Espartaco (película).

[pic 2]

[pic 3][pic 4][pic 5]

Índex

1. Introducció3
2. Anàlisi3

1. Situació histórica3
2. Societat romana3
3. La política romana4
4. Costums4

2.5 Exèrcit romà5

2.6 Relació entre fenicis i romans6

1. Web grafia/Bibliografia6

1. Introducció

Espàrtac (1960) és una pel·lícula estadunidenca dirigida per Stanley Kubrick. Kirk Douglas: Espàrtac, Laurence Olivier: Crassus, Peter Ustinov: Batiatus, Jean Simmons: Varinia, Tony Curtis: Antoninus, Charles Laughton: Gracchus, John Ireland: Crixus, Joanna Barnes: Claudia, Peter Brocco: Ramon, John Gavin: Juli Cèsar.

Espàrtac és un esclau de Roma, va ser motí de Guerra a Traci. És comprat per Lentulus Batiatus, propietari d'una escola de gladiadors a Càpua, allà va aprendre a lluitar i va ser un dels millors gladiadors que hi havia a l’escola. A Càpua Espàrtac s’enamora de la jove Varinia i juntament amb tota la resta de gladiadors esclaus que hi havien a l’escola van provocar una revolta. Volien reclutar el màxim d’esclaus per fer-los lliures. El seu principal objectiu era marxar d’Itàlia amb l’ajut dels pirates que els deixarien embarcar i els portarien ben lluny. Però Crassos va pagar la flota dels pirates traint així a Espàrtac, que l’única opció que els queda és preparar un exèrcit d’esclaus i lluitar contra els romans que els hi volien barrar el pas. Llògicament l’exèrcit romà que estava molt més ben preparat que els esclaus i es van fer amb la victòria. Tots els esclaus que van sobreviure a la gesta van ser, com sempre, motí de guerra i van ser condemnats a la creu, es a dir, van ser crucificats. Totes les creus van ser clavades a la sortida de Roma imposant així el seu domini.

1. Anàlisi
   

1. Situació històrica

En el transcurs de la pel·lícula es situa en l’any 73 aC en plena República a la ciutat de Roma. Fou un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba amb la república i començà l'imperi Romà, l'etapa d'or de Roma. Tot i la forta crisi que patiren els romans van seguir sent la major potència del món. Però la crisi romana va portar a diversos canvis socials, entre ells diverses revoltes per part dels esclaus. La més important va ser la Tercera Guerra Servil, liderada per Espàrtac, que fou un esclau que va ser comprat i entrenat per ser gladiador.

1. Societat Romana

1. Els patricis eren la classe social més alta de l’Antiga Roma, Apart també dominaven Roma, pel seu poder econòmic i polític. Podríem considerar-los Aristocràcia Romana. En canvi els plebeus era la classe més pobre de l’antiga Roma, però no eren esclaus. Hi havien moltes diferències entre patricis i plebs, però en la Roma de Ròmul tots els ciutadans del poble eren anomenats patricis. Aquesta diferència va portar al poble una sèrie d’enfrontaments entre aquestes dues classes socials, ja que els plebeus rics també volien poder polític.

1. Els esclaus romans no tenien cap tipus de pes en la societat ja que eren tractats com objectes, segons les lleis romanes els esclaus no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap títol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecció contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si així ho creia convenient el seu amo.

1. La política romana (durant la república)

[pic 6]

La pel·lícula situa l’historia en una etapa republicana anomenada República romana mitjana. El sistema de govern de Roma estava basat en el senat. En la pel·lícula Espàrtac es veu clarament el funcionament del senat i de l’Oligarquia de la República romana.

1. El senat era un òrgan merament consultiu, però com a emanació del poble, el rei considerava les seves propostes i el convocava sovint. Les seves reunions se celebraven al Comitium (Fòrum) en una sala anomenada Bule.  El Senat representava la noblesa patrícia però hi havia membres plebeus, es va relegar els plebeus dins el Senat a un paper secundari. Amb la República el Senat va variar la seva composició. Inicialment estava format per tres-cents membres de la noblesa (tots els senadors, llevat d'algun cas excepcional eren patricis), però després es van reservar cent seixanta-quatre places als plebeus o nous admesos (Conscripti). El nomenament dels senadors corresponia des de l'inici de la República als cònsols o dictadors.

1. L'oligarquia va ser una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat,  els patricis, per això a aquest sistema de govern es va anomenar popularment “el govern dels rics.

1. Costums

1. Un dels jocs més populars de l’antiga roma eren les lluites de gladiadors. Al començament de la pel·lícula Espàrtac es comprat i transportat a una escola de gladiadors on entrenaven per entretenir al poble romà amb diferents batalles, unes de gladiadors contra gladiadors, d’altres de gladiadors contra animals, però sempre eren combats a mort. Hi havien diferents tipus de gladiadors i es podien diferenciar segons la roba que portaven posada i els tipus d’armes amb les que es defensaven:  
   

• Els retiarii anaven mig despullats, i feien servir una xarxa com les dels pescadors un trident i un punyal. I acostumaven a enfrontar-se a securtors, armats amb casc, escut i espasa.
• Els mirmillons, samnites, gals i tracis portaven casc, cuirassa, escut, espassa i punyal.
• Els essedariis, anaven enfilats en carros conduits per aurigues.
• Els equites lluitaven a cavall i s’armaven amb llança,casc i escut.
  
  

1. Les termes eren un lloc d’oci i social. Les funcions de les termes eren millorar la higiene personal. Ja que la majoria de termes eren públiques una de les funcions principals era la socialització, en les termes s’arribaven a tancar pactes entre comerciants o a tractar temes polítics. També es tractaven teràpies medicinals, es depilaven i podien fer esport.

1. L’exèrcit romà
   

A començaments de l'etapa republicana la legió es va organitzar amb una estructura molt més formal i estricta. Com que les guerres eren més freqüents i havien deixat de ser simples escaramusses, les batalles requerien més planificació. 

[pic 7]

La república amb el pas del temps el sistema militar va anar canviant, i la cúria, organització territorial, es va convertir en la unitat de lleva. A començaments de l'etapa republicana la legió es va organitzar amb una estructura molt més formal i estricta. Com que les guerres eren més freqüents i llargues, requerien més planificació; l'estat començà a compensar aquells ciutadans que havien d'abandonar el seu treball. Durant la República se solia reclutar un màxim de tres o quatre legions, i únicament eren permanents les legions I a IV. Durant la Segona Guerra Púnica es van reclutar moltes més legions per poder fer front a l’amenaça d'Aníbal.

...