Catala Antologia Gabriel Ferrer

1. FLORAL Gabriel Ferrater

2.

1. La primavera del cinquanta-dos, les noies

2. Portaven bruses blanques i rebeques

3. Verdes, i pel carrer sentíem el fresseig

4. Precipitat de flors i fulles on s’amaguen

5. Els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer

6. Trenta anys, que també em semblen prematurs.

7. Però cap vent no en fa justícia. Romanen,

8. Inconvincents i eixuts, sota cada any

9. Que va venint per recobrir l’edat

10. Distreta, el blanc atònit i el verd aspre,

11. I aquell ventet menut pels llargs carrers

12. De noies flors i fulles, el record

13. Que se me’n va, de tan confús, cap al futur,

14. Se’m fa desig, i la memòria em verdeja.

3.

Aquest poema és de Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972), autor més representant de la literatura de postguerra, i forma part del seu primer llibre “ da nuces pueris” (1960).

L’erotisme franc i el pas del temps són temes constants en les seves obres.

4.

Tema: En aquest poema el tema principal és el pas del temps i les noies joves, esclatant de bellesa com les flors. El títol “Floral” ja fa referència a la relació que fa el poeta entre les noies i la naturalesa en plena primavera.

Mètrica i rima: 14 versos dodecasíl·labs i alguns de decasíl·labs, sense rima.

Temps verbals diferents: el passat, amb els records d’aquella primavera; el present, l’edat avançada en la que el poeta recorda aquells vells temps; i el futur, que és cap a on tot avança.

5.

Estructura: dues parts

- primera del vers I al VI, el poeta descriu un dia de primavera del passat. Tots els verbs són expressats en la forma del passat

- segona, el poeta parla del pas del temps despietat, i del que sent ara, quan recau en els seus records del passat.

6.

Figures retòriques:

- Encavallaments. Per exemple entre els versos 2 i 3:

“ Portaven bruses blanques i rebeques

verdes, i pel carrer sentíem el fresseig”

- Personificació. Als versos 4 i 5:

“ Precipitat de flors i fulles on s’amaguen

els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer”

- Imatge. Al vers 5:

“ Els negres cuirs de l’ametller”

- Sinestèsia. Al vers 10:

“ el blanc atònit i el verd aspre”

7.

En conclusió, aquest poema que tracta el tema del pas del temps i de la bellesa de la primavera de la vida, no segueix una estructura fixada; no té rima ni un nombre de versos igual; hi trobem algunes figures retòriques; i és un dels més importants de la literatura de postguerra, gènere en el que va tenir molta importància Gabriel Ferrater.

...