Clima, Paisaje I Relleu Español I Català

1. EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA

1. EL TERRITORI ESPANYOL: EL RELLEU

1.1 Situació de la Península Ibèrica

Situada al punt més occidental d’Europa, és la península que té una forma més massissa. Els Pirineus dificulten les comunicacions i el comerç amb Europa, però els ports de muntanya sempre han estat accessibles; i els rius tant espanyols i francesos, s’estenen pels dos països. Gibraltar se separa d’Àfrica per 14 km, i per això hi ha un gran intercanvi cultural i comercial actiu. El fet que tanqui el mar Mediterrani ha tingut una importància estratègica per a la navegació.

1.2 Característiques del relleu peninsular espanyol

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol es caracteritza per:

• Forma massissa: determinada per l’amplada i l’extensió de les costes, la majoria de traçat rectilini.

• Elevada altitud mitjana: deguda a l’existència d’un extens altiplà central i a les nombroses serralades que travessen el territori.

• Disposició perifèrica del relleu peninsular: cal salvar un fort desnivell per arribar a les zones planes centrals; dificulta l’accés a la Meseta.

• Unitats naturals ben diferenciades: es deu a la diversitat del relleu i a la varietat de climes, i condiciona la diferenciació de regions i la varietat de paisatges.

2. ELS CLIMES D’ESPANYA

3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I DE LES BALEARS

3.1 Clima de predomini oceànic o atlàntic

Reben la influència de l’oceà i l’humitat és alta tot l’any. S’estén per Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, l’extrem septentrional de Navarra i la Vall d’Aran.

Depressions atlàntiques que produeixen precipitacions abundants gairebé tot l’any, però més escasses a l’estiu. Nuvolositat i humitat ambiental altes; temperatures suaus (11-15ºC anual).

Gran quantitat de rius, molt cabalosos i relativament regulars. Són curts, menys el Miño.

Hi ha bosc temperat caducifoli, substituït en part per pins de creixement ràpid. S’han fet extenses repoblacions d’eucaliptus. Es forma la landa, vegetació densa de matollar en què abunden el bruc, la gatosa i la ginesta. S’afavoreix el prat natural i creixen conreus que requereixen humitat.

Varietats:

• Varietat de muntanya oceànica: l’altitud és la causa del descens de les temperatures, precipitacions +1500 mm anuals; i nevades freqüents a l’hivern.

• Varietat oceànica de transició: influència atlàntica però amb menys precipitacions, estius força secs i hiverns freds.

3.2 Climes mediterranis

Part meridional de la façana atlàntica peninsular, litoral mediterrani, Illes Balears, Ceuta, Melilla, Andalusia i gran part d’Extremadura.

Pluja a l’hivern i part de la tardor i de la primavera. Manca de pluja a l’estiu que provoca aridesa. Estius calorosos i secs, hiverns suaus i pluges (400-700 mm) poc abundants, torrencials de vegades.

Els rius d’estiatge intens i prolongat, i alguns s’han assecat del tot alguns anys; però les pluges torrencials n’augmenten el cabal i poden provocar inundacions.

Bosc d’alzines molt degradat i substituït en part per pinedes. S’estén la màquia, la garriga i l’estepa. Els conreus bàsics són el blat, la vinya i l’olivera i a les terres de regadiu hi prospera l’horta.

Varietats:

• Varietat d’influència atlàntica: precipitacions en l’època freda (oct. a maig) abundants. Estius secs i calorosos; suaus a la costa i abrusadors a l’interior d’Extremadura i d’Andalusia.

• Varietat de muntanya mediterrània: precipitacions procedents del mar Mediterrani (600-800 mm en funció de l’altitud i la orientació). Hiverns frescos i estius suaus.

• Varietat seca amb menys de 400 mm de precipitacions anuals: índex d’aridesa alt i dèficit hídric notable. Pluges escasses, irregulars i torrencials; estius calorosos i hiverns suaus. A l’interior, pluges escasses, hiverns freds amb glaçades i estius calorosos i secs.

3.3 Climes continentals

Gairebé tot Castella-La Manxa, Com. de Madrid i zones de transició climàtica. Tendència continental i forta oscil•lació tèrmica.

Hiverns molt freds, es formen bancs de boira hivernal molt extensos. Estiu molt calorós i sec (fins als 45ºC per les masses d’aire tropical continental saharià). Precipitacions escasses (325-550ºC) i nevades ocasionals per la influència de l’aire polar.

Rius irregulars amb crescudes en èpoques de pluja/desglaç. Estiatges a l’estiu.

Els alzinars i pinedes s’enfilen pels vessants de les muntanyes. Arbustos a les planes, conreu dels cereals de secà i cria de bestiar de llana.

Varietats:

• Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats.

• Varietat de muntanya d’interior: precipitacions entre 400-1000 mm. Hiverns llargs i molt freds, glaçades d’octubre a maig; i estius curts, frescos i força secs.

• Zones de precipitacions escasses i domini del cerç: mínimes precip. entre Casp i Saragossa. El cerç, sec, origina fred intens a l’hivern i refresca a l’estiu.

5. ELS CLIMES DE CATALUNYA

5.1 Les temperatures

Al litoral són suaus i el mar fa la funció de temperador tèrmic que conserva la calor de l’estiu. A l’interior, als Pirineus, la isoterma de gener se situa al voltant dels 5ºC i a la Depressió Central entre els 4-5ºC. A ple estiu, tan al litoral com a la Depressió Central es registren més o menys les mateixes mitjanes; però a Lleida fa més calor durant el dia i refresca per la nit, i a la costa les aigües s’escalfen lentament però es manté la temperatura llargament. A les muntanyes la temperatura mitjana baixa a causa de l’altitud.

5.2 Les precipitacions

Als Pirineus es registren al voltant de 1000 mm de pluja a l’any, amb valors més alts segons els indrets. Els vents humits mediterranis condensen la humitat a les muntanyes de la part oriental dels Pirineus i a les serres més altes de la zona prelitoral. La banda de ponent de la Depressió Central, lluny del mar i voltada de muntanyes, rep poques pluges. Als Pirineus no hi ha cap mes sec, l’època amb menys pluges sol ser al gener i a l’estiu sol haver-hi tempestes de calor. A la resta del territori, es estius són més secs i les estacions més plujoses són la tardor a la costa i la primavera a l’interior.

3. ELS RECURSOS DE LA NATURA

1. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS

1.1 Les conques hidrogràfiques

Són el conjunt de terres

...