Biutiful. Análisis Película

Biutiful reflexa la contradicció humana, en el dolor i sofriment d’un home, l’Uxbal, que cria els seus fills d’uns 7 i 12 anys, gairebé sol, mentre la seva dona, la Marambra, que pateix un trastorn bipolar i una addicció que mira de superar, lluita per mantenir una relació maternal amb ells. La història del film és canviant i molt personal. L’Uxbal és un personatge que sap protegir-se a sí mateix, actuant amb certesa i reaccionant davant del món. L’Ana, la seva filla, és una nena sensible però amb temperament; en Mateo, el seu fill, necessita la seva protecció i la seva dona, més que protecció necessita consciència. L’ Uxbal desconeix què passarà amb els seus fills i vol marxar amb la tranquil·litat i la seguretat que estaràn bé quan ell falti. Mentre el va devastant la malaltia, busca la manera de deixar-ho tot arreglat per a ells. Li importa que el recordin, que no l'oblidin. Aquesta és la història d'uns personatges en un entorn concret i amb unes realitats concretes, que analitzarem a partir de la posició dels infants i de com influeix en el seu desenvolupament cada personatge, cada realitat i cada entorn.

En definitiva, analitzarem com i a partir de què aprenen aquests nens, tenint com a punt de referència la teoria ecològica de Bronfenbrenner, la qual ens permet entendre la gran influència que tenen els ambients que envolten a l’individu en el seu desenvolupament i en la seva formació.

L’ecosistema educatiu es fonamenta en el paradigma ecològic integrat per un mitjà de vida que implica la influència recíproca entre les persones i el medi que l’envolten. Intenta comprendre el comportament entenent-lo com el resultat d’aquest intercanvi recíproc. Existeix una progressiva acomodació mútua entre l’ésser humà actiu, en desenvolupament, i les propietats canviants dels seus entorns immediats en els que viu la persona, en la mesura que aquest procés es veu afectat per les relacions que s’estableixen entre aquests entorns i pels contextos més grans en els que estan inclosos.

Segons aquesta teoria les persones tenen un rol, desenvolupen activitats i tenen interaccions. La persona en desenvolupament interactua de manera recíproca i bidireccional amb el seu ambient. L’ambient és com una disposició d’estructures múltiples, seriades i independents, on cadascuna està inclosa en la següent. La persona en desenvolupament amplia i enriqueix progressivament la seva percepció de l’entorn, al mateix temps que amplia i enriqueix progressivament, la varietat i complexitat d’activitats que realitza en els seus diferents entorns. Una transició ecològica es produeix quan una persona experimenta un canvi d’estatus o rol social, un canvi d’entorn o ambdós alhora. Les transicions són causa i conseqüència del desenvolupament. Els entorns són sempre dinàmics i canviants, estan en permanent transformació igual que les persones.

El microsistema constitueix el nivell més immediat en el que es desenvolupa una persona i és usualment, la família. Refereix les relacions més properes de la persona i la família i és l’escenari que conforma aquest context immediat. Pot funcionar com un context efectiu i positiu del desenvolupament humà o pot exercir un paper destructiu i disruptor d’aquest. Cada microsistema es distingeix per tres aspectes: les activitats que realitzen les persones implicades, les relacions que mantenen aquestes persones entre si i els rols o funcions socials que es posen en joc. En el cas dels nostres protagonistes, el microsistema definiria l’ambient immediat de l’individu i tots els aspectes relatius a la seva vida diària, com són la familia, l’escola o els amics. Concretament, atenent al microsistema familiar de l’Ana i el Mateo, es pot dir que la família no roman com a un nucli estable sinó dinàmic i canviant, que varia, evoluciona i es transforma igual que ho fan les persones que el configuren. D’aquesta manera, es produeixen diferents transicions ecològiques, canvis de rols socials i/o entorns, que generen tres configuracions familiars diferents.

La primera configuració familiar l'observem al principi de la pel·lícula. L’Ana i el Mateo viuen amb el seu pare. Tots tres formen un microsistema. No disposen de comoditats i sembla que accepten la seva realitat, tant des del punt de vista afectiu (la seva mare no viu amb ells) com material (destaquem l'escena en la que imaginen que l'àpat que tenen a taula és el seu plat preferit). Són nens obedients. En un dia quotidià en la seva vida, van a l’escola i al sortir, esperen que el seu pare els reculli en una habitació petita dins una ferreteria, al càrrec d’una jove xinesa que té un fill de mesos. Després, van cap a casa, un pis que el seu pare ha llogat.

Tot i tenir una mare a la que estimen, i que de tant en tant s’acosta a veure’ls, el seu pare, l’Uxbal conforma la familia d’aquests nens. Ell és qui es cuida d’ells, els protegeix, els educa, els manté i qui lluita pel seu futur. Desenvolupa el rol de pare i de mare. En aquesta primera etapa la Liwei cuida a l’Ana i al Mateo. Els fa de cangur i els nens se l’estimen molt, igual que l’Uxbal, que manté molt bona relació amb ella. El rol de la Liwei és de cuidadora i els rols dels nens són els de germans i fills i l’Ana, a més, té el rol de germana gran. Els nens aprenen del seu pare a viure feliços amb el que tenen, no es queixen ni demanen res que la situació familiar no els hi pugui oferir. En Mateo, volent cridar l'atenció del seu pare, aprèn també fins a on pot desobeir, és a dir, vol descobrir on està el límit, el qual també accepta sense cap rebeldia. Per altra banda, tots dos s'adonen una altra vegada que la relació entre els seus pares no funciona en un dels episodis en el qual la mare els visita. D'alguna manera, entenen, sobretot l'Ana, que la seva mare no està bé.

La segona configuració familiar es produeix quan tots quatre, pare, mare i fills, tornen a viure junts, com a família nuclear. El matrimoni intenta tornar a viure en família ja que la mare se sent més forta, estable i curada, doncs fa mesos que no té cap recaiguda. En aquest sentit, val la pena destacar, un àpat, en el qual, a banda de veure brillantor als ulls dels nens, s’observa una família dinant, fent plans, rient... Durant aquesta escena la mare explica anècdotes del dia que es van conèixer ella i el pare. És un moment en el que tots creuen que pot ser possible una vida normal, en un entorn normal, tot i les dificultats, excepte l’Uxbal, el qual vol creure que els seus fills estaran segurs amb la mare quan la seva malaltia ja l’hagi vençut, quan mori. En aquest moment, la mare vol recuperar el temps perdut i la seva estabilitat, i demostrar-se a ella mateixa i a la seva família que és una

...