Antígona, Salvador Espriu

1) Explica les lleis (divina i humana) en quès'empara Antígona per enterrar Polinices. Acaba l'argumentacióamb una citació de l'obra i comenta-la. [Escriu un textcoherent, ordenat i amb una llenguaestàndard-culta.]

Cal respondre les dues preguntes:

1) Les lleisdivines; 2) Les lleis humanes; 3) La citació comentada.

(Argumentar implica exposar una tesi, és a dirfer una afirmació, i sostenir-la –justificar-la-- ambraonamentsliteraris en el context en quèensmovem).

Llargada: entre 30 i 35 línies.

ANTÍGONA: “Vinc a enterrar un cos, el del meugermà Polinices, que hauriend’haverhonorat i incineratsegonselsnostresanticspreceptes.”

En aquestfragmentapareix el tema de la pietat i el de la confrontació entre llei divina i llei humana. Antígona encarna l’únicpersonatgedotat de pietat en l’obra, tant la clàssicacom la d’Espriu. Ella es deixa guiar pelsdictats de la moral natural, la més humana de totes les lleis. Per tant, lluny de complirl’ordre de Creont, enterra el seugermà Polinices, tal com entén que ho ha de fer.

Antígona es deixa portar pels sentiments? Potser sí, però també es deixa portar per la llei humana i moral tot i que això la condueixi, inexorablement, a la sevamort. Ella éscontrària a la lleiimposadapelshomes, imposadasensecap raó aparent; la llei o moral natural és aquella que hauria de passar per damunt totes les altres normes i decrets.

Antígona i Creontsóngarants i representen la dicotomia entre dueslleis: l’esfera divina, delsdéus, de les lleis no escrites, de la moral i de l'honor; i l’esfera humana amb les lleisimposadespelshumans que, si sóninjustescom en el cas d’Antígona, poden provocar un conflicte moral que podria desembocar en un càstigdiví.

“...el qui ajusta les lleis de la terraamb la justicia delsdéuslligadaambjuraments, seràencimbellat en el puntmésalt de la sevapàtria. En canvi, restaràsensepàtria el dia en què, per la sevaaudàcia, es contaminaràambfets no justos.”

I a més, ambaquestcaràcterfort i deciditésagosarada i no recula maidavantCreontcomquanaquest, li pregunta si ha gosat transgredir les lleis i ella irònicament li respon que sí, perquè no era Zeus qui les dictava; sinóell: “Perquè no era Zeus qui me les dictava...No creiatampoc que les teveslleis, les lleisd’un home mortal, fossin tan fortes que donessin la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperiblesdelsdéus, perquèaquestestenenvalidesa no d’avui, ni d’ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quanexistien.”

Al cap i a la fi ésCreontquiamb el seuedictedesobeeix les lleisdivines, elscostumsancestrals que mai no forenposats per escrit. Antígona, en canvi, és la quiobeeix la llei divina, que està, segonsSòfocles, per damunt de les lleis i decretsdelsmortals.

Ambl'edicteCreontdesobeeix les lleisdivines,

...