Oswald Kulpe

Oswald Külpe va ser un filòsof i psicòleg alemany que va viure al segle XIX-XX. Nascut a Kandau (Courland) el 1862, va morir a Munich el 1915. Va estudiar a les Universitats de Leipzig i Berlín, on va conèixer a Wilheim Wundt i al qual va contradir a les seves teories sobre els processos de pensaments. Va donar classes de Filosofia i Psicologia a Wurzburg on va fundar el que anomenem l'Escola de Psicologia Experimental de Wurzburg. Va treballar 8 anys com a assistent a un laboratori i després va fundar-ne un.

El text que tractarem és L'estudi experimental del pensament, escrit el 1912 per O. Külpe i pertany al llibre "Über die moderne Psychologie des Denkens” (Sobre la psicología moderna del pensamiento). Va ser recollit al llibre de R.I. Watson, “Basic writings in the history” de 1979. Podem suposar, per la data de publicació, que aquesta obra va ser escrita quan Külpe ja era gran i havia realitzat tots els seus estudis i experiments. El 1912 es va moure a la Universitat de Munich i havia deixat ja Wurzburg. En el text fa una revisió de tot el que ha treballat abans i explica el seus mètodes d'experimentació.

Ens trobem en un important moment per a aquesta nova ciència ja que aquesta comença a ser psicologia experimental: Fechner, Ebbinghaus, Wundt i més psicòlegs comencen a relacionar la física amb els processos mentals a laboratoris. Ja no s'estudien processos amb imatges només, i això ens porta a pensar que potser ens situem a la època de la Psicologia de la consciència. El mètode emprat per descobrir aquests pensaments és la auto-observació del mateix subjecte. Aquesta persona està entrenada i realitza un informe introspectiu de la pràctica.

O.Külpe va estar influenciat pel Positivisme. Aquesta corrent de pensament estava basada en l'experiència i el coneixement empíric dels fenòmens naturals. La metafísica i la teologia són fenòmens no fiables. Kulpe va intentar que la psicologia deixés de ser una branca de la filosofia basada en la experimentació i pasés a ser una ciència natural. Definí la psicologia on a ciència natural que tenia com a objectiu primordial establir les bases fisiològiques dels rocessos mentals. La ciència versava sobre objectes reals i no sobre sensacions. Va ser impulsat per la motivació de sobrepassar els límits imposats pel seu mestre, Wundt. Desafià la "prohibició" imposada per Wundt sobre investigar els processos superiors de pensament o consciència. Wundt no creia possible l'estudi de processos superiors com el pensament, i a base d'experiments van demostrar que això estava a l'abast del nostre coneixement.

La definició de Psicologia segons O. Külpe diu que és la ciència de l'experiència en quan a la dependència corpòria dels individus experienciats. Segons aquesta definició de Psicologia, Külpe considerava que els psicòlegs havien de limiar-se a descriure les ondicions fisiològiques dels fenòmens psíquics. Va ser instructor de Max Wertheimer (fundador de la Gestalt) i gran influència a la psicologia dels actes.

El tema principal del text és la demostració de l'existència d'un pensament sense imatges. Comença assentant les bases del mètode que utilitza, la auto-observació sistemàtica. La compara amb altres mètodes que abans havien sigut emprats i que no donàven resultats del tot vertaders i complerts, amb això ens demostra la seva teoria.Hi ha contingut a la ment que no poden ser expliacts només amb imatges, sensacions o sentiments. Amb aquesta afirmació rebutja la teoria de l'associacionisme que afirma que la consciència és el resultat de la combinació d'elements simples derivats de l'experiència sensorial, però sí que hi està d'acord quan diu que les persones tenen pensaments més enllà de l'experiència dels sentits.

Des d'un principi la psicologia s'ha centrat en l'investigació de les sensacions, les imatges i els sentiments i ha deixat de banda l'estudi dels pensaments. La idea principal d'aquest text és el canvi, produït per la manera d'investigar, que permet als psicòlegs comprendre nous pensaments. Tot el que no fóssin olors, sorolls, colors o sentits bàsics que representéssin al cervell unes imatges o un sentimens (plaer o dolor); no existia, no era percebut pels psicòlegs. El problema rau en la investigació, el mètode emprat (introspecció experimental). Aquest no permetia detectar paraules abstractes o generals ja que no deixava a la ment una imatge.

L'auto-observació, o introspecció sistemàtica, va permetre que no només els aspectes més importants constéssin en el resum de l'experiment. L'informe que es demanava als participants era molt general i passava molt de temps fins que l'havien de redactar. Això provocava una manca d'informació que errava els resultats. Però tot va canviar quan es van entrenar a unes persones per a què fossin capaces d'observar les seves pròpies experiències i redactéssin un informe sense perjudicis; immediatament després de realitzar l'experimen.

Van descobrir processos, estats i altres tipus de pensaments que mai abans havien estat estudiats. Aquests pensaments permetien a la persona enraonar sense la necessitat de processos sensorials abans esmentats. Una pregunta que es va realitzar en aquest experiment va ser:

...