El Noi Del Pijama De Ratlles, Resum

Capítols 1-3

Van arribar a la casa nova. La Gretel, la germana d’en Bruno, tampoc li agradava gens la nova casa. Aquella casa només tenia tres pisos, a diferència de la casa de Berlín, que en tenia cinc; la nova estava situada al no res mentre l’altra estava envoltada d’altres mansions, botigues i gent que es veia passejar pel carrer. El més important és que en aquell lloc no estaven els seus millors amics de per vida: en Karl, en Daniel i en Martin.

Després d’una petita discussió amb la mare, en Bruno es dirigeix cap a la seva nova habitació on es va donar compte que allò no s’hi semblava a Berlín, ni poc menys.

En Bruno va córrer fins entrar a l’habitació de la seva insuportable germana Gretel, la qual estava plena de nines. Ella li va explicar que el nom de la nova casa era Out-With i que hi estarien allà durant un futur imprevisible. Quan els germans parlaven sobre l’enyorança cap als seus amics, en Bruno va dir que els altres nois no es mostrarien gens amistosos i aquí va ser quan Gretel es va quedar sorpresa. Els dos es van encaminar a l’habitació d’en Bruno i va ser en aquell moment quan ella va veure tot allò que li havia explicat ell.

Capítols 4 i 5,

Van veure unes persones que eren darrere d’una tanca. També van veure que davant de la casa hi havia un jardí ple de flors i un camí on hi havia un banc que mirava en direcció a Out-With. Els germans pensaven que tot allò era una zona rural però després es van donar compte de que no podia ser una zona rural perqué no hi havia vaques, ni ovelles i la terra hauria de tenir un aspecte més bo. Al llarg d’aquella exploració del terreny des de casa van observar als homes que hi havia darrere la tanca. Portaven benes al cap i alguns anaven amb crosses, però tots vestien amb un pijama de ratlles i un barret amb la mateixa estampació.

El nen va pensar que lo millor seria parlar de tot això amb el pare. Quan el pare va arribar a la nova casa, en Bruno es va dirigir al seu despatx (cosa que tenia prohibida, a no ser que sigui per ordre del mateix pare). En aquell lloc el fill li va preguntar el perqué la mudança lluny dels avis i dels amics. Després d’una discussió sobre el que havia d’acceptar en Bruno, el pare li va ordenar que anés cap a la seva habitació, però abans de marxar del despatx, el pare li va acomiadar amb “Heil Hitler” i aixecant el braç dret.

Capítols 6, 7 i 8.

Uns dies més tard, en Bruno es va trobar a la Maria, la criada, a la seva habitació i li va preguntar la seva opinió de la nova casa . Ella li va dir que la seva opinió no importava i que si el pare havia pres aquella decisió seria perqué era la més convenient . També va dir que ella li havia d’estar agraïda pel fet de que pagués les medecines a la seva mare quan estava molt malalta. Al cap d’una estona, quan es va enfadar amb la Maria perquè no podia dir el que sentia, Bruno va marxar de l’habitació molt enfadat.

Al cap d’uns dies, en Bruno va pensar en fer alguna cosa que el distragués. Va veure un roure amb un tronc grandiós al jardí i es va proposar fer un gronxador amb una corda i un pneumàtic. Una estona després, va veure al tinent Kurt Kotler parlar amb la Gretel i va decidir anar a parlar amb ell amb la fi de que li donés un pneumàtic que no volgués ningú. I així va ser. El tinent va cridar a en Pavel, l’home gran que pelava les patates totes les tardes per al sopar, per a que carregués el pneumàtic on en Bruno desitgés. Unes hores més tard, en Bruna va acabar de col•locar el pneumàtic i va decidir pujar-hi i va ser quan va caure i es va fer mal a la cama i al braç. En Pavel, que era a la cuina pelant les patates, va veure l’accident i va anar a atendre al noi que era al terra cridant de dolor. Va ser en aquets moment quan en Pavel va examinar la ferida i va dir que no era greu. En Bruno, que no sabia res del seu passat, va dir que ell no era pas metge. S’equivocava. Abans de venir a Out-With havia estat metge. En Bruno va quedar-se amb la boca oberta fins que va arribar la mare i va veure al nen ple de ferides. Abans que en Bruno marxés de la cuina, va escoltar a la mare dient-li a en Pavel que diria al pare que havia estat ella qui l’havia curat (cosa que en Bruno sabia que era metida).

Les persones que més enyorava en Bruno eren els seus avis. Recordava les funcions que feien al Nadal l’àvia, la Gretel i ell. Ella sempre agafava la part més llarga de l’obra però a ell no l’importava gens. Un dia de Nadal van menjar tots junts: els avis, els pares i els fills. Però aquella vetllada no va ser com totes les altres. Va ser en aquell moment que l’àvia es va enfadar amb el seu fill perquè no li agradava que fos comandant nazi. I des d’aquell incident, el pare i l’àvia no es parlaven. Com en Bruno feia temps que no sabia res d’ella, va decidir enviar-li una carta on explicava com era Out-With i al final va dir que l’enyorava.

Capítols 9 i 10.

Després d’una bona temporada sense que canviés res, el pare va decidir contractar a una professora, Herr Liszt, per a que els nens continuessin amb els seus estudis d’història d’Alemanya. Dies després de començar les classes, en Bruno va rumiar-se la possibilitat d’explorar tal i com feia a l’antiga casa de Berlín i va pensar que una bona exploració seria veure què fan les persones darrera la tanca (aquell lloc estava fora dels límits autoritzats pel seu pare).

Després d’unes hores caminant per anar en direcció a la tanca, es va trobar a un noi assegut a l’altre costat de la tanca. Aquell noi es deia Shmuel i va néixer el mateix dia que en Bruno, el quinze d’abril de mil nou-cents trenta-quatre. Era de Polònia, que era el lloc on havien anat a viure la família

...