Què son les emocions?

¿Què son les emocions?

Tothom sap que són les emocions però a l’hora de la veritat ens costa fer una definició clara, concisa i que s’adapti a la realitat.

Després de moltes classes parlant d’aquest tema, podríem definir-la començant dient que son reaccions fisiològiques, estats anímics que sorgeix de manera espontània i que representen models d’adaptació a certs estímuls ambientals o de un mateix.

Podríem dir que les emocions son una combinació complexa d’aspectes fisiològics, socials i psicològics com a resposta orgànica a la consecució d’un objectiu, de una necessitat o de una motivació.

Quan parlem d’emocions parlem de temor, sorpresa, disgust, ira, esperança, alegria, acceptació, etc. I a l’hora de identificar-les amb la societat, ens adonem que la majoria d’emocions que veiem pel carrer son negatives. La gent està enfadada, cansada, estressada, amb por i sense saber que fer. Sembla que la gent nomes tregui les emocions positives quan veu un partit de futbol.

¿Què ha passat? Les emocions avui en dia no són el que eren.

Segons la meva opinió tindríem que adonar-nos que part de la culpa es de la enorme evolució tecnològica, del consumisme i de la crisis que estem passant en aquests moments.

Actualment hi ha hagut una evolució tant enorme que no ens parem a pensar, per exemple, la emoció que ens feia rebre una carta, la il•lusió que et feia parlar amb una

amiga que no veies fa molt de temps o simplement estar sopant amb la teva família i parlar tranquil•lament. Ara tot això ha desaparegut. En comptes de explicar-se coses amb la família es mira la televisió, en comptes de rebre una carta, reps un email i en comptes de estar parlant amb les teves amigues quan quedes per fer un cafè, estan totes mirant el telèfon mòbil.

Aquests exemples em serveixen per expressar que aquestes emocions es basen en el consumisme de la nostra societat. Son emocions positives però momentànies. A la gent el fet de comprar, gastar, en definitiva, consumir, la fa feliç, es sent millor. Hi ha gent que té una família, una feina, salut i no és feliç. No sabem valorar el que tenim.

Finalment, m’agradaria dir que la solució per tot això seria parar-nos a pensar i decidir posar-hi remei a això. És a dir, expressar el que sentim, ja sigui bo o dolent, però expressar els nostres sentiments i emocions sense tancar-nos en nosaltres mateixos i guardant coses dins nostre. Hem d’aprendre a saber gestionar les emocions però mai guardant-les.

...