El Tema De La Mort En L'obra De Moncada

2. LA MORT

La mort forma part de la vida d’un poble. Aquest tema apareix en moltes històries de Jesús Moncada i també en les seves novel•les. Per tant, té tanta transcendència que arriba a ser un esdeveniment social que ho paralitza tot i que serveix tant per a acomiadar el mort com per fer un repàs dels veïns mentre dura la vetlla del difunt.

2.1. La mort i les supersticions

La por per les coses desconegudes o misterioses es fa més evident quan es parla de la mort. Ningú no coneix què hi ha més enllà del fet de deixar de respirar. Les supersticions i la religió serveixen per endolcir el dolor de la desaparició d’un ésser estimat. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades.

2.2. La ironia de la mort

Tot i el dramatisme que comporta la mort, hem vist que en molts dels relats s’amaga al darrere un to humorístic, sobretot per la manera de comportar-se dels personatges. La ironia ve donada quan justament s’esdevé el contrari d’allò que s’esperava. Senyora mort, carta de miguel garrigues. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana.

2.3. Històries de difunts

Els fantasmes formen part de la vida del poble. Com ja hem anat veient, la mort poques vegades és evocada com una tragèdia o un final definitiu, sinó més aviat com un tràmit que ni tan sols fa canviar els costums ni trasbalsa la vida dels vilatans. Preludi de trspàs.

2.4. La mort il•legal

1. Diu el narrador de «Preparatius de viatge» que durant molts anys, després de la Guerra Civil, la gent que no moria cristianament, amb el vistiplau de l’Església, no tenia dret a ser enterrada en terra sagrada; però podia haver-hi excepcions.

...