El catalanisme político - apuntes

EL CATALANISME POLÍTIC

1. Identifica les idees més importants del text de Valentí Almirall (Document 1) i indica la importància d’Almirall en el catalanisme del s. XIX [1,5 punts]
   
   Del text anomenat Lo catalanisme redactat el 1886 per Valentí Almirall, polític considerat com a un dels pares d’un catalanisme d’esquerres fèrriament federalista, podem extreure unes idees totalment derivades de la ideologia d’aquest polític català.
   
   Concretament, Valentí proposà una reforma en quan a l’organització de l’Estat espanyol, amb l’objectiu de convertir Catalunya en una regió, que visqués agermanada amb les restants regions de la Península Ibèrica, formant així una unió que substituís la uniformitat. Aquest va remarcar que en cap moment hi va haver una intenció d’independència total d’Espanya, no obstant, parlava d’un sentiment catalanista que defensa una Catalunya amb institucions pròpies, essent així lliure.
   
   Com ja hem afirmat anteriorment, Valentí Almirall i Llozer fou un advocat, periodista i polític que tingué una gran importància en la formulació del capitalisme polític partint del federalisme intransigent. Realitzaria una gran quantitat d’activitats relacionades amb la política, però les més destacables -de relació directa amb el catalanisme- foren l’organització del I Congrés de Catalunya, la intervenció en la redacció del Memorial de Greuges, i la edició de la seva pròpia obra en la que defensa oberta i lliurement el “particularisme català”: Lo catalanisme.
   
2. Explica la frase següent, extreta del Memorial de Greuges: “El que nosaltres volem, Senyor, és que s’implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals”. [0,5 punts]
   
   La frase “El que nosaltres volem, Senyor, és que s’implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals”, fou escrita en el Memorial de Greuges, un document lliurat a Alfons XII per tal de defensar els interessos materials i morals de Catalunya. És per això, que aquest enunciat de base catalanista defensa la idea d’implantar un sistema institucional, adequat per a totes les regions de l’Estat espanyol, gràcies al qual cada regió pugui desenvolupar la seva pròpia cultura, economia i política.
   
   Cal recordar que aquesta ideologia catalanista defensava una Espanya unida per regions, i no tenia cap intenció independentista.
   
3. Explica la forma d’organització política que les Bases de Manresa (Document 2) proposa per a Catalunya. [1 punt]
   
   Les Bases de Manresa és el document que va presentar la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, i en el qual s’identifiquen les bases per a la constitució regional catalana. Aquestes proposen la reorganització de les relacions entre Espanya i Catalunya, i unes bases de regionalisme tradicionalista i corporatiu que proporcionarien a les regions una àmplia autonomia política i econòmica.
   
   La forma d’organització política esmentada en el text fa una separació entre el Poder central i el Poder Regional: el Poder central s’organitzaria mitjançant una separació de les funcions legislativa (radicaria en el Rei o Cap d’Estat i en una Assemblea composta de representants de les regions), executiva ( formada per cinc ministeris o secretaries) i judicial (tribunal suprem regional); i, d’altra banda, el Poder regional mantindria la legislació antiga, proclamaria la llengua catalana com a única oficial a Catalunya, reconeixeria als catalans com als únics que podrien exercir càrrecs públics, Catalunya estaria dividida segons la comarca natural i seria la sola sobirana del seu govern interior. 
   
4. Resumeix la informació que proporcionen les dades del Document 4 i situa-la al seu context històric. [0,75 punts]
   
   En aquesta font estadística (taula de dades) se’ns mostra la distribució dels escons dels districtes de Catalunya al Congrés dels Diputats (des del 1901 fins al 1923). Com podem observar, la clara majoria per part dels liberals al 1901 es veuria oposada per l’hegemonia dels conservadors, que duraria fins al 1923. Aquests conservadors articulaven els seus interessos a través de la Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch), que seria el partit representant d’una ideologia de dretes nacionalista.
   
5. Identifica la ideologia i algun líder destacat de les forces polítiques següents: partits dinàstics, Lliga Regionalista, Tradicionalisme i Republicanisme, i comenta el resultat, a Catalunya, de les eleccions de 1907. [1,25 punts]
   
   S’anomenaven partits dinàstics els dos partits polítics lleials a la Corona: el Partit Conservador (Antonio Cánovas del Castillo) i el Partit Liberal (Práxedes Mateo Sagasta). En la política teòrica ambdós tenien diferències significatives, ja que els conservadors eren més autoritaris i defensaven l’ordre social, l’immobilisme polític i els valors establerts (com es podria deduir del seu propi nom); i els liberals eren de caire reformista, progressista i laic, i enfocaven les seves preocupacions a l’educació i les reformes socials. No obstant, a l’hora de la pràctica aquests dos partits tenien mínimes diferències a causa d’un existent acord tàctic a partir del qual no podien imposar lleis que forcessin a l’altre partit a abolir-les quan tornés al govern.
   
   D’altra banda, trobem una Lliga Regionalista presidida per Prat de la Riba, d’entre altres, que presentaria una ideologia de dretes nacionalista -i per tant conservadora- amb un programa capaç d’oposar-se als partits republicans.
   
