Noça Poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

“Noça”

Poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel , va néixer al 1913 a Palma de Mallorca. Va estudiar filosofia i lletres a Barcelona. Va publicar tres reculls de poemes: Nou poemes (1933), Quadern de sonets (1934) i Imitació del foc (1938).

Va morir amb 24 anys al 1938 per tuberculosi.

El recull de poemes “Imitació del foc”, al qual pertany aquesta composició, va ser publicat el 1938 a Barcelona. El poemari conté poemes neopopularistes, simbolistes, de poesia pura, surrealistes i cert barroquisme.

Aquest poema està dedicat a Eduard Valentí, filòleg, escriptor i traductor que va estudiar amb Rosselló-Pòrcel i durant l’últim any de la vida de Bartomeu, va tenir cura d’ell juntament amb Amàlia Tineo. Poema escrit al 1937 a Barcelona, durant la Guerra Civil Espanyola.

El tema del poema es la mort representada amb el tòpic literari del tempus fugit. Poema compost per sis estrofes ( 2 quartets i 4 doblets) de versos heptasíl•labs. Combinats els versos blancs i la rima assonant.

El poema es pot dividir en dues parts segons el contingut: la primera correspon a la primera estrofa, i es on es mostra el to folklòric del poema i la segona part comprèn les altres cinc estrofes on es desenvolupa el tema de la mort.

ANÀLISI FORMAL:

1. La primera estrofa ens situa en un ambient alegre on es mostra la tradició a través del so dels tambors.

2. Deu ciris: durant els enterraments es posaven deu ciris al voltant del cadàver. Nostra Dona de la Grada: Catedral de Mallorca. Doncs, aquesta estrofa explica un enterrament a la catedral de Mallorca.

3. L’aire es pesat a causa de la tristesa.

4. Personificació del rellotge com a símbol del tempus fugit. El temps porta la mort.

5. El rellotge, la mort, parla al nuvi i l’adverteix dels esdeveniments futurs: al aixecar el vel i besar a la núvia, ell morirà.

6. Explica com el nuvi cau desmaiat, però pel color (més blanc que la porcellana) intuïm que el nuvi és mort.

CONCLUSIÓ: Com he dit abans durant el poema trobem un joc de contraris: L’alegria del casament vers la tristesa de la mort. L’església com a temple d’ambdues celebracions. Tot i que inicia amb un to de rondalla, el final del poema es fúnebre.

...