SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

Aquest sexenni s’inicia amb un pronunciament fet a Cadis pel general Topete, que vol que Isabel deixi la corona. A partir d’aquest s’hi afegeixen altres militars (general Prim, general Serrano) que arriben a criticar la immoralitat d’Isabel, repliquen l’aplicació del règim moderat. Aquest pronunciament inicial és important i a les ciutats (petita burgesia i classe popular) creen una milícia (juntes revolucionaries) i s’hi uneixen, reclamen la devolució d’aquests impostos, el dret de vot, que la reina marxi, mesures més democràtiques. La reina intenta sufocar aquestes revoltes fent lluitar a aquells que la defensen, però les seves tropes són derrotades i la reina s’exilia (la BATALLA D’ALCOLEA), la reina s’exilia el 29/09/1868.

Això fa que es prenguin mesures per satisfer a aquestes classes socials, com el sufragi universal. Començarà el moviment obrer. Aquests obreres no es podien associar entre ells, i a partir del sexenni ja tenen més associació. Comença a agafar força el federalisme i el publicanisme. Comencen a haver-hi les primeres manifestacions del catalanisme. Aconsegueixen canviar la dinastia reial. Va passar per moltes etapes (encara es considera una monarquia, per tant han de buscar un nou rei):

• La regència del general Serrano (1868-1870), farà de regent fins a trobar un rei: Es crea una mena de govern de col·lisió inicialment entre unió liberal, partit progressista i partit demòcrata, al 69 es fan unes eleccions per fer una nova constitució → ELECCIONS CONSTITUENTS. Són universals masculins (+ 18 i només homes). Aquestes eleccions les guanyen els progressistes però fan un govern de col·lisió amb els altres dos. Redacten una constitució. Són importants aquestes eleccions perquè es veu una força nova: EL REPUBLICANISME. El partit carlí (carlins, en contra d’Isabel) formen un partit polític i es presenten a les eleccions (obtenen 20 diputats i tenen una aparença electoral important) es presenten una mica diferent, perquè ara es presenten al joc polític.

Es crea la primera constitució totalment democràtica després de la de Cadis → CONSTITUCIÓ DE 1869. S’hi acepten totes les llibertats individuals, associacions obreres, de partits polítics. També s’hi accepten que no es poden violar les cases de les persones, i també la càtedra (llibertat d’opinió aplicada a l’ensenyament). La llibertat de lliure associació és important per els moviments obrers i l’anarquisme. L’anarquisme és el que adquirirà més força. Deien que no hi havia d’haver cap jerarquia que dictes normes de vida, la gent per lliure elecció s’associaria si volia, ningú havia de ser manat.

Aquesta constitució decreta el sufragi universal i decreta la divisió de poders: el legislatiu tindrà dues cambres (el Congrés, escollit per sufragi universal; i el Senat que se’n faran càrrec antics càrrecs públics de +40 anys). El poder executiu recaurà en el govern que surti del Parlament (ho elegirà el Parlament, que aquest és decidí pel poble). El judicial s’organitzen a través dels jutges que només ho poden ser havent superat unes oposicions polítiques. Els Ajuntaments, etc. I altres divisions organitzatives de l’Estat seran escollides per sufragi. En el camp religiós, la constitució del 69 decreta la llibertat de religió.

LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)

L'Estat es planteja fugir de la monarquia i opten per una República.

Amadeu de Savoia abdica i comença una REPÚBLICA UNITÀRIA formada per:

• PRIMER GOVERN era un govern governat pels republicans i radicals però no es van entendre entre ells i és per això que es va crear un segon govern. El president era Estarislau figueres. 
• SEGON GOVERN: Estarislau figueres continua sent el president i és un govern format pels republicans federals, ja no hi ha un govern de coalició i tenen l’objectiu de posar ordre al país, sufocar les revoltes dels republicans intransigents però el canvi de règim va estar donat sense unes eleccions i decideixen convocar-ne unes i s’entra en una nova etapa de la republicà.

El maig de 1873 es fan unes eleccions i les guanyen els republicans federals amb una àmplia majoria i porta a la REPÚBLICA FEDERAL. Els federals van guanyar perquè eren pràcticament els únics que es van presentar a les eleccions. Es van celebrar per sufragi universal masculí però hi ha un 70% d’abstenció de la població perquè eren dels altres partits i al no presentar-se no van anar a votar.

Els republicans federals que són els benèvols volen fer una república des de d’alt, on els caps polítics faran les renovacions del govern i posen com a primer president Pi Margall (era català perquè els federals tenien molta representació a la costa mediterrània i sobretot a Catalunya és per això que la gran majoria dels líders polítics dels federals són catalans).

El govern federal va intentar fer una nova constitució perquè l’anterior reconeixia a Espanya com un estat constitucional i en l’actualitat era una república però no es va acceptar. Aquesta constitució definia a Espanya com la unió de set estats federals diferents, units i governants pel govern federal (entitat superior. Aquests govern també va intentar fer reformes socials (regular el treball infantil, el treball laboral, eliminar les quintes...) però tampoc ho van acabar aplicant, ja que era un govern amb poca autoritat i va tenir problemes d’ordre públic donats pels republicans federals intransigents que van fer UN MOVIMENT CANTONAL on volien prendre el poder a nivell local i no respectaven el govern central de Madrid, no el reconeixien. Aquest moviment cantonal va passar sobretot al litoral mediterrani a Murcia, País Valencia i algues zones d’Andalusia. Hi van participar els menestrals, estudiants, artesans, moviments obrers, intel·lectuals i polítics provincials (els intransigents). Es pot considerar com una Guerra Civil perquè hi havia enfrontaments amb l’exèrcit local, i eren armats. En aquell moment, paral·lelament hi havia la 3ra Gerra Carlina i també hi havia la guerra colonial amb Cuba, per tant el govern era molt fràgil. I el juliol del 1873 Pi Margall va dimitir i el congrés (parlament) anomena un nou president, Nicolàs Salmerón, i aquets intenta fer un canvi fent unes polítiques més conservadores, ja que vol restablir l’ordre públic, l’autoritat del poder central davant dels moviments cantonals... i ho fa enviant a l’exèrcit a sufocar les revoltes a les zones afectades. Però el seu govern dura 3 mesos, el setembre de 1873 dimiteix i el parlament tria  un republicà unitari anomenat Emilio Castelar com a president, un home que és encara més conservador. Catselar creu que el govern de la republicà ha de ser centralitzar i va fer una repressió als moviments cantonals que encara quedaven.

...