Laura A La Ciutat Dels Sants - 1a Part
Enviado por quim.motger • 10 de Marzo de 2013 • 1.539 Palabras (7 Páginas) • 852 Visitas
1a part
La Laura viatja en tren amb el seu marit, en Tomàs (conegut al poble com El Calçot), des de la ciutat de Barcelona. La Laura, una jove de BCN, òrfena d’un no ningú que surt de la pobresa per a una vida d’alta classe, segueix amb la mirada els paisatges que travessen, caracteritzats per la grisor i la boira, paisatges que no s’imaginava així la Laura. Però la felicitat que sent per estar casada amb en Tomàs, l’amo dels Muntanyola, l’envaeix. Es van conèixer 3 mesos abans i ja es troben casats, camí cap a Comarquinal, la ciutat-poble d’on prové en Tomàs. Una infelicitat inicial la envaeix en observar la grisor que envolta aquelles terres, però l’amor que sent per en Tomàs la distreu d’aquests mals pensaments.
En arribar a l’estació, els reben la Teresa (germana d’en Tomàs, una verge de 40 anys), l’Angelina (filla de l’oncle Llibori Terra Negra, cap de la família, conegut com Nas de rei) i en Jaume (germà de l’Angelina i hereu dels Terra Negra). Es produeix un rebombori i la gent comenta sobre l’arribada.
En arribar a la casa, la Laura queda meravellada per la casa, de la qual creu que se’n podria fer un palau. La Teresa li respon desagradable, informant-li que a partir d’ara ella serà la mestressa, però la Laura, en un intent d’apropar-se a la cunyada, diu que ella seguirà manant a la casa dels Muntanyola. La deixa sola perquè es canviï de roba, i l’espia, observant la bellesa de la nouvinguda, que l’omple d’enveja. Mentrestant, la Laura aprofita per escriure a la seva cosina Maria.
La Teresa marxa de casa per anar a veure l’oncle Llibori, observada per la Torroella i les seves filles (veïnes cotilles que no tenen res millor a fer). Allà hi ha en Llibori, l’Angelina, la Ventura (antiga serventa d’una cosina morta, que en Llibori pren per senyora), en Pere (estudiant de capellà, fill petit d’en Llibori) i la Beatriu (filla del germà gran mort d’en Llibori, que s’endeutà i marxà a Amèrica on morí de pobresa. Es coneguda com l’avorrida). La Teresa es lamenta de l’arribada de la Laura, tots s’escandalitzen per les seves actituds.
Cau la nit, i mentre surt el Sol la Laura recorda temps anteriors, quan ella i el seu germà quedaren orfes, i van acabar sent acollits per la tia Amèlia. Recorda la joventut, i com coneix en Tomàs, el dia del sant d’una amiga. Recorda ella tocant el piano, cantant, ballant amb ell i bla bla. Una nit coincideixen al teatre, intercanvien paraules, i en Tomàs comença a enviar-li tot de regals. Aquesta felicitat desapareix quan, el primer matí, mentre ella toca el piano, en Tomàs l’agafa i la força. Humiliada i enfonsada en la descoberta d’aquesta foscor en el seu marit, decideix proposar-se canviar-lo, aconseguir moldejar-lo” al seu gust i fer-lo un bon home.
Surten a passejar pel poble, però ella vol anar als horts, on es troben sols, i ella intenta despertar-li curiositat pels detalls del paisatge. En tornar passen per davant de l’oncle Narcís, amb qui no es parla d’ençà que va manipular l’acta del pare Muntanyola en unes eleccions. Més endavant, es troben amb Jaume Grau, germà de la Torroella, mossèn, que manté una historia amb la Ramoneta dels carquinyolis (???). Segueixen de camí a casa, es troben amb les filles de la Torroella, botiguers, amb mossèn Joan Serra (mossèn encarregat d’un museu i no se que més). La Laura connecta ràpidament amb ell, qui li recomana el pas del Rieral per passejar, però en Tomàs el té per beneit, en parlen malament al poble, li’n diuen Ferro Vell. Ella insisteix en que és un bon home, ell que és una mala bestia. No es posen d’acord.
Arriba el dia de dinar a casa dels Terra Negra amb els nuvis. El dinar esdevé tens ja que mentre els presents intenten aparentar santedat i criticar a la Laura en el que puguin, en Tomàs pretén desenmascarar els pitjors secrets de la família (com, per exemple, que en Jaume, l’hereu, es veu amb la filla de l’enterramorts), però en Llibori l’atura. El dinar segueix. En acabar, s’entreveu l’atracció que sent l’oncle cap a la Laura per mirades furtives. Arriba el mossèn Jaume Grau. S’inicia una conversa en la que inciten la Laura a seguir els passos de la Teresa i obeir-la en tot. Llibori i Jaume Grau l’inciten a sotmetre’s a la voluntat del marit, a doblegar-se a la família. Ella s’enfonsa davant aquesta realitat, ja que guardava una concepció molt diferent del matrimoni. Tot i així, acaba resignant-se. Aquí s’entreveu
...