Marius Torres

3. La generació de la República o del 36 (anomenada també la generació perduda, sacrificada, esquinçada).

És la constituïda pels poetes nascuts pels volts dels anys vint, que viuen la guerra civil en plena joventut, amb publicacions seves anteriors a la Guerra Civil, i que després, en la postguerra van haver de patir el silenciament que la dictadura franquista va imposar a la literatura catalana.

La situació de l'escriptor català és, per tant, entre 1939 i els primers anys 50, d'una precarietat absoluta i sense cap possibilitat de poder convertir-se en un professional de la literatura en català. El panorama que l’envolta és un desert cultural sense diaris i revistes on col•laborar, ni editorials competitives, ni projectes de traducció.

4. La tradició postsimbolista

El Simbolisme va ser un moviment artístic de finals del segle XIX, d'origen francès i belga. Rebutjen elRomanticisme, el Naturalisme i el Realisme.

El simbolisme és un moviment artístic que tracta de traduir el món interior espiritual de l'artista mitjançant signes de la realitat sensible (sensacions)- sons, colors, gustos, tacte, olfacte ... i símbols. Suggereix, no narra.

El simbolisme literari és un moviment estètic que animà els escriptors a expressar les seves idees, sentiments i valors mitjançant símbols o de manera implícita, més que a través d'afirmacions directes. Volen crear un món de bellesa pura, on l'important no és la perfecció objectiva, sinó la sensació. No volen descriure, sinó sugerir; s'allunyen de les idees per centrar-se en els estats de l'ànima; volen renovar totalment les formes d'expressió.

Els escriptors simbolistes, proclamaren que la imaginació era el mitjà més autèntic d'interpretar la realitat. Al mateix temps s'allunyaren de les rígides normes de la versificació i de les imatges poètiques utilitzades pels seus predecessors, els poetes parnasians.

El simbolisme es va caracteritzar pel fet de voler expressar idees i sentiments, recreant-les en la ment del lector a través de la utilització de símbols. Es substitueix la realitat per la idea. Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les tècniques de versificació per tal d'assolir un major grau de fluïdesa, utilitzant el vers lliure.

El moviment simbolista en Màrius Torres qualla, tot i acceptar-ne l’heterogeneïtat, en una doble línia temàtica i formal. Quant a la línia temàtica, es poden distingir un «simbolisme humà», en el qual la imatge tradueix pensaments i sentiments particulars del subjecte poètic, i un «simbolisme transcendent», en què la imatge serveix per representar un intangible superior del qual les formes temporals només projecten un besllum imperfecte. Quant a la línia formal, hi ha un vessant culturalista, intel•lectualitzat i clasicista.

Postsimbolisme: el Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

5. El rigor tècnic: varietat i preferències mètriques i estròfiques.

fragmentació del simbolisme: els corrents retòrics dins la tradició formalista (la lírica «difícil») enfront dels terroristes (l’avantguarda).

No cal pensar gaire a l’hora d’adscriure Màrius Torres a la primera tendència, la culturalista, que entén la poesia com una experiència intel•lectual i el poema, com un producte ben fet, cerca la perfecció artística que s'aconsegueix gràcies a l’elaboració formal, a l’acurat treball lingüístic, a la manipulació de les figures estilístiques.

Màrius Torres a l’hora d'escriure aposta per la constància creativa, enfront de la inspiració romàntica; la lluita simbolista contra la negligencia formal del romanticisme; la teoria d’Ors de l’arbitrarisme i el model de Riba,en què la poesia esdevé, sobretot, construcció verbal, llenguatge.

D’aquí ve la preferència per estrofes o metres clàssics:

El sonet clàssic: és una forma poètica composta per catorze versos de deu o dotze síl•labes (alexandrins en el cas dels sonets de Màrius Torres). Els versos s'organitzen en quatre estrofes: dos quartets (estrofes de 4 versos) i dos tercets (estrofes de 3 versos). Encara que la distribució del contingut del sonet no és exacta, es pot dir que el primer quartet presenta el tema del sonet, i que el segon ho amplifica o el desenvolupa. El primer tercet reflexiona sobre la idea central, o expressa algun sentiment vinculat amb el tema dels quartets. El tercet final, el més emotiu, remata amb una reflexió greu o amb un sentiment profund, en ambdós casos, deslligats pels versos anteriors. D'aquesta manera, el sonet clàssic presenta una introducció, un desenvolupament i una conclusió en l'últim tercet, que d'alguna manera dóna sentit a la resta del poema. 4+4+3+3 vs 10-12 síl•labes

-El sonet anglès (No surt a l'Antologia que estudiem de l'autor): és una forma estròfica composta per tres quartets i un apariat. 4+4+4+2

- La tanka: és una composició poètica japonesa. Significa "poema curt". Consta de 31 síl•labes repartides en 5 versos cinc versos femenins (la paraula que tanca cada vers és plana), blancs (sense rima), pentasíl•labs i heptasíl•labs (comptades les síl•labes àtones finals), que segueixen l’esquema 5-7-5-7-7. Es compten totes les síl•labes, les àtones també. (Si seguim la mètrica catalana, en què es compta fins a l'última síl•laba tònica, podem dir que una tanka és una estrofa que consta de 5 versos de 26 síl•labes repartits seguint la mesura 4’-6’-4’-6’-6’).

-L'estança: combinació de decasíl.labs i hexasíl•labs, però també d´altres combinacions com octosíl•labs i alexandrins.

- L'elegia:és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva. La mètrica clàssica alterna pentàmetres i hexàmetres en dístics.

- La cançó: composició d'origen trobadaresc, de caràcter habitualment amorós, De 5 a 7 octaves (estrofes de 8 versos) acabades amb una tornada (quartet amb la mateixa rima de la darrera estrofa, on hi havia el senhal de la dama o l´amic a qui el poeta adreçava la seva cançó, queera un nom fals o pseudònim). Modernament, ha adoptat esquemes mètrics i de versificació força distints creats per cada autor.

- quartets, quintets, sextets...

Pel que fa als versos:

-

...