L'ÈPICA GREGA

1. El gènere de l’èpica a Grècia: definició, Homer i les seues obres, característiques generals dels poemes homèrics.

L'èpica és un gènere literari que consisteix en unes composicions poètiques escrites en versos regulars de caràcter narratiu, i celebren personatges i accions heroics extrets de la història o de la llegenda. Aquesta poesia va ser trasmesa oralment per uns cantors professionals, els aedes.

E l poeta Homer és considerat l'autor formal de les primeres obres conegudes d'aquest gènere: la Iliada i l'Odissea, recopilades cap a finals del segle VIII aC. Ja s'hi troba algunes de les constants del pensament grec posterior, principalment un primerenc humanisme. L'homèrica està centrada en els herois més que en el déus. Homer era considerat com l'educador de Grècia, i la seva influència s'ha perllongat a l'edat moderna.

Avui en dia no es dubta que la Ilíada i l'Odissea són obres d'autor (organització del material en un conjunt coherent i travat , la sensibilitat que s’hi detecta). El que sí que molts estudiosos posen en dubte és la relació entre la Ilíada i l'Odissea:

La Ilíada i l'Odissea són obres de dos poetes diferents diferències de pensament, de cultura material i de context sociopolític que semblen indicar una redacció posterior per a l'Odissea.

Tots dos poemes van ser redactats per un mateix autor les divergències entre l'un i l'altre són degudes o bé a la temàtica i als escenaris diferents o bé al fet que la Ilíada és una obra més primerenca mentre que l'Odissea va ser composta a la vellesa.

Sobre l'autor o autors de la Ilíada i l'Odissea les úniques dades són les que es poden extreure dels mateixos poemes:

Procedeix de la Jònia

Va compondre la Ilíada poc abans del 700 a.C.

Característiques de la poesía d'Homer:

Llengua artificial llengua emprada per ser cantada o recitada. Hi coexisteixen diverses variants dialectals.

Dicció formular repetició d'epítets o grups de paraules que poden adequar-se a contextos diferents coneguda amb el nom de fórmules.

Repetició de versos sencers

Vers: L'hexametre es el vers de la poesia epica. Consta de sis peus o metres. Cada peu pot estar format per una silaba llarga i dues de breus i s'anomena dactil. Les dues silabes breus poden ser substituides per una de llarg i aleshores s'anomena espondeu.

Símils: Son uns recursos que serveixen per abandonar un moment el fil de la narracio i acostar l'accio al públic, en que el poeta estableix comparacions amb personatges o fets més pròxims al seu auditori. Una altra funció dels símils és introduir varietat a la poesia.

Claredat es deu a l'origen oral dels poemes; els aedes havien de presentar l'acció de manera senzilla i directa perquè el seus oients la poguessin anar seguint.

La tècnica dilatòria consisteix a anunciar allò que ha de passar i intercalar tot seguit episodis que en retardin el compliment

2. La qüestió homèrica.

A l'antiguitat no hi havia cap dubte que la Ilíada i l'Odissea havien estat escrites per un poeta anomenat Homer, pero al segle XVIII es va començar a dubtar fins i tot de la seva existència, ja que un seguit de contradiccions, inconseqüències i repeticions feien pensar que els poemes homèrics no eren obres unitàries amb un sol autor:

Contradiccions

de llengua: Homer fa servir formes de diversos dialectes,

d'estil: es donen diferències d'estil massa grans per a un mateix autor,

de la cultura material: en Homer apareixen elements d'èpoques diverses,

de l'argument: un cas extrem és el de Pilèmenes, un guerrer de la Ilíada que mor i que més endavant reapareix viu.

Repeticions sovint es repeteixen molts versos i expressions al llarg del poema, de vegades fins i tot escenes senceres.

Defectes de composició en ocasions el poeta sembla oblidar-se del pla que ha estat anunciat o del que ha passat abans.

Les teories que negaven la unitat dels poemes homèrics es poden aplegar en dos grups:

Les teories d'ampliació defensaven la idea que a un poema original, d'extensió reduïda, altres poetes hi havien anat afegint noves parts.

Les teories de compilació sostenien que la Ilíada i l'Odissea havien nascut amb la unió de petits poemes independents.

3. Argument de la Ilíada i de l’Odissea: resum per cants; context mític

La Iliada

Al novè any de la guerra de Troia, Aquil·les, enfurismat perquè Agamèmnon li ha pres l'esclava que era la seva part del botí, es retira del combat i demana a la seva mare Tetis que influeixi en Zeus perquè els aqueus siguin en endavant derrotats pels troians. Així espera aconseguir que Agamèmnon i els altres grecs li supliquin que torni a la lluita. Aquest pla es va complint amb tant d'èxit que Agamèmnon li ofereix donar-li l'esclava i, a més, una forta compensació. Tanmateix Aquil·les no en té prou per deposar la seva còlera i els troians, comandats pel valerós Hèctor, segueixen vencent fins a arribar al campament i a les naus dels aqueus. Llavors Pàtrocle, el company més estimat d'Aquil·les, no resisteix veure els sofriments dels grecs i decideix combatre. Aquil·les no solament li ho permet sinó que fins i tot li deixa les seves pròpies armes. Això fa creure als dos bàndols que Aquil·les ha tornat a la guerra i ajuden a Pàtrocle a abatre molts enemics, fins que s'enfronta amb Hèctor i mor a les seves mans. Quan Aquil·les se n'assabenta, la seva còlera d'abans és substituïda pel dolor i l'ànsia de venjança, malgrat que Tetis li ha advertit que ell perirà tot seguit de la mort d'Hèctor. Així i tot, Aquil·les accepta l'oferta de reconciliació d'Agamèmnon i es llança de nou al combat amb l'objectiu d'acabar amb Hèctor. Hèctor mor d'un cop de la seva llança, però Aquil·les no en té prou i arrossega diverses vegades el cadàver de l'odiat enemic a l'entorn de Troia. A més es nega a retornar el cos, fins que el lliura al vell Príam, pare d'Hèctor i rei de Troia, a canvi d'un fort rescat quan aquest va de nit al campament aqueu. Allà ploren junts Aquil·les i Príam, solidaris en la dissort humana. S'acaba amb els funerals d'Hèctor i Patrocle.

Cant I: Agamemnon, cabdill dels aqueus, tenia captiva Criseida, filla

...