EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO

__________________________

EL HOMBRE EN BUSCA

DE SENTIDO

(V. Frankl 1946)

M1: Context de la intervenció social

Professor responsable: Ricard Vázquez

Alumne: Joan Marc Navarro

1. Fes una recensió del llibre atenent a que l’estructura del mateix està dividida en tres fases:

-1a Fase: L’arribada al camp de concentració

‘Un psicòleg a un camp de concentració’. Aquest llibre no és un simple informe sobre uns fets històrics sino que narra les vivències personals de Viktor Frankl als camps de concentració, per veure com un presoner mitjà vivia la vida als camps, i com aquesta vida influeix a la ment i la seva psicologia.

Després d’un llarg i dur viatge en tren en unes condicions pèssimes, sense saber-ne la destinació, arriben a Auschwitz. Tot i saber el que aquest camp depara, és inevitable un primer sentiment d’optimisme al veure el grup de presos amb bon aspecte que els rep. Només arribar passen una primera selecció segons si ‘ets vàlid’ per treballar o no, i als pocs escollits se’ls porta a ‘desinfectar’. Un cop sense cap pertinença (ni tan sols el pèl corporal) i despullats, senten les primeres fuetades i descobreixen l’existència nua. Al deixarlos nus i sense cap cabell els fan veure que són inferiors i iguals entre ells. No hi ha res que els lligui amb el seu jo anterior. La primera nit al camp ja dormen en lliteres de tres pisos, amb vuit companys més a cada llit. Tot són condicions extremament inhumanes i reprimidores. Sel’s agredia i maltractava físicament i verbalment a totes hores.

Els kapos eren presoners també però a causa del seu perfil brutal i agresiu eren seleccionats per controlar i reprimir a canvi de certs privilegis i millors condicions de vida (són el grup que els dóna la rebuda).

Apart d’aquesta selecció activa, també hi havia una de passiva entre els interns que feia superposar la lluita per sobreviure a qualsevol valor ètic o moral; per això diuen que els millors no van tornar a casa.

La idea del suicidi ronda a alguns presoners ja que no els queda cap esperança. Se li diu llençar-se als filats, ja que aquests conduïen càrrega elèctrica. Han perdut ja el temor a la mort, i veuen les camares de gas com un estalvi del fet de suicidar-se.

-2a Fase: L’estada 

A primera hora del matí, quan encara era fosc, unes fortes sirenes irrompien el silenci fent despertar als reclusos del camp. S’alineaven en destacaments per fer recompte i emprendre la marxa cap al lloc de treball forçat. Durant temps van estar treballant a les vies del ferrocarril, transportant bigues, cavant per passar canyeries d’aigua i més treballs forçats d’alt desgast físic. Les jornades eren llarguíssimes i molt dures, no tornaven al camp fins que gairebé era de nit, sense tenir en compte ni les extremes condicions meteorològiques com la neu i el fred (fins a menys de 20º sota zero), ni el deplorable estat dels presos, degut a la insuficient alimentació rebuda que solía ser sopa aigualida i un trosset de pa. Aquest alguns el racionaven durant el dia menjant-lo en petits bocins per poder subsistir i d’altres presoners se’l menjaven sencer al moment.

La desnutrició era un dels factors més comuns entre els presos i això feia que gran part de l’activitat mental estigués relacionada amb la necessitat primitiva d’alimentar-se.

Patíen una mancança absoluta de contacte amb el món exterior, i encara més amb els seus familiars i amics.

Els kapos i els vigilants de les SS repartien cops sense cap contemplació però el que realment feia mal no era l’agressió física sino l’humiliació patida, la indignació envers tal injusticia i la irracionalitat de tot l’extermini. Hi havia algunes excepcions entre els kapos, alguns eren més comprensius i no tan cruels.

La necessitat bàsica de la vestimenta estava mal coberta ja que vestien amb robes velles i esparracades que no eren adients per les baixes temperatures de la zona. El calçat també era insuficient ja que no sempre tenien botes, i quan les tenien, o eren d’un altre número (amb les molèsties i ferides que això pot comportar) o estaven desgastades i fetes mal bé i es calava el fred i la neu.

La vida de Victor Frankl al camp, podriem dir que va ser una vida molt humil ja que sempre va deixar que el destí i l’atzar triessin per ell, sense aprofitar-se’n de algunes situacions que l’afavorissin per compassió per amb els seus iguals.

-3a Fase: L’alliberació 

Després de tant temps de patiment i vivències crues al camp, la bandera blanca onejava anunciant el fi de la reclusió al camp. Els presos van sortir fins a la porta sense saber ben bé que fer, mirant-se entre ells amb curiositat. Se sentien per fi lliures i els hi costava molt de creure que tot hagués acabat, i sobretot com havien pogut aguantar-ho tot.

Hi havia persones que tenien una gran necessitat de parlar i quan començavem podien passar hores explicant coses, i d’altres que durant un bon temps no volien parlar.

2. Comenta la següent expressió i relaciona-la amb la marginació: ‘’Ante una situación anormal, la reacción anormal constituye una conducta normal”

Aquesta expressió ens explica que davant d’un fet o una situació nova per nosaltres i que no és normal, es a dir que no hi estem acostumats, el més normal és que reaccionem d’una manera que no sigui normal. M’explico:

Els presos es trobaven sovint amb situacions que no havien viscut mai i que no són propies de ‘la vida normal’ de les persones.

Amb el pas del temps i de l’alta freqüència d’aquestes situacions, el presoner va habituant-s’hi fins al punt de viure-ho com a una situació normal tot i no ser-ho. Per això, la reacció que té, influenciada per l’entorn on són i les seves vivències, que és una reacció totalment anormal, acaba constituint-se com una conducta normal.

...