La trama del libro "Еl barril de jabón soporte"

mbnm,bv,mhkhjlhfljfhjllfghjflñ”Un barril de sabó moll”

El narrador reporta les paraules del “Vell Cristòfol”, cosa que instaura un temps narratiu “actual” i un temps passat reculat però dins els marges de la vida adulta del personatge. Així se separen els dos plans temporals presents en el llibre, d’una banda el temps que anomenarem “actual” segons el punt de vista del narrador i que podem assimilar amb el temps d’escriptura de les narracions, el temps en què l’autor les escriu, i d’altra banda el temps que ens reporten els testimonis o personatges i que és relatada pel narrador-cronista.

Raonablement, podem pensar que el “Vell Cristòfol” és una persona d’edat, un avi entrat en la setena o vuitena dècada de la seva vida, i que els esdeveniments del conte van succeir durant la seva edat adulta. Per tant podem ponderar que els fets narrats es retrotreuen en el passat entre dos i sis dècades i que aquests marges, encara que amplis, no es podrien veure superats significativament per motius de coherència interna del relat. Amb aquestes dades veiem que la tesi de datació d’Hèctor Moret abans esmentada quedaria perfectament justificada.

La referència al joc de cartes de la botifarra de la quarta línia ens aboca a pensar que la datació és posterior al 1939 ja que tal com afirma Lluís Canal5 l’aparició de la nova modalitat, la botifarra, en front de l’antiga, la manilla, es produeix en acabar la Guerra Civil Espanyola. Aquest fet és corro5

Canal, 1995.

98 XAVIER IGLESIAS GALLART

borat indirectament pel Diccionari Català-Valencià-Balear en no presentar cap accepció d’aquest mot amb el significat de joc de cartes.

“La Plaga de la Ribera”

En aquest relat es troben un seguit de fets i d’indicadors que podrien dur a dues conclusions contradictòries. Per una banda el fet de tenir el retrat del rei a l’ajuntament podria indicar que el relat s’ambienta després de la mort del dictador Franco, és a dir a partir del 1976. El fet que el personatge autor de la carta (que és la forma que adopta el relat) parli de Pablo Picasso en passat «...li deien Picasso»6, pintor traspassat l’any 1973 corroboraria aquesta datació. D’altra banda, es pot atribuir l’aparició de la fotografia del rei en comptes de la del dictador Franco a la voluntat de l’autor de mostrar una escena humorística que es veuria deixatada amb la presència del dictador, i la referència a Picasso en passat es podria justificar amb el fet que un pregoner municipal amb pocs estudis podia pensar que aquest pintor era mort, i més si tenim en compte que va néixer el 1881 i que per tant, segons la datació proposada per Hèctor Moret, el pintor tindria uns vuitanta anys en aquell moment.

La resta d’indicis no aporten més informació sobre aquest particular però si que ens acoten el límit temporal inferior possible. L’aparició d’un tractor o d’una camioneta situen la narració dins el segle XX, però l’aparell de televisió situa l’acció després de l’any 19567, any en què van començar les emissions regulars de Televisión Española.

En cap moment apareix cap evidència sobre la localització de la història del relat llevat de les referències rurals que s’hi fan com ara la casa de la vila de reduïdes dimensions, «la camioneta municipal» (només en tenien una), o «al mig de la plaça» (la plaça del poble). També és cert que el propi malnom de la Plaga de la Ribera pot fer referència a la ribera del Segre cosa que coincidiria amb l’àmbit d’actuació d’aquest delinqüent. El fet d’adreçar la carta al director de la presó de Lleida també podria indicar la proximitat geogràfica de la ubicació del poble de la narració. Per altra part l’ajuntament vell i ruïnós fa referència a un edifici incompatible amb la nova vila de Mequinensa.

Si se situa la narració a la vila vella de Mequinensa segons els indicis presentats, la qual cosa seria coherent amb la unicitat de la resta del recull, s’hauria de datar la història segons la proposta de Moret, ja que a mitjan anys 70 del

6 Moncada, 2008: p. 47.

7 Vegeu: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0499993&BATE=TVE

TEMPS I ESPAI INTERNS EN LA DIEGESI D’EL CAFÈ DE LA GRANOTA DE JESÚS MONCADA 99

segle XX el poble vell ja no existia. En canvi, si considerem la datació a partir del 1976 ens trobem que s’ha de localitzar l’acció en un altre poble diferent al de la resta del llibre i en una data molt allunyada, amb la qual cosa es trencaria de forma massa estrepitosa la unitat estructural i temàtica del recull.

Amb tots aquests indicis podríem afirmar raonablement que la ubicació d’aquesta narració és Mequinensa, ja sigui la vila vella o la nova, i que la seva datació podria ser coherent amb la proposada per Moret, tot i les prevencions esmentades. En tot cas, independentment de la intenció de l’autor en el moment d’escriure aquest conte, que a hores d’ara no podem conèixer, un cop inserit en aquest recull pel propi Moncada, el text pot ser interpretat segons la temporalitat i la localització que aporten la coherència estructural, espacial i temàtica al recull, la qual cosa porta a inferir que la darrera voluntat textual de Moncada anava en aquest sentit.

“Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana”

S’enceta aquest conte explicitant la localització de la història amb la paraula “Vila” i a continuació se’n marca la temporalitat amb la reportació per part del narrador present de les paraules que el vell Cristòfor va dir-li en el passat i que es refereixen a fets d’un passat anterior. A continuació apareix l’oralitat del vell Cristòfol el qual refereix fets d’aquest passat anterior i encara de «deu anys enrere». Tots aquests elements són perfectament coherents amb la datació proposada fins i tot quan, en la pàgina 54, el vell Cristòfol explicita al narrador present que els fets van succeir fa vint anys.

L’aparició en el relat de l’equip contrari, de Masos de Cinca, inscriu aquesta narració en l’entorn de l’Ebre i explicita indirectament l’adscripció territorial de l’equip local.

“Paraules des d’un oliver”

El protagonista, mitjançant un monòleg adreçat a l’Isidre, ens situa l’acció en l’àmbit rural. Apareixen elements com els cotxes i els forasters que vénen de la capital, camions i un tractor, cosa que situa temporalment l’acció a la segona meitat del segle XX.

El fet que el protagonista i el seu interlocutor mut haguessin participat a la Guerra Civil Espanyola indica que haurien nascut pels volts del 1918 o abans, de la qual cosa reforça la hipòtesi de temporalització interna. Segons aquesta hipòtesi en el moment dels fets de la narració els personatges tindri100

...