Antígona - Salvador Espriu
Enviado por arnoir • 10 de Junio de 2013 • 1.505 Palabras (7 Páginas) • 560 Visitas
Antígona – Salvador Espriu
Tebes. Història i mite. La maledicció ancestral
Tebes, ciutat fundada per Cadme, fill d’Agenor, rei de Tir.
L’oracle li va encomanar de fundar una ciutat.
Es va casar amb Harmonia, filla d’Ares.
Quan va passar a mans de Laios, un oracle li va dir que moriria a mans del seu fill i el va abandonar al mont Citeró, però uns pastors el van portar al rei Corint i el van nomenar Èdip.
Un oracle li va dir que es casaria amb la seva mare després de matar el seu propi pare i així va succeir.
Tebes era assetjada per l’Esfinx, que devorava els que no encertaven l’enigma, però Èdip el va encertar i es va casar amb la reina Iocasta, la seva mare. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices i dues filles Antígona i Ismene. Quan es van donar compte que la profecia s’havia complert, Iocasta es va suïcidar i Èdip es va treure els ulls.
Etèocles es va coronar rei i es va negar a compartir el regnat amb el seu germà cosa que va fer que entressin amb una guerra i morissin ambdós. Polinices va ser considerat un enemic i Antígona va intentar fer canviar el tracte que li tenien, per això va ser emparedada en una cova.
Finalment els atenesos van prendre Tebes i van empresonar Creont, el germà de Iocasta.
Sobre la tragèdia de Sòfocles
- Es refereix a Pericles
- Reflexió sobre la “polis” visió democràtica
- Justícia
- Voluntat divina
- El rei ha d’obeir la divinitat: Creont no la obeeix en canvi Antígona sí (és castigada per això)
- Convivència pacífica
- El destí, impossible de defugir
- Lluita contra la quotidianitat
- Salvador Espriu solució possible a la Guerra Civil amb el retorn de l’amor fraternal
El teatre del S. XX: l’existencialisme i el teatre de l’absurd
Filosofia del S. XIX Hegel ho considera com una explicació del gènere humà; la condició històrica, psíquica i social de l’individu.
La renovació del teatre europeu del S. XX impossibilitat de l’individu de sortir d’ell mateix. Immers en el propi destí. L’existencialisme o teatre de l’absurd
El teatre de l’absurd lluita inútil per comprendre allò que l’envolta. Diàleg sense significats. Atmosfera de somni.
Altres autors Ricard Salvat
Salvador Espriu
Santa Coloma de Farners 10 de juliol de 1913.
La Vila d’Arenys de Mar és la més important en la seva vida i és la que queda immortalitzada en les seves obres, com ara el mite de Sinera (Arenys).
Esperit religiós i caràcter introspectiu de la mare; caràcter obert i tarannà liberal del pare.
La xarampió el manté al llit durant tres anys; la convivència amb la mort el fa madurar de cop.
Llicenciat en Dret i en Història Antiga.
Esdevé un personatge admirat i respectat.
Miratge a Cinera, Laia, Aspectes
L’inici de la Guerra Civil fa que es trenquin tots els plans de futur que tenia en aquell moment. S’incorpora a la milícia Macià – Companys organitzada per ERC però no pot anar al front. S’incorpora a treballar en les tasques administratives a l’Auditori de Guerra. Ell era un republicà convençut.
Escriu una versió lliure de “Fedra”
Escriure l’ajuda a evadir-se de l’entorn més immediat i a donar sortida a les seves preocupacions internes.
Cau en una profunda depressió.
Durant la postguerra treballa com a advocat i no té massa temps lliure, a més amb la prohibició de la llengua li és difícil escriure. Es dedica a cultivar la poesia Cementiri de Sinera, El caminant i el mur
Escriu poesia perquè pateix menys la censura.
La pròpia mort esdevé la mort col•lectiva de la pàtria Cementiri de Sinera
Món teatral Primera història d’Esther, Antígona, Fedra
És un referent per als joves i per altres escriptors com Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat.
Poeta civil la pell de brau
Actua a la caputxinada i a l’homenatge a Pompeu Fabra, per això és vigilat per la policia.
Es conegut com el poeta nacional molta activitat pública
Reescriu les seves primeres obres.
El teatre sofreix una opressió específica per part del règim prohibides les representacions
Rep influències de fora.
Existeix un teatre oficial, banal, format per comèdies de costums que són un producte artificiós que serveix com a eina de propaganda pel govern franquista. Per això es crea un teatre independent, de qualitat.
Hi havia les escoles de teatre afines al règim, com l’Institut del Teatre o d’altres d’independents i clandestines.
Antígona en l’imaginari modern
Terreny polític, psicoanalític i feminista
Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista
Altres autors la consideren com la II Guerra Mundial i la lluita dels dos bàndols.
Espriu absurditat de la lluita entre germans
...