País íntim (Maria Barbal)
Enviado por Esther Sagues Vigo • 9 de Marzo de 2020 • Reseña • 547 Palabras (3 Páginas) • 318 Visitas
PAÍS ÍNTIM
Maria Barbal
Maria Barbal i Farré, neix a Tremp el 17 de setembre de 1949. Als 14 anys arriba a Barcelona per seguir amb el Batxillerat i en acabar Filosofia i Lletres a la Universitat Central, es dedica a l’ensenyament.
La primera novel·la, Pedra Tartera, rep el premi Joaquim Ruyra (1984), el Premi de la Generalitat del 1985 i Premi Crexells del mateix any. A partir d’aquí, l’escriptora publica obres destacades com Mel i metzines (1990); Càmfora (1992), que va ser Premi Nacional de narrativa 1991-1992; La mort de Teresa (1986), i les novel·les País íntim (2005), guardonat amb el Premi Prudenci Bertrana; i A l’amic escocès (2019).
En context en els anys cinquanta fins a finals del segle XX, País Íntim narra, en primera persona, la història de la Rita i la complexa relació amb la seva mare, Teresa. Nascuda al Pallars Sobirà i amb residència a Barcelona, la Rita repassa la seva vida adreçant-se mentalment a la Teresa que, marcada pels fets tràgics de la Guerra Civil es mostra tossuda, severa i incapaç d’obrir el seu cor. Des de la seva infància fins als cinquanta anys, la Rita relata un procés d’identitat molt dur del qual no treu l’entrellat fins gairebé al final de la novel·la: la tristesa de la Teresa rau en la injustícia d’uns feixistes que s’endugueren el seu pare per sempre més.
País íntim és una història d’injustícies i relacions malmeses per l’odi, la venjança i la por que Barbal transmet de forma exquisida. En llenguatge bell i trama ben articulada, rememora la història de moltes persones corrents a través d’uns personatges que, esculpits tendrament, esdevenen autèntics actors de realisme humà. Personatges femenins que clamen disculpa pública pel dolor, el patiment, i les conseqüències d’una guerra que ningú no ha reparat. És fascinant la grandesa literària d’una autora que, en llenguatge afectiu, narra el sofriment d’una generació enquistada. En una obra dividida en dues parts: la infància-adolescència i l’edat adulta, la Rita comparteix les seves inquietuds amb uns lectors que, en magistral empatia, senten frisança del que, potser, també és la seva història. Sens dubte, l’obra convida al repte d’endinsar-nos en el nostre País més íntim.
RÚBRICA PER A L’AVALUACIÓ D’UNA RESSENYA | No | Sí |
He donat informació breu sobre la vida i obra de l’autor? | X | |
He situat el text històricament? | X | |
He inclòs un resum breu de l’argument de l’obra? | X | |
He fet una anàlisi descriptiva del text? És a dir, he parlat del tema, del punt de vista de l’autor, de les parts de l’obra? El punt de vista de l’autor no sé si queda prou clar. Potser es confon amb el meu punt de vista “Personatges femenins que clamen disculpa pública pel dolor, el patiment, i les conseqüències d’una guerra que ningú no ha reparat” | X | |
He fet una anàlisi crítica i argumentada del text? | X | |
He fet servir una fórmula conclusiva que causi impacte en el lector? (“És un llibre que convida a…”, “És un llibre del tot prescindible…”) | X | |
He fet servir un registre lingüístic formal i un lèxic precís i ric (sense repeticions)? | X | |
He estat clar en la meva exposició? | X | |
He revisat l’ortografia, la morfologia i la sintaxi del text? | X | |
He revisat la puntuació del text i la divisió adequada en paràgrafs? | X |
...