L'etiquetat a la nostra societat.

La importància que té  l’etiquetat en la nostre societat es un fet cabdal i natural des del meu punt de vista. Crec que aquesta activitat d’analitzar, valorar i classificar tot el que ens succeeix és orgànic en nosaltres. El petit inconvenient que presenta l’etiquetatge és que es du a terme de manera subjectiva en primer lloc (cosa que ja pot significar la primera barrera front a la persona malalta) i en segon que es compara amb els significats compartits dels cercles socials propis (amics, família, societat en general, etc).

Dit això, i tenint en compte que els tres principals eixos de suport al llarg de la nostre vida són la família/parella + amics + activitat professional crec que a nivell de conseqüències socials la persona malalta està en un gran desavantatge. El suport de la família a vegades no és l’adequat (vergonya, por,etc). El cercle d’amics s’acostuma a reduir (por davant de descontrol, atacs, etc) i l’activitat professional presenta barreres importants alhora d’accedir-hi.  

És normal doncs que la persona malalta s’aïlli fins hi tot més del que la societat en general ja fa.

Des del punt de vista de la PSS el concepte d ’”anormalitat” és un fet que s’explica de manera sociocultural i que per tant la societat (tot l’ambient social que envolta la persona malalta) seria l’encarregada de dictar què és normal i què no.

Per altre banda la PSP es basaria en l’estudi individual de la persona. Es dedicaria a la recopilació de dades objectives sortides de l’estudi de les respostes de l’individu front a problemes de l’ambient social. I posteriorment amb la comparació dels estàndards es classificaria la persona.

I finalment, la perspectiva, que ens planteja la PSC, del concepte d’ “anormalitat” estaria encaminada a tenir en compte tota la importància del llenguatge usat, el simbolisme que li dóna l’ambient social sumant-li les diferents interaccions entre la persona malalta i els seus cercles socials.

Després de revisar les lectures i els vídeos crec que la persona amb malaltia mental pot fer vida normal si l’ambient més proper l’ajuda i li dóna suport. La família i/o la parella i els amics  tenen un component importantíssim i si la persona té l’oportunitat de desenvolupar una feina la normalització de la seva vida pot ser quasi total.

...