Farmacologia i endocrinologia del comportament

PAC síntesi

[pic 2]

Nom i Cognoms: CARMEN SEGURA POZO

Data: 27/11/2020    

10.528 Farmacologia i endocrinologia del comportament

En aquesta PAC es tractaran conceptes i principis bàsics de la farmacologia (capítol 1, Balada et al., 2012) i els següents continguts del llibre Stahl: psicosi i esquizofrènia (capítol 4), agents antipsicòtics (capítol 5), trastorns de l'humor (capítol 6), antidepressius (capítol 7), estabilitzadors de l'humor (capítol 8) i trastorns d'ansietat i ansiolítics (capítol 9).

Consulteu al Pla Docent el material concret que serà objecte d’avaluació en aquesta PAC.

Criteris d’avaluació:

- Contestar de forma CLARA i ADEQUADA a totes les qüestions plantejades.

- L’exposició RAONADA, CLARA i SINTÈTICA dels continguts de la prova.

- El NIVELL D’ANÀLISI assolit en la resolució de les diferents qüestions plantejades.

- L’ÚS CORRECTE dels diferents conceptes i termes que s’utilitzin per a la seva resolució.

- Es valorarà la UTILITZACIÓ DE BIBLIOGRAFIA adequada.

- La puntuació de cada pregunta està indicada a cada pregunta.

- Aquesta PAC suposa el 50% de la nota final de l’AC.

- És necessari superar aquesta PAC per tal d’aprovar l’AC.

Format de lliurament:

- Les preguntes hauran de ser contestades en aquest mateix arxiu. Es tracta d’un document de Word amb format de formulari. L’extensió per a cada resposta està limitada i la teniu indicada a cada pregunta.

- MOLT IMPORTANT: comproveu que podeu obrir i utilitzar sense problemes aquest arxiu al vostre ordinador, així podrem solucionar amb antelació problemes en aquest sentit. No espereu fins l’últim moment.

- No s’admetrà cap PAC contestada en un arxiu diferent a aquest.

- Recomanem entregar la PAC en format .pdf.

Data límit de lliurament: 2 de desembre de 2020

Principis generals de la farmacologia

Pregunta 1

Observa la taula i digues si les següents afirmacions són certes o falses, justificant totes les respostes:

a) Podem dir amb total seguretat que el fàrmac A és un agonista total.

Resposta (400 caràcters; 0,5 punt)

Fals, no podem dir que és un agonista total amb total seguretat ja que podria ser un agonista parcial també, perquè amb una dosi de 20 (nM) arriba al 50% de l’efecte màxim. Per saber si és un agonista total necessitaríem saber la seva eficàcia per provocar un efecte màxim a la diana d'interès, ja que els agonistes totals tenen una eficàcia igual al 100% i els agonistes parcials menor al 100%.

b) El fàrmac A és més potent que el fàrmac B.

Resposta (400 caràcters; 0,5 punt)

Cert, perquè la potència es refereix a la quantitat necessària d'un fàrmac per obtenir un determinat efecte. Operacionalment, la potencia es defineix a partir de la dosi o concentració eficaç 50 (ED50) en la corba dosi-resposta, per tant, el fàrmac A és més potent al tenir una ED50 menor.

c) En una gràfica dosi-resposta la corba del fàrmac A estarà a la dreta de la corba del fàrmac B.

Resposta (400 caràcters; 0,5 punt)

Fals, la representació gràfica de la corba dosis-resposta coincideix amb la ED50, per tant estarà a l’esquerra perquè amb menys quantitat de fàrmac s’obté el mateix efecte.

Pregunta 2

La següent gràfica mostra la concentració plasmàtica de cafeïna de 2 persones amb diferents hàbits de consum de cafè després d’haver pres una tassa de cafè. Mentre el subjecte A és consumidor habitual de cafè (3-4 tasses/dia), el subjecte B no havia consumit mai cafè abans de l’assaig.

[pic 4]

• a) Descriu les semblances i diferències entre les dues corbes pel què fa als paràmetres farmacocinètics Tmax, T1/2 i concentració plasmàtica màxima.

Resposta (500 caràcters; 1 punt)

Les dues corbes es mostren igual pel que fa als paràmetres farmacocinètics Tmax (temps  que  es  tarda  a  assolir  la Cmax) i Cmax (concentració plasmàtica màxima). És a dir, la cafeïna en els dos subjectes triga el mateix temps en assolir la màxima concentració plasmàtica. En canvi, pel que fa a la T1/2 (vida mitjana d’un fàrmac) les corbes ens indiquen que en el subjecte B la cafeïna està més temps en la concentració plasmàtica donant-nos una idea de la durada dels efectes d’aquesta.

•  b) A què poden ser degudes les diferències entre les dues corbes?

