Soy un hombre libre y voy a salir por la puerta principal

PAC 4 La influència social.

Anàlisi De La Pel·lícula: “En El Nombre Del Padre”.

Alumne: Judith Escrivà Ràfols

Assignatura: Psicologia Social

Consultor: Marc Grau Solé

Aula 3

Estudis: Grau d'Educació Social

Universitat Oberta de Catalunya

Curs 2011/12

2on Semestre

“Soy un hombre libre y voy a salir por la puerta principal.”

Gerry Conlon (In the name of the father)

El procés de normalització consisteix en la creació de les normes que regulen la conducta, la percepció, el pensament o els desitjos de les persones en una situació concreta. Per tal de garantir el control de “l'organisme social” s'ha de seguir unes normes socials:

“que es consideren com les obligacions que tenen les persones en una situació, però també les expectatives que aquestes persones tenen sobre quin serà el comportament de les altres persones i sobre el seu mateix comportament” (mòdul 5, pp. 13).

Aquestes, estan organitzades per un sistema de normes implícites/explícites les quals es troben associades a un determinat estatus social que influeix en el rol que adquireixen els individus dins la societat. En el film, podem identificar diferents normes socials tant en el context social i mediàtic abans del primer judici, com en l'actuació policial a partir de l'aprovació de la llei antiterrorista1. Pel que fa al context social i mediàtic dins de la mateixa societat es desenvolupen diferents situacions com el sorgiment del moviment hippie2 i l'aparició de grups terroristes com l'IRA3. Per un costat, les normes socials explícites (conscients) que els hippies seguien eren: no creure en la propietat privada, rebutjar la violència, defensar la naturalesa, la pau i la llibertat, creure en la llibertat sexual i en el consum de drogues. Aquestes comporten unes normes implícites (inconscient) com és el fet de mostrar-se confiat i lliure. Per l'altre, l'IRA es mostrava autoritari davant els no militants dels seu grup i hostils amb els britànics protestants (normes implícites). Aquest últim fet estava relacionant amb la norma explícita que consistia en la lluita armada (atemptats, tirotejos...) dirigits a atacar a les tropes britàniques que ocupaven el seu territori. Entre els membres de l'IRA i la població irlandesa catòlica, no millitant, existia la norma social explícita que aquests últims no podien robar entre les cases que pertanyien a irlandesos catòlics perquè l'IRA considerava aquest acte com una traïció i un perill pels seus pisos francs.

Un aspecte de la llei antiterrorista eren les detencions preventives, que permetia a les forces de seguretat retenir a sospitosos (fundada o infundadament) durant 7 dies, amb la finalitat de ser investigats i interrogats sense la presència d'advocats i amb total absència de les mínimes garanties d'habeas corpus4. Durant l'interrogatori i la investigació del cas els agents policials es mostren freds i manipuladors (normes socials implícites) davant dels detinguts. Els agents recorren a un interrogatori coercitiu, que consisteix en un conjunt de tècniques5 dissenyades per situar als detinguts en un estat de profunda desorientació i shock amb l'objectiu d'obligar-los a confessar un crim que no han comés, en contra de la seva voluntat. La norma explicita que comporta el càrrec dels agents es basa en el control de les lleis que tots els individus d'una societat han de respectar, en aquests cas la policia ha de trobar els culpables de l'atemptat.

Durant l'interrogatori, fora de la sala, un policia experimenta una dissonància cognitiva provocada per la pressió (acord induït) del seu superior. Aquesta pressió comporta que l'agent amenaci la vida del pare del detingut amb la finalitat d'aconseguir una confessió del protagonista. La por al càstig justifica el comportament de l'agent malgrat que està en contra de la seva actitud, disminuint la dissonància experimentada.

Degut el conflicte que s'estava vivint en aquella època existien estereotips sobre els irlandesos catòlics, fet que explicaria la detenció de Gerry. Perquè aquesta es deu a l'acusació (infundada) d'un membre de la comuna que degut a la seva percepció dels irlandesos (categoria) crea un estereotip de la seva persona atribuint-li unes característiques que suposadament comporta la seva categoria (activista terrorista).

En la construcció de la identitat social dels individus es dóna importància al seguiment de normes socials dels diferents grups que van apareixent dins dels diferents contextos. Dins del conflicte grupal que es viu a Belfast identifiquem les categories socials implicades que creen un “nosaltres” versus “ells” (catòlics no militants d'IRA vs. militants, militants vs. britànics, catòlics vs. protestants) formant unes identitats concretes carregades de valors. El protagonista, dins d'aquest context s'auto-categoritza dins del grup de catòlics no militants. Quan viatja a Londres Gerry, amb la finalitat de pertànyer al grup de hippies, respecta les seves normes i té cura de seguir-les (com quan nega que menja carn davant d'ells perquè aquests són vegetarians) perquè el seu compliment comportaria l'exclusió del mateix i la qualificació “d'anormal”. Aquest sentiment, ja l'havia experimentat quan els membres de l'IRA el qualifiquen així degut als seus robatoris en cases d'irlandesos catòlics, fet que provoca que l'amenacin.

En el moment que és acusat i condemnat per un delicte que no ha comès, el protagonista acaba sentint-se un delinqüent, situació que fa que s'auto-categoritzi com a membre d'aquest grup i s'influenciï per les seves normes. Aquests fets demostren que la definició de la situació és un element bàsic per decidir quines comparacions són pertinents i quines categories socials són les que cal activar en una situació concreta. D'aquí que la identitat sigui emergent a les diferents situacions i, per tant, múltiple.

Tothom aspira a ser considerat “normal” i per aconseguir això intentarem seguir els marges de “normalitat” establerts. Aquests depenen de les normes socials instaurades en una societat determinada. La creació d'aquestes és un procés dinàmic perquè neixen, creixen i s'expandeixen en situacions concretes històricament contextualitzades fins que finalment moren quan ja no es fan servir més. Quan l'Estat estableix la llei antiterrorista comporta que aquesta afecti a la creació de noves normes amb la finalitat de que els membres de la societat s'adaptin a la nova situació.

...