EMPORION

                   EMPORION

HISTÒRIA I CULTURA

L’Empordà, per la seva situació geogràfica, va ser pas de moltes civilitzacions que l’han deixat empremta.  Aquestes marques van ser  les restes arqueològiques, l’Escala (alt Empordà ); són un testimoni de la presència dels grecs i dels romans. És un  dels recents arqueològics més importants de la Mediterrània i s’hi pot visitar l’ única colònia grega conservada a la Península Ibèrica.

Aquest territori va ser habitada des de l’ Edat del Bronze, per unes tribus d’ indígenes, els indigetes, que tenien una cultura i economia molt poc desenvolupada.  Aquest substrat  d’ indígenes evoluciona   cap a la cultura espanyola, gràcies a les relacions comercials que va tenir amb els grecs, fenicis i els etruscos.

 Cap a l’ any 600 a.C ,Empúries va ser originàriament una colònia grega fundada per colons provinents de Focea (Àsia Menor) a principis del segle VI aC. El nom originari de la ciutat era Emporion, que en grec vol dir “ port comercial o mercat”. El foceus van fundar primer un assentament en un illot proper a la costa, anomenat més tard Paleàpoli; en època posterior aquest illot (on ara hi ha el poblet de St Martí d'Empúries) es va unir amb la costa. Mig segle més tard es van establir al continent on van fundar  una nova tera la Neàpoli. .Aquesta nova terra va tenir una gran funció comercial que va fer que Empórion (que en grec vol dir port comercial) es desenvolupés i es torni una gran ciutat del mar Mediterrani. Les restes que trobem d’aquesta ciutat és una muralla que envolta tot el recinte, una talaia que permetia supervisar tot, un centre terapèutic i religiós i hi havia també tres temples. Les excavacions ens permeten veure un centre urbà on podem localitzar l’àgora, que era la plaça pública on es publicaven els principals edificis; a prop de l’àgora ens trobem amb la stoà. Hi queden restes d’un petit mercat i d’una indústria de slaons. La Neàpolis encara conserva un sistema de clavegueram. També apreciem habitatges privats de l’època.

ARRIBADA DELS ROMANS

 Al s. III a.C entren en escena els romans. L'any 218 aC els germans Escipió van desembarcar a Empúries a l'inici de la seva campanya contra la rereguarda d'Hanníbal. Els escriptors romans ens diuen que en aquell temps Empúries era una ciutat doble, amb dos nuclis separats per un mur; un corresponia a la Neàpoli grega, l'altre era un assentament dels indigets amb els quals els grecs havien establert relacions comercials. Els romans van establir un campament militar vora la ciutat abans de continuar la campanya cap al sud.

Acabada la Segona Guerra Púnica, els romans van mantenir el campament d'Empúries per controlar el port i el territori. Aquest campament seria la base a partir de la qual es desenvoluparia la ciutat romana d'Emporiae. A mitjan segle I aC Juli Cèsar hi va instal·lar colons veterans de les seves tropes; en època d'August la ciutat havia adquirit l'estatus de municipium. La ciutat va entrar en decadència ja al segle I dC, a causa dels canvis en les rutes comercials cap al sud, a Tàrraco i Bàrcino. En nucli es va despoblar fins que només va restar un petit assentament a l'antiga Paleàpoli. Tanmateix el nom de la ciutat es va conservar en èpoques posteriors en el comtat medieval d'Empúries i en la comarca de l'Empordà.

...