Pasión Secreta De Freud

Per començar comentaré que en aquella època, la histèria es veia com una forma de cridar l’atenció i fer-se notar. Ningú li donava importància.

Freud, amb l’ajuda d’un col•lega d’ofici, Josef Breuer comencen un intens i llarg viatge cap al psicoanàlisi per curar i investigar d’histèria.

Durant la pel•lícula hi ha més casos, però jo em centraré a parlar sobre el cas de la noia anomenada Cesily, on es pot observar l’evolució de la pràctica psicoanalista i dels seus efectes.

Bé, el cas de la nostre protagonista es que no pot veure (però físicament hauria), es veu incapaç de veure d’un got d’aigua i no pot caminar, perquè té les cames i els peus paralitzats per complert.

Primer veiem que el cas el porta el seu amic Breuer i que Freud ho observa i aprèn, poques vegades intervé. Al mateix temps Freud fa teràpia amb un altre pacient, en aquest cas un noi que presenta un símptoma similar al de la noia en un aspecte. Freud en aquest moment comença a lligar caps i veu que el sexe influeix en l’esser humà i en la conducta humana d’una manera que no veiem. És a dir, que es basa en la sexualitat infantil.

Veiem que Freud va investigant molt i troba conclusions molt ràpid, que sovint el porten a altres preguntes.

Seguidament dividiré les diferents practiques i conclusions que treu Freud de la psicoanàlisi recordant algunes escenes de la pel•lícula que es puguin comparar amb algun element Freudia.

Moments on surt complex d’Edip o d’Electra:

Complex d’Electra:

“la Cecily juga a ser una dona gran i es pinta els llavis d’un vermell molt fort, es posa pols, es maquilla com les senyoretes grans”

En aquell moment la mare la crida, l’aparta i li diu que no faci això mai més, que no està bé. La nena no rep bon tracte ni acceptació de la mare quan es pinta i es maquilla com les dones grans. Més endavant de la pel•lícula, veiem com es el pare qui la “salva” es a dir, l’agafa en braços i se la emporta a jugar i a tranquil•litzar-la. En aquest moment, es veu molt clar el complex d’Electra, que la filla imita la mare (es maquilla perquè la mare es prostituta i ho veu reflectit en ella) perquè vol l’atenció del pare i el seu efecte. En aquest cas, està “enamorada del pare” i imita a la mare però segueix sent un rival.

“en un altre moment, observem la imatge de la Cecily parlant del seu pare, conscientment a través de la lliure associació d’idees, d’una manera negativa, amb els mateixos sentiments que el noi anterior. Parla d’ell amb fàstic, amb angoixa, amb por…”

Aquí observem clarament, el complex d’Electra, on veiem una fixació afectiva de la nena en la figura del pare. En aquest moment que la nena “s’enamora” del pare, pot crear una rivalitat envers la mare, ja que la nena vol rebre l’amor que el pare li dóna a la mare i aleshores la petita fa un joc d’imitació de la mare. Hi ha cops que la nena sent odi per el seu pare, al sentir que aquest la rebutjat per estar amb la mare. Això seria un cas patològic.

Complex d’Edip:

“El pare de Freud mor. Més tard el metge va al cementeri a veure’l i s’adona que no pot entrar per un sentiment de impotència, tremolor a les cames i por”

Demana al seu col•lega, que l’hipnotitzi, ja que vol saber el perquè d’aquesta reacció que no pot controlar. Breuer s’hi nega i ell sol a mesura que sents aquets petits atacs, reflexiona i pensa el per que i ho acaba relacionant amb el complex d’Edip. Realment ell tenia un gran desig cap a la seva mare i una visió dolenta del seu pare.

D’aquesta manera va fent forta la teoria sobre la sexualitat infantil.

“Freud hipnotitza al noi a la seva habitació. El noi recorda en estat hipnòtic i inconscient i té mals records del seu pare. I ho transmet amb sentiment d’angoixa, nerviosisme i por. S’aixeca i li mostra a Freud el vestit que té del seu pare, posat en un maniquí. Aleshores li treu la roba i just en aquell moment mostra un gran desig cap al maniquí, que al tenir una forma de dona, femenina, li recorda a se mare.”

En aquest moment, Freud fa referència al complex d’Edip, que diu que el nen té desig cap a la mare i la figura del seu pare la veu com un rival, la odia perquè el pare té la mare i la vol per ell solet. Aleshores el nen té un conflicte perquè sap que no està bé odiar al pare i té un sentiment de culpa.

Reflex d’una figura desitjada:

“hi ha un moment de la pel•lícula que la Cecily s’enamora de Breuer i més tard de Freud”

En aquest moment veiem que la Cecily veu als metges com les figures referents del seu pare. I s’enamora d’ells perquè li recorden al seu pare. Aquest moment de reflexió es un reflex d’una figura (persona) desitjada.

Teràpia a través de la hipnosi:

“En la imatge on la Cecily aconsegueix veure del got i ella mateixa es sorprèn i més tard torna a recuperar la vista”

En aquest cas estem parlant de la curació a través de d’hipnosi. Breuer i Freud la hipnotitzen i la condueixen a un lloc, que està guardat al inconscient, i a partir d’aquí la noia va explicant que veu i va desmantellant aquell somni obscur que té guardat. Amb varies sessions la noia ja pot veure de el got perquè ha arribat a saber quin era el motiu de perquè no era capaç de fer-ho, ja que era

...