Critica De Cine De: Gracias Por Fumar (catalan)

“Gracias por fumar” ens presenta a Nick Taylor, el portaveu de relacions públiques d’una de les més importants companyies tabaqueres. Quan des del Senat s’intenta posar una enganxina als paquets senyalant-lo com a verí, Nick proposa com a solució acudir a Hollywood i recuperar el prestigi dels cigarrets. Al mateix temps intentarà crear lligams amb el seu fill Joey, al que cada vegada veu menys.

Per tant, el protagonista té dos gran conflictes principals: el seu polèmic treball, on és el millor, però se juga la seva privilegiada feina a la seva empresa (baixada de vendes i de beneficis), i la seva problemàtica vida privada: Nick està divorciat i te un fill que està perdent de mica en mica. Aquests dos camins es creuen constantment i ofereixen al protagonista nombroses possibilitats de demostrar el seu talent. Encara que hi hagi molt diàleg, molt discurs y molta xerrameca barata, aquest film, no resulta pesat ni avorrit en cap moment.

En només 90m. Jason Reitman, director i autor del guió, basat en la novel•la de Chistopher Buckley, té temps per tot, no el desaprofita amb seqüències innecessàries, ell va al gra. L’únic “però” és que algunes escenes són massa obvies i transmeten un missatge massa fàcil..

El protagonista, Nick Naylor, interpretat per Aaron Eckart, és el rei de la funció, aquest actor, quan s’allunya del seu físic, interpretant papers de “soso guaperes” per a soses pel•lícules, pot ser realment bo. Naylor, un personatge que seria el dolent de la pel•li, aquí és el bo, s’ha d’identificar amb el públic, una difícil tasca, però ell ho aconsegueix.

Aquest film es pot veure com un perfecte manual de tècniques de persuasió i de manipulació, de mentides que semblen veritats. Com fer creure a la opinió pública que tens raó encara què l’empresa per a la que treballis estigui destrossant la salut de milions de persones. Gràcies a la seva genialitat per a la paraula i per a la persuasió serà capaç d’aconseguir-ho. Entre altres estratègies, ell intenta associar la llibertat amb el fet de fumar-se un cigarret. De tots els actors secundaris que hi ha, s’han de destacar els papers de Maria Bello que representa la indústria de l’alcohol i David Koechner a la indústria de les armes, els quals es reuneixen per dinar amb Nick fent així unes de les millors escenes del film.

En definitiva, “Gracias por fumar”, és una interessant i divertida comèdia amb un àcid sentit de l’ humor on Aaron Eckhart fa creure que mentida i veritat son la mateixa cosa.

...