CAFÈ DE LA GRANOTA -> FUTBOL DE RIBERA

El Cafè de la Granota: “Futbol de ribera”

L’autor: Jesús Moncada

Jesús Moncada va ser un escriptor català que va nàixer el 1941 a Mequinensa i va morir a Barcelona el juny del 2005. Mequinensa, població on va viure un temps, és l’escenari principal de la seva obra narrativa.

És considerat un dels autors catalans més importants de la seva època, és per això que va rebre bastants premis entre els quals hi ha el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi.

Les seves obres més importants són “Camí de Sirga” i “Històries de la mà esquerra”on hi apareixen algunes de les històries que podem trobar en “El Cafè de la Granota”.

El Cafè de la Granota: “Futbol de ribera”

“Futbol de ribera” és el sisè entre els catorze contes redactats que apareixen en el llibre “El Cafè de la Granota”. Aquests contes van ser redactats entre 1980 i 1985, finalment, el llibre va ser publicat el març de 1985 per edicions La Magrana.

Els catorze contes que constitueixen aquest llibre estan dividits en dos grups, els que són cròniques o informes i els soliloquis. En el cas de “Futbol de ribera” observem que és una crònica on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d’actual (en el cas de Jesús Moncada, el relaciona amb un esdeveniment actual de l’època en què el va escriure).

Hi ha diferents tipus de cròniques. Es poden classificar segons la seva temàtica: crònica de societat, d’espectacle, política, etc. En el cas de “Futbol de ribera” podem trobar que és una crònica d’espectacle ja que narra un partit de futbol, però també de política atès que també es parla sobre aquest tema.

El conte explica que en el Cafè de la Granota hi havia penjada una foto de l’equip de futbol del poble. Aquesta foto fa que el senyor Cristòfol li expliqués una història que durant tot el conte s’explica. Cristòfol explica al narrador que es va aprofitar la destroça de l’hort d’en Ramon de Tamariu a causa d’una gran tempesta per construir-hi un camp de futbol per l’equip de Mequinensa.

El camp es va construir just al costat del riu Ebre i del riu Segre però Cristòfol explica que el clima mai havia afectat tan aquest camp com aquell diumenge del 1958.

El riu Segre baixava molt inflat i tot el poble estava al camp per veure el partit. L’equip local anava perdent i la cosa pintava molt malament. Poc a poc i cada vegada més el públic s’anava escalfant amb l’àrbitre perquè no xiulava ninguna falta.

A part dels insults i les amenaces a l’àrbitre per part del públic, com passa actualment que hi ha moments que es barreja l’esport amb la política, la gent que era present al camp de futbol van començar a cridar en contra del règim franquista que hi havia en aquella època i a donar crits d’ànims a La República.

Mica en mica el caudal del riu Segre va anar incrementant fins desbordar-se i entrar al camp de futbol fet que va provocar que l’equip local remuntés el partit fent sis gols a l’equip rival i demostrant que els visitants no estaven acostumats a situacions com la que es va viure en aquell moment.

El tema d’aquest conte

...