Temari català oracions subordinades

1. Oracions subordinades adjectives

1.1. Concepte d'oració subordinada adjectiva

Les oracions subordinades adjectives són aquelles que complementen un nom anomenat antecedent. Com que es tracta d'un complement del nom, aquestes oracions s'integren dins del sintagma nominal de l'antecedent. Quan s'insereix una oració subordinada adjetiva es vol evitar la repetició innecesaria i redundant d'un mateix nom en dues oracions contigües.

Aquestes oracions subordinades equivalen a un adjectiu:

(1) Van amonestar alguns atletes.

(2) Els atletes havien fet tard.

(a) Van amonestar alguns atletes que havien fet tard.

(b) Els atletes que van ser amonestats havien fet tard.

Les dues oracions resultants són equivalents a (a') Van amonestar alguns atletes tardaners

0 (b') Els atletes amonestats havien fet tard, en què s'ha substituït tota l'oració subordinada

adjectiva per un adjectiu.

En les oracions subordinades adjectives es distingeix entre les oracions de relatiu amb antecedent i les oracions que tenen un verb en participi; en ambdós casos la funció és la mateixa de complement d'un nom de l'oració principal.

Oració subordinada adjetiva de participi

L'oració El cotxe vermell que ha tingut un accident avui a la Cerdanya era nou, es pot convertir en l'oració de participi equivalent El cotxe vermell accidentat avui a la Cerdanya era nou.

En les oracions de participi s'elideix l'antecedent en l'oració subordinada i el participi té una

estructura oracional pròpia, és a dir, té els seus propis complements. No s'ha de confondre

amb els casos en què els participis són usats directament com a adjectius: Va ser una jornada molt accidentada.

En un únic sintagma nominal, i amb el mateix nom que faci d'antecedent, s'hi pot integrar més d'una oració subordinada adjectiva i, a més, aquesta possibilitat és independent de la seva naturalesa, tant hi fa si són de relatiu com de participi, ja que n'hi poden aparèixer d'amb dues clases simultàniament:

(3) Les avaries eren degudes a una sobrecàrrega.

(4) Aquestes avaries han causat moltes molèsties.

(5) Les avaries han estat reparades avui.

L'antecedent compartit és avaries i es poden obtenir diferents combinacions:

Oració subordinada de participi

(a) Aquestes avaries, degudes a una sobrecàrrega i reparades avui, han causat moltes molèsties.

Oracions subordinades de relatiu

(b) Aquestes avaries, que eren degudes a una sobrecàrrega i que han estat reparades avui, han causat moltes molèsties.

Combinació d'oració subordinada de relatiu i de participi

(c) Aquestes avaries, que eren degudes a una sobrecàrrega, reparades avui, han causat moltes molèsties.

En els casos (a) i (b), com que es tracta de la repetició de la mateixa estructura, s'han en-

llagat les oracions subordinades amb la conjunció coordinant copulativa i, mentre que en

el cas de (c), com que no es repeteix la mateixa estructura, s'han separat simplement amb una coma.

1.2. Les funcions de les oracions subordinades adjectives

En les oracions subordinades adjectives, s'hi poden distingir-les oracions especificatives les

explicatives.

Les oracions especificatives s’insereixen sense cornes en l'oració principal, directament. Tenen un caràcter restrictiu de l'antecedent, per la qual cosa també se les coneix amb el nom de restrictives, perquè allò que expressa l'oració subordinada només afecta una part concreta de l'antecedent, aquella que en compleixi les condicions expressades en l'oració subordinada:

Els atletes que van arribar a la meta van rebre l'aplaudiment del públic.

En aquesta oració, la restricció ta referência al fet que només van rebre l'aplaudiment del públic aquells atletes que van arribar a la meta, els altres, no.

Los oracions explicatives s'escriuen entre comes, que les separen de l'oració principal, com si es tractés d'una aposició. No tenen un caräcter restrictiu de l'antecedent, per la qual cosa també s'anomenen no restrictives, cosa que vol dir que les aportacions que fa l'oració subordinada afecten tot l'antecedent, sense restriccions:

Els atletes, que van arribar a la meta, van rebre l'aplaudiment del públic.

En aquest cas no hi ha restricció en l'antecedent, és a dir, que es pot afirmar que tots els atletes van arribar a la meta i tots van rebre l'aplaudiment del públic.

Aquesta distinció també es pot aplicar entre oracions subordinades adjectives de relatiu o de participi:

(1) Els exercicis que vam resoldre a classe eren molt fàcils = Els exercicis resolts a classe eren molt fàcils.

(2) Els exercicis, que vam resoldre a classe, eren molt fàcils. = Els exercicis, resolts a classe, eren molt fàcils.

Les oracions de la seqüència (1) són especificatives, mentre que les de la seqüència (2) són explicatives.

Les oracions especificatives s'integren en la corba melôdica de l'oració principal, sense fer

cap pausa ni alterar-ne l'entonació, mentre que les explicatives tenen una entonació marcadament separada de la de l'oració principal, per la qual cosa les escriurem entre comes.

Les oracions especificatives poden construir-se amb verbs en indicatiu o en subjuntiu. Si s'hi usa un verb en indicatiu, vol dir que l'oració subordinada fa una interpretació específica de l'antecedent: Vull parlar amb el professor que m'ha suspès l'examen. En aquest cas queda clar que el subjecte no vol parlar amb qualsevol profesor, sinó que té clar quin és l'antecedent: vol parlar amb aquell professor que li ha suspès l'examen, i tots sabem qui és.

Si es construeix la mateixa oració en subjuntiu, voldrà dir que l'oració subordinada farà una

interpretació inespecífica de l'antecedent: Vull parlar amb el profesor que m'hagi suspès l'examen. En aquest cas, en canvi, el subjecte expressa la voluntat de parlar amb aquell professor que li hagi suspès l'examen, tant

...