   En aquest pensament purament conservador també ens trobem amb el partit Tradicionalista (sens cap líder destacat), a priori anomenat carlisme, amb una forta defensa a la tradició, l’absolutisme, el catolicisme i el teocentrisme.
   
   Finalment, podríem relacionar el Republicanisme (amb líders com Manuel Azaña per la part d’esquerres i Alejandro Lerroux per la part centre/dretes) amb un pensament polític que s’inspira en l’ideal de la república, entesa com a comunitat de ciutadans sobirans basada en el dret i en el bé comú. Emperò, aquest pensament acaba desembocant en diferents partits de centre/dretes i d’esquerres.
   
   A les eleccions del 1907 a Catalunya el partit amb més escons fou el de la Lliga Regionalista (16), degut al seu pensament nacionalista que agradà als catalans a causa dels Fets del ¡Cu-Cut! de 1906. El partit republicà aconseguí 15, mentre que els liberals 1 escó i els conservadors 2.
   
6. Explica l’evolució del catalanisme des de 1901 a 1923. [1,5 punts]
   
   El catalanisme es va convertir en un moviment de masses a partir de 1901 que es va diversificar i radicalitzar, amb la fundació de la Lliga Regionalista com a principal causa, esdevenint un partit conservador catalanista que va rebre el suport de la burgesia industrial, els comerciants i l’Església catòlica.
   
   5 anys després -1906-, per una banda, Enric Prat de la Riba va publicar la nacionalitat catalana, per definir els ideals nacionalistes de la Lliga Regionalista; i, per altra banda, es va acceptar la Llei de Jurisdiccions (ampliació de les competències dels militars en l’àmbit civil) després dels fets del ¡Cu-Cut!, fet que va provocar una unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana (1907), que es va acabar dissolent atès que incorporava forces massa diverses.
   
   La Lliga Regionalista, al 1911, va començar a promoure la realització de la Mancomunitat de Catalunya, que Espanya no va aprovar fins al 1913. Aquesta, establerta durant un període de 9 anys (1914-1923), fou una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes i fou presidida per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch. La Mancomunitat s’acabà amb el cop d’estat de Primo de Rivera l’any 1923, que perseguirà al catalanisme.
   
   
   
7. Quines eren les competències de la Mancomunitat de Catalunya? [1 punt]
   
   La mancomunitat de Catalunya tenia un poder polític molt limitat, però tenia competències en l’administració de serveis als ciutadans. Tot i així, va tenir una gran importància en àmbits i tasques relacionades amb la creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils o sanitat, i es va concentrar en la formació de nous mestres per l’escola nova (ja que no tenia ni competències ni diners per regular tot un sistema educatiu).
   
   No només això, la Mancomunitat va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals, però la manca de competències i de poder legislatiu va fer impossible d’aplicar cap reforma agrària.
   
8. Per què els articles reproduïts al Document 3 (pàg. 149) no es corresponen amb un estatut d’autonomia? [0,5 punts]
   
   Els articles reproduïts al document 3 no corresponen amb un estatut d’autonomia per què aquests no arriben a les competències que regeix una autonomia en si, partint del fet que la Mancomunitat va ser un organisme sense cap atribució política pròpia.
    
9. Quina organització i quines competències es preveuen per al govern regional de Catalunya, segons el Document 5 [0,75 punts]
   
   Per començar, en el document 5 s’esmenta que Catalunya estarà constituït per les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Estarà organitzat a través d’un parlament amb dues càmeres (una elegida per sufragi universal directe i l’altra pel vot dels Consellers de tots els Ajuntaments), que en sí tindrà relacionat un Poder executiu, que serà responsable d’aquest propi Parlament.
   
   En quant a competències, el govern regional de Catalunya disposarà d’una total sobirania a l’hora de regir assumptes interiors, però no tindrà poder absolut davant alguns àmbits com el de les relacions internacionals, l’exèrcit, el nacionalisme espanyol...
   
10. Destaca els elements del context espanyol i l’internacional que ajuden a contextualitzar i a com- prendre el significat històric del document “Bases per a l’autonomia de Catalunya” [1,25 punts]
    
    Per entendre l’evolució del pensament catalanista cal contextualitzar una sèrie de fets que van succeir durant aquesta època.
    
    La principal causa de l’hegemonia del pensament catalanista va ser l’oportunitat perduda per part d’Espanya a l’hora d’expandir-se econòmica i socialment, durant l’època de la Gran Guerra.
    Espanya, al ser imparcial, obtenia un gran nombre d’ingressos a causa de l’augment de les demandes, però va decidir invertir aquests diners en terres (economia especulativa), provocant un augment de territoris sense explotar.
    Catalunya era la font industrial d’Espanya, i el fet de no aprofitar els diners per modernitzar-se va provocar una gran decepció social.
    
    D’altra banda, aquest augment de la demanda va provocar una gran pujada dels preus i un nombre desmesurat d’exportacions, reduint de tal manera el poder adquisitiu del ciutadà.
    
    Finalment, cal parlar de la Revolució Russa i del reconeixement de la Doctrina Wilson (a partir de la qual Europa es dividia en estats-nacions) com a causes principals de la radicalització del moviment obrer i del pensament catalanista, que van culminar en la creació de l’autonomia catalana.

...