arnabat divideix aquesta etapa turbulenta en 3 grans parts: a) La crisi de l’absolutisme (1808-1833), on fa un anàlisi sobre els Ajuntaments afrancesats i absolutistes i el Trienni Liberal (1820-1823), b) La revolució liberal (1834-1840) on treballa sobre el període Estatuista i el temps de Les Bullangues (1835-1837) i el Trienni Progressista (1841-1843) i c) El domini moderat (1844-1868) on s’analitza la Dècada Moderada (1844-1854), el Bienni Progressista (1854-1856) i els Moderats i Unionistes (1856-1868)

Finalment acaba l’article amb una conclusió sobre el període treballat i la seva localització Barcelona. L’autor en el camp d’estudi de l’Ajuntament de Barcelona hi fa una diferenciació entre els ajuntaments absolutistes i els ajuntaments liberals diferenciant aquest últim entre períodes d’avenç polític i períodes d’estancament polític .

Com a breu comentari del que passa en aquest període cal destacar en tres blocs polítics: Qui tenen el poder i a quines èpoques en concret; a) Entre 1808 i 1836 són les dates on es concentra major poder absolutista, tot hi havent el Trienni Liberal, la majoria d’ajuntaments i de poder es situen en la banda moderada o absolutista. Serà en aquest període quan la església perd polític i econòmic, i en contra el poders econòmic, social i polític es situa als comerciants i hisendats que són els que majoritàriament tenen el poder concentrat, tot i així la petita noblesa durant aquest període l’únic que intenta aconseguir és que les seves propietats, i en general el seu patrimoni, no es vegin trastocats. b) Als anys que transcorren entre 1837 i 1854, seran els fabricants, els que si sumen al poder dels comerciants i hisendats, sent així que els militars també comparteixen amb ells el poder polític. c) A l’últim període 1854-1868 és quan les classes benestants i dominants de la societat, política i economia, el que faran serà delegar el seu poder a polítics professionals, que normalment eren de professions liberals, com els advocats, eren els que tenien un status social entre les elits i la petita burgesia. Però els protagonistes d’aquest període no seran altres que les classes mitjanes, tot i que el seu protagonisme anirà variant en si és un període d’avenç, on les classes mitjanes tenen més ressò polític, o un període d’estancament, on tot el contrari els nobles i les elits barcelonines li treuen aquest poder polític que tant li ha costat guanyar a la classe mitjana per tenir un petit racó a la política catalana. En els sectors populars els artesans i menestrals es veuran representants finalment al ajuntament, però la classe treballadora haurà d’esperar fins al Bienni Progressista per poder fer-se escoltat.

Amb l’Ajuntament, si més no, torna a passar el mateix. Hi han els Ajuntaments de caire absolutista que aniran evolucionant amb un caràcter més moderat, on els nobles tenen bàsicament quasi tot el poder, i van fracassar en la seva aventura en la política perquè no van saber escoltar les necessitats de lo poble baix ni veure els problemes que realment afectaven als seus ciutadans. Però tot i així cal destacar, com destaca el mateix autor, que els Ajuntaments afrancesats no tenen res a veure amb aquests Ajuntaments absolutistes, tot i estar en el mateix fris cronològic i amb una tendència política molt semblant, aquests es consideren que estan a un període aïllat, on la presència de l’aristocràcia es redueix a la quasi una tercera part, i en canvi pugen els professionals liberals i hisendats al poder.

En

...