Relatos De Terror: Poe Vs Hoffmann

Crítica a la societat des de relats de terror

Poe i Hoffmann són dos autors que escriuen d’una manera molt similar. Els dos autors fan relats curts buscant o bé la sorpresa o bé el suspens, creant normalment relats de por i horror. En L’home de la sorra de Hoffmann, i en el cor delator i el home de la multitud de Poe, els autors no només treballen amb l’horror i el suspens sinó que utilitzen també els seus relats per analitzar la societat del seu moment. Els dos autors és comporten com científics que analitzen cadascun dels seus personatges i la societat que els envolta fent unes descripcions molt detallades dels personatges que tracten.

No només analitzen els personatges sinó que també detallen l’escena per crear un clima que ajuda a imaginar també com són i quan actuen els personatges. Hi ha molta descripció de les situacions de cada moment creant tensió i suspens, per exemple en l’home de la multitud, Poe descriu que “era ya noche cerrada y la espesa niebla humida que envolvía la ciudad no tardó en convertirse en lluvia. El cambio de tiempo produjo un extraño efecto en la multitud”.252 El clima que creen ajuda a entendre o preparar-se per l’acció que faran els seus personatges. Segons la llum canvien els costums de la multitud, en ser de dia actuen d’una manera, i a la nit quan es fa fosc tot es dissolt, la gentada marxa i sorgeixen els crims.

La llum o el moment del dia afecta també als personatges en concret: en el cor delator de Poe, el jove que mata al vell, al matí es comporta de manera agradable amb el vellet. Però en arribar la nit, el jove l’espia mentre el vell dorm, i comença a embogir amb l’ull del vellet, és a les nits quan canvia el jove completament de caràcter cap al vell i comença a maquinar com matar-lo. Una cosa semblant passa amb l’home de la multitud, l’home al que persegueix el narrador camina diferent al vespre i al dia i segons els barris per on passa.

Aquest aspecte també es pot veure en Hoffmann amb l’home de la sorra, ja que durant el dia tot està tranquil, la vida segueix el seu curs normal, però a la nit entra l’horror i la por. Tots els nens van a dormir aviat tement que entri a casa seva l’home de la sorra i els tregui els ulls. El protagonista per exemple passa angoixa totes les nits perquè creu que existeix de veritat aquest home de la sorra i que cada nit entra a casa seva i puja les escales lentament. Els dos autors utilitzen el contrast de la nit i el dia, i aprofiten la foscor i confusió de la nit per crear la tensió i la por i perquè es cometin els crims dels seus personatges.

Els dos autors tenen en comú a més que transmeten la sensació a través d’allò elèctric, creen una idea de càrrega elèctrica que porta a la por, Hoffmann amb l’intel•lecte electritzat i Poe amb l’home de la sorra. A més els dos narradors agafen un relat curt per crear aquesta sensació i aquesta por, ja que amb la novel•la no es pot crear el procés xocant que ells volen aconseguir transmetre el lector. Per poder transmetre la sensació de por, crear suspens o sorpresa durant tot el relat s’ha de fer a través de relats curts.

Analizant els tres relats de manera detinguda, és pot veure com els dos autors analitzen la societat del moment, tant en un personatge en concret com en la multitud en grup. Mostren aspectes diferents segons el personatge però també tenen similituds en la manera de tractar-los. Especialment s’assemblen en la manera d’introduir un anàlisi del individu i de la multitud en un relat de terror:

L’home de la multitud de Poe és el millor exemple d’aquest anàlisi tant d’un home en concret com de la multitud com a grup. Inicialment el relat comença amb un home que observa a la multitud per la finestra mentre llegeix el diari. Llegeix els anuncis del diari i això no és casualitat, la visió dels anuncis és molt fragmentada, igual que la visió per la finestra. El protagonista mira la multitud per la finestra com si fos un sociòleg, una idea pionera de Poe. Primerament al relat ens fa una descripció global i detallada de la gent que passeja pel carrer, podent-nos imaginar així el tipus de societat del moment. Descriu la gent que passa, les cares que porten i els vestits. Segons la vestimenta intenta definir la professió a la qual es dedica cada grup que observa i la classe social a la que pertany, com si fos un científic empíric.

Per Poe la multitud és com un text, el món es converteix en un text, està llegint a cada persona que observa, segons la roba o la manera d’actuar llegeix a un tipus de persona o un altre. La societat està canviant, canvia la manera de vestir de les formes públiques, l’ordre social jeràrquic es distingeix amb els vestits, no pots fer veure més del que ets, Poe analitza això en el seu text. “De pronto se me hizo visible un rostro que detuvo y absorvió al punto toda mi atención, a causa de la absoluta singularidad de su expresion”251. El creu portador d’una història extraordinària i el segueix. Mostra la multitud com descriptible, fàcil de llegir, els homes evidencien amb els seus vestits i les cares com són, de què treballen i on pertanyen, el que sorprèn en una societat que actua molt similar és una persona il•legible. En el text observem que l’home es portador d’uns misteris que no permet que es revelin, en aquest cas la conciencia de l’home soporta una càrrega pesada que portarà a la tomba. El vell al que persegueix és l’essència del crim inexpresada, al contrari que al relat del cor delator, com observarem més endavant. L’home mosta penúria, frialtat, set de sang, s’obre pas entre la multitud. La gent no s’adona d’aquest home, estan acostumats a caminar entre la multitud, al ritme que agafa el dia, i el ritme diferent que s’agafa a la nit, però la gent no es deté a observar als altres i per tant no noten la presència d’aquest home com el protagonista. Has d’observar molt detenidament per adonar-te d’una persona diferent entre una societat que es comporta igual segons el seu grup social, que es comporta igual que el seu grup social segons la hora del dia.

El protagonista analitza l’home, la seva roba, el seu aspecte, veu que amaga un punyal i un diamant. La nit és tancada i humida, el clima és espès. Aquest temps humit afecta a la multitud que s’agita, i això provoca canvis de ritme en el personatge que destaca entre ells. Mentre camina, Poe ens descriu tots els barris diferents de Londres, els barris on hi ha pobresa i crims, i els altres on hi ha tota la gentada. Tal i com passen els personatges per segons quins barris, canvien el ritme. “Representa el arquetipo y el genio del profundo crimen [...] el peor corazón del mundo es un libro más repelente que el Hortulus Animae”256.

...