La Cuina De l´escriptura

LA CUINA DE L'ESCRIPTURA

Cassany, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Novena

edició: gener del 2013 Grup Editorial 62. Editorial Empúries,

Impressió: Bookprint Digital S.A. Dipòsit Legal: B. 23.365-2011

ISBN: 978-84-7596-913-8

Després de la lectura del llibre La cuina de l'escriptura de l'autor català Daniel Cassany, em dispose a continuació a realitzar una ressenya del llibre, procurant mantenir un estil clar, senzill i concís (com així proposa l'autor en aquesta obra).

Començaré dient que Daniel Cassany i Comas (Vic, 1961) és Diplomat en Mestre de Català, llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Filosofia, Lletres i Ciències de la Comunicació, forma part de la selecció d’autors que s’interessa pel bon ús de la llengua. Aquest polifacètic professor i escriptor ha col•laborat en un bon munt d’articles i llibres, i n’ha escrit diversos, de llibres, de forma individual. Actualment és professor d’Anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Centrant-me de forma directa en el llibre motiu d'aquesta ressenya he de dir, a grans trets, que es tracta d'un manual que recull normes sintàctiques, léxiques i morfològiques, així com també trucs, errades freqüents i consells al voltant d'un tema concret: aprendre a escriure.

Aquest llibre té una finalitat pedagògica, ja que pretén ajudar les persones que per raons diverses, han d'escriure, i així, configura el llibre com un manual per a aprendre a redactar.

El llibre s'inicia amb una descripció de la manera de treballar que ha de tindre l'escriptor per a aconseguir un elevat grau de comprensió. Així podem trobar consells per a estructurar les idees, aconseguir un discurs lògic, ordenat i a més introdueix els conceptes de legibilitat i llenguatge planer que pretenen conduir els nous escriptors per la claretat d'expressió superant l'absència d'un context compartit autor-lector i l'estructura sintàctica de la frase. I, a banda, Cassany intenta incitar els seus lectors a escriure, a veure l'escriptura com un mitjà per a divertir-se, aprendre, ser conseqüent amb el que es pensa, tot açò sense cap pretensió literària.

La Cuina de l´escriptura es divideix en setze capítols, independents però donant al llibre una unitat;molts d'ells relacionats entre si.

Des del meu punt de vista, podem veure que el llibre es compon de diversos blocs. En primer lloc, trobem una part dedicada al moment abans d'escriure, a la preparació (que es correspondria amb els capítols primer a cinquè); una segona part basada en el fet d'escriure pròpiament dit, és a dir, la forma que ha de tindre la redacció (informació que trobem a la part central del llibre, capítols sisè a catorzè); i per últim, dos capítols (el quinzè i el setzè) destinats al procés de revisió i a la imatge impresa del text.

Pense que la primera part és una peça clau de la cuina de l'escriptura, ja que dóna unes nocions bàsiques per a poder entendre i funcionar sense problemes als capítols següents. És una mena d'introducció, necessària, sense la qual la lectura de la cuina de l'escriptura podria quedar un poc dessaborida. D'aquesta forma, en aquests capítols podem trobar informació sobre com fer una escriptura més eficaç, clara i correcta. Així, fa especial consideració a l'escriptura respectuosa (no sexista) i a les actituds a l'hora d'escriure. Tanmateix, dóna diverses solucions per a la “fòbia del paper en blanc” com recursos per a buscar i suportar idees. I, per últim, aporta idees per a una organització coherent de les idees en el text. Un fet a destacar és la contínua aparició d'exemples que ens ajuden a aclarir la informació.

Pel que fa a la part central del llibre, Cassany entra en la part fonamental per a escriure. Cal saber que aquests capítols no guarden una relació tan directa entre ells com els anteriors, per la qual cosa aquests poden ser llegits independentment uns d'altres. D'aquesta forma, apareixen tractats aspectes com els paràgrafs i la seua transcendència visual i significativa; la frase i la seua llargària i construcció; els jocs sintàctics, com les exageracions, hipèrbatons...; regles per a triar mots escaients per a cada tipus de text i oració; els signes de puntuació i els seus usos correctes.

A més a més, també dóna cabuda a temes com els errors i defectes més importants en la redacció, la cohesió textual, els nivells de formalitat adequats per a cada situació comunicativa, consells per a aconseguir una prosa fluïda, concreta, personalitzada i atractiva.

Els dos darrers capítols es poden considerar com a fonaments bàsics en qualsevol escrit, que assegurarien l'èxit, o almenys la correcció, d'un escrit. Al penúltim capítol Cassany es centra en la imatge que ha de donar un escrit perquè siga atractiu per als ulls del lector, açò és, buscar un disseny eficient del text. Finalment, inclou un capítol basat en la revisió, sempre necessària, que ha de dur-se a terme en qualsevol redacció.

Per últim, trobem a la fi del llibre un decàleg de la redacció. Es tracta de deu punts bàsics, on es resumeixen en pocs consells totes les ensenyances de la Cuina. Aquest decàleg és prou aclaridor, ja que és l'essència del llibre, és a dir, el que és fonamental per a qualsevol redacció. Per tant, jo pensé que és allò el que quedarà més marcat en la memòria del lector i així la lectura de la Cuina de l'escriptura no caurà en sac foradat, com podria fer-ho sense aquest decàleg.

Ja per concloure, es pot afirmar que aquest volum serveix de gran ajuda per a qualsevol tipus de persona, pal•liant per exemple la desorientació de molts dels ensenyants en actiu. De la mateixa forma, s'exposen els rudiments elementals de l'escriptura, que són útils per a qualsevol situació. Aquests poden ser vàlids tant per a escolars, , universitaris, com

...