Tema 6 SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

TEMA 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

FET 1. Deixen d’existir els estaments i imposen la igualtat jurídica de tots els ciutadans. Es posa fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero.

FET 2. La noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven i això comporta la pèrdua dels seus privilegis. S’anul•len els drets nobiliaris de no pagar impostos, obtenir tributs de les terres i exercir com a jutges.

FET 3. Pel que fa al clero, el procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l’Església. Llei d’exclaustració.

FET 4. La jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran influència política i social.

FET 5. Formes productives de tipus capitalista arrelen a la burgesia i el proletariat.

FET 6. La classe treballadora estava formada principalment pels petits artesans, el servei domèstic, els treballadors del comerç i, sobretot, el nou proletariat sorgit del procés d’industrialització i de la introducció de noves reformes laborals de tipus capitalista.

FET 7. Nous moviments socials i ideologies polítiques.

2. ELS NOUS GRUPS DIRIGITS

FET 1. L’alta noblesa espanyola no va reduir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Van conservar la majoria de terres i van adquirir noves propietats de la desamortització.

FET 2. La petita noblesa va ser molt diferent, van perdre el seu privilegi principal, el dret de l’exacció d’impostos, i atès que les seves terres els proporcionaven rendes escasses.

FET 3. La noblesa catalana s’avia empobrit perquè no van aconseguir augmentar les rendes, mentre es produïa una considerable puja de preus.

FET 4. La noblesa espanyola obtenia privilegis, participació en negocis i càrrecs públics i militars. Es mantenia intacta la seva preeminència social.

FET 5. Un seguit d’actius negociants van engrandir les fortunes. També les files dels propietaris agrícoles es van convertir en rendistes. Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos.

FET 6. Barcelona va viure un moment d’esplendor llegat al desenvolupament de ka indústria.

FET 7. La burgesia industrial catalana va ocupar un lloc secundarien l’organització de l’aparell estatal.

FET 8. Les classes mitjanes constituïen una franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. El cens espanyol del 1860 mostra un col•lectiu important d’assalariats públics. Hi havia també un conjunt de professionals liberals.

FET 9. La capacitat econòmica de les classes mitjanes era limitada, havien de dur una vida austera i passar estretors per poder mantenir un cert estatus social i proporcionar estudis als seus descendents.

3. LES CLASSES POPULARS

FET 1. Es mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes manufacturats, atès que la producció fabril continuava sent minoritària.

FET 2. A Catalunya els menestrals constituïren un grup de petits artesans i comerciants que basaren la seva prosperitat en el treball i l’estalvi.

FET 3. El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de serveis.

FET 4. Així mateix, entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic. La majoria provenien de zones rurals, suportaven llargues jornades laborals i rebien salaris molt baixos.

FET 5. La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra.

FET 6. L’any 1860 hi havia a Espanya uns 2,6 milions de jornalers i al final del segle la situació de la pagesia pobra no havia millorat. Sobre aquest panorama regional a Espanya del segle XIX hi havia grans diferències regionals.

FET 7. En la població pagesa requeia el pes més gran de l’analfabetisme. Aquestes condicions de vida expliquen els conflictes socials al camp i l’emigració cap a les ciutats.

FET 8. Els orígens de la classe obrera van indissolublement lligats al procés d’industrialització que es va produir a Catalunya al llarg del segle XIX. La nova indústria es va caracteritzar per la utilització de mà d’obra assalariada.

FET 9. Les regles que regulaven les noves formes de treball no tenien res a veure amb les conegudes fins aleshores en el treball artesà. L’amo propietari d’un establiment industrial, donava ocupació als obrers a canvi d’un salari.

FET 10. Amb el decurs del segle els obrers fabrils van augmentar a Astúries i al País B

4. VIDA QUOTIDIANA I COMPORTAMENTS SOCIALS

FET 1. En el conjunt d’Espanya el pes dels terratinents agraris van consolidar una elit social més propera al prototip de rendista aristocràtic.

FET 2. A Catalunya i a les zones industrials d’Espanya els valors del treball van aconseguir contrarestar el model social basat en el menysteniment del treball.

FET 3. La influència de

...