JO, ROBOT

JO, ROBOT

[pic 1]

Nom: Mar

Cognoms: Abad López

Curs: 4º E.S.O “B”

ÍNDEX

• Introducció (3,7)
  
  - Biografía d'Isaac Asimov (3,4)
  - Ciència-Ficció (5)
  - Origen (6)
  - Exemples d'autors i obres (6)
  - Resum dels contes i vocabulari (7-15)
  
  
• Anàlisi dels personatges (16)
  
  
• Temes i subtemes (17)
  
  
• Valoració personal (18)

  ---

INTRODUCCIÓ

Biografía d'Isaac Asimov

[pic 2]

Isaac Asimov és considerat un dels més grans escriptors de ciència-ficció de tots els temps.

Nascut a Rússia en 1920, la seua família va decidir emigrar als Estats Units quant Asimov només comptava amb tres anys d'edat. Es va criar a Brooklyn, Nova York, on el seu pare mantenia una botiga de venda de llepolies i revistes. Des de xicotet ja va demostrar el seu interés per la ciència-ficció, sent un àvid consumidor de revistes.

La seua atracció per la ciència li va portar a estudiar Enginyeria Química, on després aconseguiria doctorar-se en Bioquímica i ser professor en la Universitat de Boston durant diversos anys, fins que la seua labor literària li va portar a abandonar el món de la docència.

Després d'acabar la carrera, Asimov va publicar el seu primer conte en 1939 en la revista Astounding Science Fiction —dirigida pel famós John W. Campbell—. També va col·laborar amb Amazing Stories. Asimov mai va abandonar l'escriptura de contes i al llarg de la seua vida va publicar gran nombre d'antologies.

La seua obra més important és sens dubte La Fundació (1942), projecte que es va publicar en diversos lliuraments al llarg dels anys i que va compondre a poc a poc l'univers en què *Asimov va centrar la major part del seu treball. Aqueix mateix any *Asimov es va casar amb *Gertrude *Blugerman amb la qual va viure fins a 1970, moment en què es van divorciar.

En 1950 va publicar la seua primera novel·la llarga, Un cudol en el cel, que va significar el tret d'eixida per a una llarga i prolífica sèrie de títols en els quals *Asimov no sols va tractar la ciència-ficció, sinó que es va introduir en gèneres com el policíac, l'històric o la divulgació científica.

Al llarg de la seua carrera literària va rebre gran nombre de guardons literaris, entre els quals es troben diversos Premis Hugo, Nébula o Locus. Asimov va formar part, al costat de Robert A. Heinlein i Arthur C. Clarke, del millor exponent de l'època daurada de la ciència-ficció.

Asimov va tornar a casar-se en 1973 amb Janet Opal, un any després de publicar una altra de les seues obres més importants, Els propis déus. Diversos dels seus llibres van ser portats al cinema, com L'home del bicentenari o Jo, robot. La Fundació, al seu torn, va ser adaptada per a la cadena HBO.

La producció d'Asimov va continuar sent important, tant en contes com llibres, fins a la seua mort el 6 d'abril de 1992.

Ciència-ficció

La ciència-ficció és un subgènere de la literatura de ficció (narrativa, principalment), cultivada a partir del segle XX en diversos suports impresos i amb diferent públic i marge d'acceptació, el principi de la qual radica en la creació de relats especulatius entorn de l'impacte de la ciència i la tecnologia en la vida de l'ésser humà.

Tradicionalment es pensa la ciència-ficció com un gènere que somia amb els mons futurs i amb capacitats tecnològiques esdevenidores, consideració que fa al gènere dependre enormement d'una capacitat *adivinatoria, com la que s'atribueix a Jules Verne, escriptor que va predir els viatges amb globus i en submarí en les seues novel·les d'aventures.

No obstant això, la proposta de la ciència-ficció és molt més complexa. El ventall de temes que sol interessar-li va des de futurs distòpics i societats futures, fins a mons paral·lels, robots, viatges interestel·lars o en el temps, realitats virtuals, cultures alienígenes o dilemes físics de la realitat coneguda. Qualsevol tema que plantege un relat ficcional sostingut en l'extrapolació (exageració, suposició, teorització) del discurs de la ciència i la tecnologia pot pertànyer a aquest gènere narratiu.

Els autors de ciència-ficció han cultivat profusament el gènere del conte i de la novel·la, si bé és possible trobar obres inscrites en aquest gènere en els mitjans del cinema, l'animació, el còmic i els videojocs. Això es deu a l'enorme popularitat que el gènere ha adquirit des de mitjan segle XX fins a principis del XXI, convertint-se així en un dels imaginaris populars més en voga i més explotats comercial i artísticament.

Origen

Si bé existeixen obres literàries molt anteriors a la creació del gènere però que bé podrien considerar-se els seus antecessors, com Frankenstein de Mary Shelley, les obres de Jules Verne, i fins i tot els mites del Golem jueu i alguns relats de la Bíblia, s'estima com a inici de la ciència-ficció als inicis del segle XX.

En particular les dècades entre 1920 i 1930, en les quals la gran depressió econòmica va impulsar la necessitat en les generacions joves del consum de relats escapistas, fantàstics, que els permeteren endinsar-se en altres realitats paral·leles i escapar a la pròpia. Així naixen les primeres revistes d'historietes que popularitzen el gènere, com Amazing Stories d'Hugo Gernsback.

Aquest origen explica l'aura de menyspreu i marginació amb què es pensarà el gènere d'ara en avant, associant-lo amb literatures escapistas i populars de baixa mà. No obstant això, en els anys següents autors del calibre literari d'Isaac Asimov, Robert Heinlein i Arthur C. Clarke cultivaran la novel·la i el relat de ciència-ficció amb gran mèrit artístic.

Altres autors que van confirmar el lloc d'aquest gènere especulatiu en la literatura universal van ser Phillip K. Dick, Ray Bradbury, Stanislav Lem, i fins i tot Adolfo Bioy Casares i Jorge Luis Borges.

Exemples d'Autors i obres

Alguns exemples d'obres literàries de ciència-ficció són:

• Cita con Rama de Arthur C. Clarke;
• Crónicas marcianas de Ray Bradbury;
• Soy leyenda de Robert Matheson;
• La invención de Morel de Adolfo Bioy Casares;
• Neuromancer de William Gibson.
• Yo, robot de Isaac Asimov;

  ---

Resum i vocabulari

Robbie

En aquest capítol trobem un relat que tracta sobre la relació d'un robot programat per a ser mainadera, el qual no té la capacitat de parlar, però ho compensa amb agilitat i enginy. Robbie té el treball de cuidar a Gloria, una xiqueta de 8 anys, per la qual donaria la seua pròpia vida si fora necessari.

...