Musica

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). D'ascendència aristocràtica tant per part de mare com de pare. Estudià batxillerat entre Reus i Barcelona. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, on conegué els germans Duran i Reynals i Elias Rogent, entre d'altres. Va ser membre de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelonès. El 1916 ingressà a l'Instituto Diplomático y Consular de Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la literatura, on desplegà el seu talent creatiu en tots els camps que li podien reportar beneficis econòmics: el teatre, el periodisme, les cançons o els espectacles de varietats. Ja a l'any 1913 havia guanyat l'Englantina d'Or en els Jocs Florals de Barcelona. Publica Primer llibre de poemes (1914), Cançons d'abril i novembre i la seva primera novel·la,Paulina Buxareu (1919). Des de 1918 fins a 1921 és corresponsal d'El Sol a Berlín. De retorn a Barcelona col·labora sovint a "La Publicitat" (1922-1929) i "Mirador" (1929-1936), articles que s'apleguen al volum Cafè, copa i puro (1929) i a L'aperitiu (1937). També escriví poemes satírics de tema polític, publicats a "El Bé Negre" (1931-1936). La seva producció entre els anys 1922 i 1936 és molt extensa; en destaquem Cançons de taverna i d'oblit (1922), Els ocells amics (1922), La filla del carmesí (1929); la novel·la All i salobre (1929), el 1930 estrena Corona d'espines, el 1931, L'Hostal de la Glòria i aquest any recita, ell mateix, El poema de Nadal al Palau de la Música. El 1932 publica la seva novel·la més reexida, Vida privada, i l'any següent estrenava El Cafè de la Marina. El 1936, a causa del desconcert generat per la Guerra Civil, marxa cap a París, on es casa amb Mercè Devesa. Fa un viatge pels Mars del Sud, fruit delqual són els llibres Entre l'equador i els tròpics i La ruta blava. De retorn s'estableix a París, on neix el seu fill Joan, i comença a teballar en la traducció de la Divina comèdia, sota el mecenatge de Cambó. L'entrada dels alemanys a França provoca la seva tornada a Catalunya. Acaba la versió de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu El poema de Montserrat (1950). L'any 1946 Sagarra va reprendre el seu contacte amb el públic: El prestigi dels morts (1946), La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948), obres de tall existencialista que no obtingueren el ressò que cercava. Aleshores, Sagarra torna als seus models més típics estrenant amb èxit obres com L'hereu i la forastera (1949) i La ferida lluminosa (1954). Retorna, també, a la seva activitat periodística, en llengua castellana, desenvolupada a Destino, el 1951, i a La Vanguardia Española, a partir de 1957. El 1954 publica el volum Memòries. Va morir a Barcelona quan intentava aconseguir finançament per a escriure un llibre sobre Roma.

...