RECENSIÓ CRÍTICA Sociologia Del Cine De Guerra De

RECENSIÓ CRÍTICA

MUINELO, Gonzalo. Sociología del Cine de Guerra. Valladolid: Capitanía General de la VII Región Militar, 1987.

Gonzalo Muinelo ha estat militar i Cap de la Policia Municipal de Valladolid. Es va llicenciar en Cinematografia a la Universitat de Valladolid el 1979 i des de llavors ha estat comentarista cinematogràfic a les revistes Ejército, Reconquista i Empuje. Ha col•laborat com a professor d’Història de la Cinematografia dins d’organismes oficials com el Ministeri de Cultura. És l’autor de monogràfics sobre John Ford, René Clair, el gènere musical, el cine francès i el cine alemany. Dins del gènere bèl•lic ha publicat La Guerra en el Cine i Sociologia del Cine de Guerra.

Sociologia del Cine de Guerra va ser publicat durant la Semana de las Fuerzas Armadas a Valladolid, emmarcat dins la III Muestra de cine de interés militar el 1987. El monogràfic està estructurat seguint els diferents agents socials que envolten el cinema bèl•lic tot fent una reconstrucció de les relacions des dels seus precedents. Tot i que Muinelo no especifiqui la seva metodologia ni els objectius que persegueix en la present edició, es pot identificar com un exercici d’anàlisi social dels fenòmens referents a la guerra agafant com a testimoni els films bèl•lics. Cadascun dels agents va exemplificat per una rigorosa recopilació de pel•lícules de guerra. L’autor és molt exhaustiu a l’hora de buscar les fonts primàries que tractin de guerres, siguin films documentals o de ficció. També té molta preocupació per la classificació i ordenació d’aquests, ja sigui fent subapartats separats pels països als que pertanyen o bé il•lustrant les pàgines amb esquemes molt simplificats sobre la matèria explicada.

El llibre està encapçalat per unes breus reflexions entorn el fenomen cinematogràfic i els agents relacionats amb la guerra. Sobre el primer tema, proclama un aproximació objectiva al cinema procurant un distanciament en el temps per augmentar la perspectiva històrica. És interessant captar una contradicció en l’estudi del següent concepte: el concepte de la guerra. Precisament no és una actitud distanciada i objectiva l’aproximació que ofereix l’autor descrivint la guerra com “Una incógnita apasionante de la Humanidad”(pag.4). De fet, la vessant professional de l’autor se superposa en algunes ocasions per sobre dels seus coneixements cinèfils quan, per exemple, estructura el guió a favor d’una teorització basada en els seus coneixements militars. Exemples d’aquesta estructura serien els apartats següents: El belicismo, Las hazañas bélicas, La resistencia, El Pacifismo, Antibelicismo, El humanismo, El pacifismo del miedo, etc. Per tant, deixa en un segon pla una posició analítica des del punt de vista de la història del cine. Podríem destacar que la seva postura confereix uns resultats més propers a un

...