Espais Naturals Protegits Als Països Catalans

Es de vital importància preservar i garantir alguns recursos naturals bàsics. Es tracta de mantenir unes zones geogràfiques amb uns certs valors, per tal de comprometre la conservació. La mesura preventiva creix per part de la societat en conservar els espais naturals.

A casa nostre hi va haver un canvi a partir del s.XX que va suposar variacions profundes en el teixit socioeconòmic, el turisme s’imposa com a principal activitat productora, el nou esquema productiu necessita grans quantitats de terreny per a equipaments turístics de tota mena. Això aporta grans beneficis i desavantatges, com ara desequilibris territorials i sensorials i impactes negatius causats per la massificació estacional de alguns indrets. L’abandonament del sector primari per el terciari, amb la falta d’experiència en el sector i els canvis polítics de l’època, va marcar un excés de protecció de zones naturals sense una representació clara de la xarxa de sistemes naturals .

Al s.XXI el conjunt de espais naturals repartits i la fragmentació administrativa no permet una xarxa d’espais naturals protegits als Països catalans. Les diferents normatives que afecten al territori de manera geogràfica i sectorial. Fa que el procés sigui impossible.

Espais naturals protegits reconeguts; a casa nostre es possible fer una transició des dels alpins fins a les dunes litorals en pocs quilometres hi trobem:

Sistemes de llacuna litoral, amb intervenció humana en algun grau d’implicació, això ha provocat que amb el temps sigui un element modelador.

Serres litorals, son elevacions arran de costa, sovint amb penya-segats directament al mar, formacions vegetals, arbredes d’alzinar o pineda de pi blanc.

Illes i illots sovint acompanyades d’un perímetre marí protegit, son sistemes naturals especialment sensibles a les actuacions humanes .

Boscos riparis, els rius mediterranis han estat especialment castigats per l’acció humana poc respectuosa amb el medi ambient.

Àrees forestals mediterrànies, espais amb diferencies de desenvolupament de flora d’arbres, sovint els problemes d’aquets espais es la sobre freqüentació i la pressió urbanística que deriven de la proximitat de les poblacions.

Preguntar-nos quin es el paper dels espais naturals protegits en l’actualitat, sobre la funció d’aquets espais provoquen interrogants sobre el model de gestió, el paper social, les necessitats reals de cada zona amb el seu encaix productiu.

Però si hi ha un cert consens per part de la població sobre la necessitat de preservar el medi natural o com a mínim aquells indrets excepcionals o amenaçats.

L’ús públic d’un parc no es pas un tema aliè a la conservació dels seus recursos naturals, que l’atracció per uns valors naturals sigui precisament el que els posi en perill de sobre freqüentació.

...