Resposta (800 caràcters; 1 punt)

Les diferències observades en la concentració plasmàtica de la cafeïna en cada individu, després de l'administració de la mateixa dosi, estan relacionades principalment amb les variacions del metabolisme (efecte farmacocinètic), per això, les dues corbes es mostren diferents ja que en individus, com el subjecte B,  que no prenen cafè la T1/2 és dues vegades major. Aquestes variacions depenen de quatre factors: polimorfismes genètics, inducció i inhibició metabòlica de citocrom P450, alteracions individuals (sexe i pes), i l'existència d’hepatopatia (Tavares i Sakata, 2012). La concentració de la cafeïna pot disminuir amb la inducció del seu metabolisme. Entre els inductors, està el consum habitual de cafè, el que explica que la T1/2 de la cafeïna en el subjecte A sigui menor.

• c) Si volem fer que la corba del subjecte A sigui igual que la del B, quina de les següents  combinacions hauríem d’administrar al subjecte A per aconseguir-ho?
• OPCIÓ A: cafeïna + inductor del metabolisme
• OPCIÓ B: cafeïna + inhibidor del metabolisme
• OPCIÓ C: cafeïna + substància que es metabolitzi pel mateix enzim que la cafeïna

Resposta (500 caràcters; 1 punt)

L'opció B, ja que perquè la cafeïna romangui més temps en la concentració plasmàtica haurem d'inhibir el metabolisme hepàtic interactuant a través del citocrom P450, produint el retràs de l'eliminació d'aquesta, augmentant així, el seu nivell plasmàtic i, per tant, la T1/2 de la cafeïna del subjecta A igualant-se a la del subjecte B.

Psicosis i esquizofrènia

Recentment l’APA ha publicat una guia de tractament de pacients amb esquizofrènia (https://doi.org/10.1176/appi.ajp.2020.177901). En aquesta guia podeu trobar diferents recomanacions pel que fa al tractament. Algunes d’aquestes recomanacions es plantegen en les següents preguntes.

Pregunta 1

Els pacients amb esquizofrènia han de ser tractats amb antipsicòtics i s’ha de controlar l’efectivitat del tractament i els efectes secundaris.

a) En una revisió recent (McDonagh et al. 2017), es va mostrar una major efectivitat respecte al placebo d’antipsicòtics de segona generació en els símptomes bàsics de la malaltia (per exemple, deliris, al·lucinacions, pensament desorganitzat). També la risperidona i l’olanzapina es van associar amb majors millores en la puntuació de l’escala de síndrome positiva i negativa (PANSS) en comparació amb l’haloperidol. A què pot ser deguda aquesta major efectivitat de risperidona i l’olanzapina mesurada per l’escala PANSS?

Resposta (500 caràcters; 1 punt)

Disminuir els nivells de dopamina en la via dopaminèrgica mesolímbica per tractar els símptomes psicòtics positius i, incrementar simultàniament la dopamina en la via dopaminèrgica mesocortical per tractar els símptomes cognitius i negatius, i que es mantinguin inalterats a nivell nigroestriatal i tuberoinfundibular per evitar efectes secundaris, pot haver estat solucionat, en part, pels antipsicòtics atípics com la risperidona i l’olanzapina vers l’haloperidol que és convencional.

b) Entre els efectes adversos, l’olanzapina provoca un major augment de pes que l’aripiprazol. Quin mecanisme explicaria aquest fet?

Resposta (500 caràcters; 1 punt)

L'olanzapina està associada a guany de pes, potser a causa de les seves propietats antagonistes 5HT2C i antihistamíniques. Pacients amb augment de pes causat per altres antipsicòtics que canvien a aripiprazol, pot haver pèrdua de pes. Les propietats farmacològiques que fan diferent l'aripiprazol en termes del seu menor risc metabòlic encara es desconeixen, es podrien explicar per la incapacitat d'unir-se a certs receptors intervInents en la resistència a la insulina i la hipertrigliceridèmia.

Pregunta 2

Un altre recomanació és la utilització de clozapina en el cas de pacients amb manca de resposta al tractament i/o amb intents de suïcidi o risc de suïcidi.

Creus que seria convenient considerar aquest fàrmac com a primera elecció en el tractament de l’esquizofrènia? Justifica-ho.

Resposta (500 caràcters; 1 punt)

No, degut als seus efectes secundaris. És l’únic antipsicòtic associat al major risc de desenvolupar una complicació posant en perill la vida dels pacients; només s’empra quan altres antipsicòtics no tenen èxit.  El mecanisme que produeix els greus efectes secundaris com l’agranulocitosi, convulsions i miocarditis és desconegut, guanyar pes pot estar associat al bloqueig dels receptors H1 i 5HT2C i la sedació està probablement associada al potent antagonisme dels receptors M1, H1 i α1.