Ressenya Comunicació Efectiva A L'aula

El llibre de comunicació efectiva a l’aula, de l’autora Glòria Sanz Pinyol presenta un tamany estàndard, típic dels llibres. Així, resulta ser prou accessible per a dur-lo damunt i poder gaudir d’ell en qualsevol moment.

La portada es d’un color clar amb un dibuix que representa a una professora amb els seus alumnes a l’aula. Les lletres del títol ressalten en grandària sobre les del subtítol, així i tot els dos son del mateix color; verd. Baix, veiem el nom de l’autora. A més, a la part esquerra de la portada, veiem un altre subtítol en vertical i al racó baix de la dreta el nom de l’editorial.

La part de darrere del llibre es de color taronja, on podem llegir un xicotet resum en lletres menudes de color verd.

D’altra banda, a la contraportada, veiem una solapa on trobem una fotografia de l’autora, Glòria Sanz Pinyol. Seguidament, llegim una breu biografia de l’autora.

En quant al títol, ens desperta la curiositat de com millorar les nostres habilitats en l’expressió oral i com afrontar el moment de parlar davant molta gent de manera més efectiva.

Al obrir el llibre, ens trobem una descripció breu de l’adreça, l’editorial i dels treballs realitzats per aconseguir traure al mercat aquest llibre.

A la plana següent veiem un índex, desglossat en capítols i subcapítols amb el número de la pàgina corresponent.

A les planes següents, trobem dos índexs més, un ens indica on podem trobar quadres de consells o diferents estils comunicadors, i l’altre de les activitats que podrem realitzar. Tot seguit, trobem la presentació del llibre.

A la fi del llibre, ens trobem un glossari d’algunes paraules esmentades en les que veiem el seu significat.

L’extensió del llibre no es fa pesada, ja que es tracta d’un llibre amb 180 pàgines que van acompanyades de gràfics i exercicis que el fan assequible per al lector.

De una manera més profunda, el que ens trobem al primer capítol es una introducció a la comunicació oral que utilitzem tant al carrer com a l’aula, açò rep el nom d’intel•ligència comunicativa. També veiem com millorar les nostres habilitats comunicatives en tres passos: 1-Observant, 2-Planificant, 3- Practicant. Per últim, les actituds comunicatives ens parlen de com actuar quan parlem en públic, de que hem de transmetre i que hem d’evitar.

En la meua opinió, aquest capítol ha estat molt profitós per a conèixer més detalladament la comunicació oral, sobretot com preparar el nostre discurs i on ens insisteix que deixar-nos dur per la improvisació no es una bona elecció. També ens parla de com millorar les nostres habilitats on ho explica en tres senzills passos. D’altra banda, ens aconsella quines actituds tindre quan ens disposem a comunicar, reflectides en un quadre. Els exercicis inclosos han estat escassos pel que fa a exercicis pràctics i s’han centrat en algunes preguntes per a conèixer-nos a nosaltres mateixos quan ens disposem a exposar oralment.

Al segon capítol, podem comprovar que la comunicació docent i el món pedagògic estan relacionats. Hi trobem dos tipus de comunicacions a l’aula: la funcional; on el mestre es el principal comunicador, i la relacional; on tots els integrants de l’aula participen per igual. A més a més, repassa els distints components comunicatius d’una classe com són l’emissor, el receptor, el missatge, el referent, el context, el canal i el codi. També els diferents tipus de discursos que utilitzem a l’aula.

Seguidament, ens parla sobre les claus per a tindre èxit quan parlem en públic, a més de com establir una bona sintonia amb el receptor del missatge. Finalment, recalca que utilitzem un llenguatge clar i fàcil de comprendre.

El que més m’agrada d’aquest capítol, ha sigut les explicacions per a diferenciar els gèneres comunicatius a una aula, com serien: l’exposició, la instrucció, la narració, l’argumentació i la conversa, ja que, algun d’ells tenia entesos conceptes pareguts que ací he pogut diferenciar. Els exercicis han estat quasi inexistent i sols hem pogut practicar els diferents gèneres.

Al tercer capítol, hem vist com comunicar-nos a través dels gestos o les mirades. Una part del capítol molt interesant ha sigut la dels obstacles físics, on hem pogut comprovar els diferents significats que transmeten per l’emissor i per al receptor del missatge.

L’exercici trobat a aquest capítol ha estat molt divertit ja que, observant els gestos i mirades d’una persona que està fent una exposició, t’assabentes de quines son les seues sensacions o si vol transmetre alguna cosa que no comunica de paraula. A més, han utilitzat gràfics al apartat dels obstacles físics. Cada tipus de gestos que trobarem en una exposició oral han estat explicats de forma senzilla i clara.

Pel que fa al quart capítol, ens aconsellen que: (hem de tenir molta cura de la veu, el principal instrument físic de la comunicació)(Pàg. 65). A més, ens ensenyen a utilitzar-la nostra veu de manera correcta amb diferents consells per al seu cuidat, ja que es la ferramenta bàsica en la nostra feina. El volum, el to, el timbre i la velocitat son els passos seguits per tindre un total control de la veu i aconseguir uns bons resultats en l’exposició oral.

Al meu entendre, es tracta d’un capítol molt interessant ja que podem trobar consells que ens ajudaran a tindre un control més segur de la nostra veu. A més a més, tenim uns exercicis de respiració que ens ajuden a controlar la respiració al mateix temps que parlem. També trobe molt encertat el quadre on ens aconsellen a cuidar la nostra veu. Un capítol molt ben explicat i atractiu per al lector.

En el següent capítol, el cinquè, ens recorden que: (No hem de confiar mai en la nostra capacitat d’improvisació)(Pàg. 85) i així ens adverteixen que hem de preparar bé el nostre discurs. Tot seguit, hem vist més profundament com analitzar i planificar una intervenció oral reflectida en un quadre amb exemples. Les etapes d’aquesta planificació han anat des de unes preguntes que ens hem de fer a nosaltres mateix fins els materials que utilitzarem a l’exposició oral com puguen ser elements audiovisuals o la pissarra ja que, aquests ajuden a captar l’atenció dels oients. Seguidament, repassa com estructurar el discurs en tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. Dins d’aquests punts ens

...