Comentario

LA PÀTRIA

L’autor d’aquest poema és Bonaventura Carles Aribau, polític, economista,

funcionari català i autor de la Renaixença. Va escriure aquest poema quan es trobava a

Madrid, treballant per al banquer català Gaspar de Remisa. Va voler oferir-li pel seu sant,

la diada de Reis de 1832 i va voler que el tema girés entorn la pròpia llengua i l'enyorança

de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, com si fos des de l'"exili".

A la primera estrofa descriu el paisatge de la geografia catalana en general,

indicant-nos també la divisió política catalana daquells temps. a part es lamenta que la

llengua catalana es perdrà per sempre i que ell enyorarà tant la terra com la llengua.

La segona octava identifica el front de la pàtria amb els parents, i el so dels torrents

amb la veu de sa mare i els plors del seu fill, és a dir, els afectes més propers. Acaba la

cobla amb una mena de comparació: "així com l'arbre emigrat a terres llunyanes, del qual

els fruits perden el gust i les flors el perfum". Un arbre desarrelat. L'hipèrbaton paral.lelístic

del darrer vers és d'allò més bonic.

A la tercera estrofa ens parla del que veu abans de marxar del seu país, que en

aquest cas es Catalunya i no Espanya, i dels records que li queden al cor de les terres

catalanes finalitzant així en cant d'enyorança per un català perdut quasi completament.

A la quarta estrofa ens parla del català (llemosí) com la llengua que ell sempre a

parlat i que vol continuar parlant com a llengua culta i amb l'honor que li provoca a ell el

parlar el català. També ens diu el que van fer els reis catalans per la nostra terra abans

que entresin a regnar els castellans, com ens diu que el català s'estava perdent davant la

llengua catalana. fa també referència a savis i personatges importants catalans.

A la cinquena estrofa aquí ens demostra el seu desig de continuar parlant català

sempre que pugui, ja que va nèixer parlant català (llemosí) i que no voldria perdre mai

aquest privilegi, ja que la llengua catalana podria haver estat una llengua important però

que degut al mal camí que ha recorregut no ho ha estat.

La darrera octava conté una anàfora del verb "Ix" (Surt, en català antic) , una ordre

que personifica la llengua i significa que surti de dins seu, per expressar els afectes,

perquè és una llengua dolça com la mel (comparació que també és sinestèsia perquè la

llengua pertany a l'oïda i la mel al gust) i el retorna a la infantesa virtuosa

(innocent ..."innocenta" és un vulgarisme) I en el vers 45, apareix un mot que canvia el

significat de tot el poema, i l'adreça

...