Comentari Del Poema Aglae I Les Taronges

Comentari del poema: Aglae i les taronges

Aquest és un poema escrit per Josep Carner, un autor de poesia, prosa, i teatre, tot i que destaca per sobre de les altres la seva producció poètica. En tota la seva obra trobem ironia, tendresa, joc i

reflexió.

Aglae i les taronges correspon al Noucentisme (1906-1921), i està inclòs al llibre Els fruits saborosos (1906) que és el seu llibre més representatiu, on mostra la meditació sobre la vida que flueix constantment:

la infantesa, amor, maternitat, vellesa...

El segle XX és un segle de grans canvis deguts a les circumstàncies heretades del segle anterior, que suposen una transformació constant de les corrents ideològiques i de les tendències artístiques. Tots aquests fets es veuen reflectits en els autors de l'època i poc a poc, la societat es va tancant en un materialisme, que deprecia els valors humanistes com a conseqüència del progrés tècnic i científic, i que acaba en un obsessiu consumisme.

Pel que fa a la mètrica, es tracta d’un poema format per 20 versos amb 5 divisions estròfiques, la majoria dels quals són alexandrins (6+6), té la rima consonant i encadenada.

Podem dir que el poema consta de dues parts:

En la primera s’inclouen els dos primers quintets, que és una situació del temps i de l'espai on al primer quartet, ens descriu el personatge principal, Aglae, què es troba sota un taronger amb la cara pàl•lida, se sent dèbil perquè no té ganes de córrer amb les seves germanes i prefereix descansar.

La segona part són els tres últims quartets, es presenta l'acte de beure el suc de taronja. Hi ha en tot el poema una continuïtat fònica a causa del polisíndeton “I” que també és una reiteració de paraules a principi del vers, una anàfora.

En oposició, aquesta continuïtat d'idees, Aglae, és presentada amb la tècnica del contrast.

Hi ha tres oposicions: la primera es el contrast entre el passat i el present d'Aglae, la segona es la companyia passada i la solitud actual i la tercera opció és el malestar que sent i el plaer.

A la quarta estrofa es veu la idea de la maternitat futura que la descriu amb una gran sensualitat i un gran desig. Per exemple: el desig de la set.

A la quarta estrofa, apareix també un altre desig: besar l'infant.

Un altre element sensual és el que apareix a l'estrofa tercera que té desig de mossegar un fruit. “Del cabell afluixen el pes les dues mans”.

El lloc on es desenvolupa el poema és idíl•lic, un lloc sensual dominat pel perfum de la flor de la tarongina. L'element principal del poema que apareix a la segona part d’aquest és quan la noia mossega la taronja.

És una fusió entre el personatge i la fruita.

La comparació entra la fruita i la dona es realitza en dos nivells, físic: entre l'esfera

...