Educació Artística: Música. Didàctica a l’escola primària

FITXA CONCERT

[pic 1]

ÍNDEX

Fitxa tècnica.........................................................................................................Pàgines 1 – 2

Anàlisi...................................................................................................................Pàgines 2 – 5

Comentari personal......................................................................................................Pàgina 5

Propostes didàctiques..........................................................................................Pàgines         6 – 7

Bibliografia...................................................................................................................Pàgina 8

Webgrafia.....................................................................................................................Pàgina 8

1. Fitxa tècnica: Intèrprets, programa, data i lloc de l’audició

Equip Creatiu

DIRECCIÓ: Boaz Berman i Geri Berman.

ARRANJAMENTS MUSICALS: Boaz Berman i Estopa.

PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Marcos Cámara i Juan José Rivero.

DIRECTOR ASSOCIAT: David Ottone (Yllana).

COREOGRAFIES: Talia Bik.

COORDINACIÓ ARTÍSTICA: Almog Ben Horin / Eva Boucherite.

DISSENY DE SO: Javier Isequilla.

DISSENY D’ESCENOGRAFIA: Eduardo Moreno.

DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Juanjo Llorens.

DISSENY DE VESTIDOR: Juan Ortega.

GUIÓ PETITES PARTS: Vicente de Andrés.

COMPANY MANAGER: Ana Barroso.

CAP TÈCNIC: Pablo Cherine.

AUXILIAR PRODUCCIÓ: Carmelo Lorenzo Alcalde.

MAQUINÀRIA: Agustín Calderón.

CAP D’IL·LUMINACIÓ: Jesús Zurutuza.

TÈCNIC D’IL·LUMINACIÓ: Alejandro Roca.

CAP DE SO: Manuel Moldes.

TÈCNIC DE SO: Paloma Jiménez.

EQUIPS DE SO I LLUMS: Proyect-Arte.

ESCENOGRAFIA: Luis Moya & Scnik Movil.

Elenc

Marcos Martínez

María Odóñez

Cisco Cruz Bonal

Ernesto Pigueiras

David Ávila

Miguel Ángel Belotto

Lucía Ambrosini

Palmira Cardo

Alejandro García

Redouan Senhaji

Nuria Luna

Olga Magaña

Raquel Molano

Àlex Arce

Programa

L’espectacle està basat en una història d’amor de dos personatges conduïda amb una adaptació especial de les cançons del grup de música Estopa. Les cançons que sonen són les següents:

• MALABARES
• EL RUN RUN
• KE PASA!?
• LA RAJA DE TU FALDA
• PASEO
• MIRIAM
• PARTIENDO LA PANA
• PRIMAVERA
• CACHO A CACHO
• GAFAS DE ROSA
• DEMONIOS
• COMO CAMARÓN
• TU CALORRO
• PASTILLAS PARA DORMIR

A més, entre cançó i cançó d’Estopa representen moments de la història amb l’especialitat particular de Mayumana: creacions musicals a partir de qualsevol objecte, o fins i tot el propi cos o la boca (beatbox).

Data i lloc de l’audició

25 de novembre del 2017 a l’Auditori de Palma.

1. Anàlisi

1. Època dels compositors, formació…

        El 1996, Eylon Nuphar y Boaz Berman, dos percusionistes amb ganes de fer música però pocs recursos econòmics, varen voler crear un espectable amb un estil creatiu i una energia molt forta que els fes diferents de la resta. Reuniren a un petit grup d’artistes amb talents diversos i versàtils, i començaren a treballar a un petit sòtan de Tel Aviv. La diferència entre aquest grup i altres era que els bateristes havien de ballar, els ballarins havien de fer sonar les caixes i actuar, els actors havien de cantar i els cantants havien de ser acròbates. En poc menys d’un any, varen debutar a Tel Aviv en el seu primer gran espectacle.

Avui, amb més de 80 integrants, que configuren tres grups d’artistes que operen simultàniament en diferents països, Mayumana es un grup reconegut internacionalment.

1. A grans trets: Característiques generals: moviment, dinàmiques, caràcter, trets rítmics, melòdics, textura, forma…

Aquest grup treballa sobre tres eixos interconnectats: teatre, dansa i música.

Ens centrarem a la part musical: la percussió, concretament en la percussió corporal.

La percussió corporal consisteix en utilitzar el cos com a instrument rítmic, acústic, tímbric i dinàmic. Però a més, s’ha de tenir un gran sentit de coordinació corporal i de les habilitats motrius bàsiques, cosa que encara fa d’aquesta activitat una activitat més complexa en la seva execució, però més rica educativament parlant.

Si ens centram en el cos, podem detallar les seves parts com a instruments, pels quals destaquen:

• Xiulets o espetecs: es poden realitzar amb els dits (mans juntes o alternades). El so surt de la boca, i en conseqüència pot tenir diferents tonalitats.
• Palmells: es poden donar a diferent altura en relació amb el cos (dalt del cap, al pit, entre les cames, a un costat i a l’altre i darrera del cos). Els efectes més usuals són: so brillant amb les mans estirades i el so opac amb les mans buides. També podem aconseguir diferents intensitats segons el nombre de dits amb els que percudim a la mà contrària.
• Genolls o cuixes: les mans (juntes o alternades) percudeixen sobre les cuixes o els genolls en posició de peu o asseguts. També podem creuar les mans percudint al mateix temps o de manera alternada.
• Peus (trepitjades): es realitzen de peu o asseguts, amb un peu o amb els dos junts i alternats. Podem introduir varietat amb les puntes i els talons.

Les parts més utilitzades nombrades anteriorment, estan ordenades de dalt a baix sobre l’eix corporal, però també d’agut a greu segons el to de la percussió. Per tant, en general tan sols tenim 4 maneres de representar el so. Per això per a la escriptura d’aquests instruments s’utilitza el tetragrama amb la indicació del compàs corresponent. A cada una de les seves línies representarem el ritme d’un instrument per ordre de dalt a baix en l’eix corporal com hem indicat abans. Per diferenciar si la percussió es fa amb la mà dreta o l’esquerra, es representa pel sentit on va la plica. Si la plica va cap a dalt indica que ha de realitzar-se la percussió amb la mà dreta i en el cas contrari, trobarem la plica cap a baix. I si utilitzam les dues mans de forma simultània, utilitzarem doble pica excepte en els palmells (que sempre es toquen juntes) que ens bastarà la plica cap a dalt.

...